Diferència entre revisions de la pàgina «Concerts de Brandemburg»

estandarditzat fins on he pogut. Potser li caldria rebaixar-ne el to (tipus "magnífica música")
(estandarditzat fins on he pogut. Potser li caldria rebaixar-ne el to (tipus "magnífica música"))
Els '''Concerts de Brandemburg''' són sis concerts compostos per [[Johann Sebastian Bach]] el [[1721]].
A principis de l'any 1718, [[Johann Sebastian Bach]] esdevè Mestre de Capella a la cort de Köthen, petita ciutat d'alemanya oriental governada pel Príncep Leopold d'Anhalt-Köthen, admirador seu i gran amant de la música. Allà Bach escriurà la major part de la seva música orquestral (la música religiosa hi estava prohibida, ja que la cort era calvinista) i passarà els anys més feliços de la seva vida.
 
El 24 de març (o potser de maig, el mes no es llegeix amb claredat) de 1721, Bach envia al ''Margrave'' (Marquès) Ludwig de Brandemburg una carta dedicatòria acompanyada de "Six Concerts avec plusieurs instruments". Són els anomenats '''Concerts de Brandemburg''', obra cabdal de la música instrumental de tots els temps.
 
Els Concerts de Brandemburg estan dedicats per Bach a ''Sa Altesa Reial'', del seu ''Humil i obedient servidor''. Es desconeix quan va ser que el ''Margrave'' va encarregar a Bach aquests concerts. Per la carta que acompanya les partitures es dedueix que, un temps abans (potser al balneari de Karlsbaad), Bach havia actuat davant el ''Margrave'' i aquest li havia demanat una mostra per escrit d'aquella magnífica música.
Resulta curiós el fet que les partitures, en morir el ''Margrave'', estaven intactes, com si mai no haguessin estat utilitzades. A la mort del ''Margrave'', van ser valorades en una quantitat ridícula.
 
'''''[[Imatge:Third_Brandenburg_Concerto.jpg|frame|Autògraf del Primer Moviment del Concert de Brandemburg Nº3 en Sol Major BWV 1048''''']]
 
==Concerts==
[[Imatge:Third_Brandenburg_Concerto.jpg]]
===Concert nº1 en fa major BWV1046===
 
''À 2 Corni di Caccia, 3 Hautbois è Bassono, Violino piccolo concertato, 2 Violini, una Viola e Violoncello, con Basso continuo*''. Aquestes són les presentacions que el mateix Bach ens fa de cada un dels concerts.
'''''Autògraf del Primer Moviment del Concert de Brandemburg Nº3 en Sol Major BWV 1048'''''
 
'''*I. (Allegro)'''
 
'''*II. Adagio'''
-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
'''*III. Allegro'''
'''CONCERT Nº 1 EN FA MAJOR BWV 1046'''
'''*IV. Menuetto-Trio-Polonaise-Menuetto-Trio'''
 
''À 2 Corni di Caccia, 3 Hautbois è Bassono, Violino piccolo concertato, 2 Violini, una Viola e Violoncello, con Basso continuo*''
 
''* Aquestes són les presentacions que el mateix Bach ens fa de cada un dels concerts.''
 
'''I. (Allegro)'''
'''II. Adagio'''
'''III. Allegro'''
'''IV. Menuetto-Trio-Polonaise-Menuetto-Trio'''
 
La música d'aquest Primer Concert és impregnada de sumptuositat gràcies al so dels dos ''Corni di Caccia'', dues trompes com les utilitzades a les caceres, d'aquí el seu nom. És l'únic dels sis concerts on apareixen aquests instruments. També cal remarcar la intervenció del ''Violino Piccolo'', un instrument gairebé en desús en temps de Bach i que era una mica més petit que el violí normal, oferint un timbre més brillant i característic.
El primer moviment no té indicat el seu tempo, però clarament es tracta d'un allegro. La densitat i amplitud sonora que li confereix la rica instrumentació de vent el fan realment fastuós. Anys més tard, Bach utilitzarà aquest moviment com a simfonia inicial de la ''Cantata BWV 52''.
 
El segon moviment és un adagio protagonitzat pel cant queixòsde queixa de l'oboè enmig d'una atmosfera dramàtica però amarada de serenitat. Els corni han callat. El seu enigmàtic final és bruscament succeït per l'alegria del moviment següent.
 
El tercer moviment torna a situar-nos en un clima fastuós i dinàmic, talment com si viatgéssim en un carruatge a través de paisatges campestres idíl·lics. Bach reconvertirà enginyosament anys més tard aquest moviment en el cor inicial de la ''Cantata profana BWV 207''.
El quart moviment converteix aquest concert en l'únic dels sis que compta amb més dels tres moviments habituals. Tot fa pensar que es tracta d'una obra independent que va ser afegida a posteriori als tres primers temps d'aquest concert. De fet, són quatre moviments en un, esdevenint una espècie de suite en miniatura. El ''Menuetto'' es repeteix vàries vegades servint d'enllaç entre els dos trios i la polonesa. El segon dels trios és un dels fragments més divertits de Bach, i serà reutilitzat també a la ''Cantata BWV 207''.
 
===Concert nº2 en fa major BWV 1047===
-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
'''CONCERT Nº 2 EN FA MAJOR BWV 1047'''
 
''À 1 Tromba, 1 Fiauto, 1 Hautbois, 1 Violino concertati, è 2 violini, 1 Viola è Violona in Ripieno col Violoncello è Basso per il Cembalo.''
 
'''*I. (Allegro)'''
'''*II. Andante'''
'''*III. Allegro'''
'''II. Andante'''
 
'''III. Allegro'''
 
El segon Concert de Brandemburg aparenta ser la resposta de Bach a la següent pregunta: Poden ser concertats de manera satisfactòria quatre instruments tan diferents com la trompeta, la flauta, l'oboè i el violí?
El tercer moviment és una fuga que comença amb una fanfàrria dels dos instruments extrems, la trompeta i el clavecí, als quals progressivament s'hi va afegint la resta en un moviment divertit i juganer, on es repetiran les audaces combinacions i relleus del primer moviment sense que l'estructura se'n ressenti el més mínim. El concert conclou amb una espectacular cadència de la trompeta sobrevolant el tutti abans de repetir la fanfàrria inicial a mode de conclusió.
 
===Concert nº3 en sol major BWV 1048===
-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
'''CONCERT Nº 3 EN SOL MAJOR BWV 1048'''
 
''À 3 Violini, 3 Viole è 3 Violoncelli col Basso per il Cembalo.''
 
'''*I. (Allegro)'''
'''*II. Andante'''
'''*III. Allegro'''
'''II. Andante'''
 
'''III. Allegro'''
 
Segurament es tracta del concert més famós dels sis.
Tot al contrari que l'anterior, en el tercer Concert de Brandemburg no hi destaca cap solista sinó que és la massa del conjunt la que actua solidàriament, com una maquina de precisió, dividida en tres engranatges de tres instruments cada un: tres violins, tres violes i tres violoncels que evolucionen sustentats pel baix continu.
 
El primer moviment ha esdevingut cèlebre. Carregat de potència, avança inexorable sense caure ni un instant en la monotonia. El devenirL'esdevenir de la massa és interromput de tant en tant per moments en que destaca algun dels tres grups. Posseeix un fort caràcter sumptuós i solemne, a vegades fins i tot amenaçant. Tal com passa tantes vegades, sembla com si Bach ens fes veure que, si ho desitgés, podria mantenir aquest moviment en marxa indefinidament, sense veure´s mai abocat a un carreró sense sortida. Anys més tard, Bach també reutilitzarà aquesta peça: Li afegirà tres oboès i dos Corni da Caccia i el convertirà en la simfonia inicial de la ''cantata BWV 174''.
 
El segon moviment no existeix. On hi hauria d'haver l'habitual temps lent, Bach solament hi situa un breu compàs amb dos densos acords que ens condueixen de la tonalitat principal de sol Major a la de mi menor. Alguns creuen que Bach vol distreure una mica l'oïda de l'obsessiva tonalitat (sol Major) que ha dominat el primer moviment i que també dominarà el segon. Molt probablement el que passa és que aquí Bach espera que l'orquestra realitzi algun tipus de breu improvisació.
 
Al tercer moviment es desencadena una meravellosa rauxa Bachianabachiana a càrrec de les cordes. Està dividit en dues parts, que es repeteixen, al compàs de 12/8. Podem dir sense cap mena de dubte que és una de les composicions musicals més felices de tots els temps.
 
===Concert nº4 en sol major BWV 1049===
-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
'''CONCERT Nº 4 EN SOL MAJOR BWV 1049'''
 
''À Violino Principale, 2 Flauti d' Echo, 2 Violini, 1 Viola è Violone in Ripieno, Violoncello e Continuo.''
 
'''*I. (Allegro)'''
'''*II. Andante'''
 
'''*III. Presto'''
'''II. Andante'''
 
'''III. Presto'''
 
Concebut per a tres solistes (Violí i dues flautes) més ''ripieno'', la principal incògnita d'aquest concert és establir quin tipus de flauta és aquesta que Bach anomena ''Flauti d'Echo'', flautes d'Eco. Amb tota seguretat es tracta d'un tipus de flautes dolces (''blockflöten'') que ofereixen un so lleugerament més agut. Aquestes flautes confereixen a l'obra un encant delicat i característic. El que és evident és que mai es tractarà de flautes de través. El mateix Bach va realitzar posteriorment un arranjament d'aquest concert per a dues flautes i clavecí, en Fa Major i catalogat com a ''BWV 1057''.
El primer moviment, al compàs de 3/8, es basa en un motiu inicial de contrapunt invertible. La seva instrumentació i el seu caràcter virtuós i obert ens submergeixen en una atmosfera de galanteria. En alguns moments, les imitacions de les flautes produeixen un lleuger efecte d'eco. No cal oblidar la virtuositat d'alguns passatges dels solistes, entre els que destaca sobretot una impressionant cadència del violí a mig moviment.
 
El segon moviment és una sarabanda en mi menor que recorda lleugerament a l'estil de HaendelHändel. El concertino destaca sobretot pel seu timbre, ja que el ''ripieno'' (orquestra d'acompanyament) freqüentment s'hi fusiona. La ''cadenza frigia'' final prepara el trànsit al tercer moviment.
 
El tercer moviment és una autèntica i veloç fuga que comencen els violoncels i continua la resta d'instruments. El violí solista es llueix amb passatges de gran virtuositat, també ho fan les flautes. Uns forts acords i una darrera cadència de tota l'orquestra conclouen aquesta obra mestra del contrapunt.
 
'''CONCERT===Concert Nnº 5 ENen REre MAJORmajor BWV 1050'''===
-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
'''CONCERT Nº 5 EN RE MAJOR BWV 1050'''
 
''À une Traversiere, une violino principale, une violino è una Viola in Ripieno, Violoncello, Violone è Cembalo Concertato.''
 
'''*I. (Allegro)'''
'''*II. Affettuoso'''
 
'''*III. Allegro'''
'''II. Affettuoso'''
 
'''III. Allegro'''
 
El cinquè Concert de Brandemburg presenta una gran novetat: el ''cembalo concertato'', és a dir, la utilització per primera vegada del clavecí com a instrument solista. Fins aquell moment el clavecí només era utilitzat com a acompanyament de l'orquestra, generalment seguint el baix continu i ornamentant lleugerament la melodia. Bach, doncs, crea així un concert per a teclat al qual hi afegeix dos solistes més, el violí i la flauta de través, esdevenint un triple concert. Un aspecte curiós d'aquest concert el trobem en el manuscrit del propi Bach, quan presenta aquest concert en un idioma inexistent, a mig camí entre l'italià i el francès. Està escrit en la tonalitat reial de Re Major, la més brillant i solemne, la qual cosa el fa, juntament amb el Segon, el més alegre dels Sis Concerts.
El tercer moviment retorna a la tonalitat principal (Re Major) i es basa en un alegre i saltaire tema que inicialment exposa el violí. A mode de fuga (tot i no ser-ho), aquest divertit tema va sent assumit al seu torn per la resta de solistes i, finalment, pel ''ripieno'' (orquestra d'acompanyament). Tots ells evolucionen sobre aquesta alegre melodia mentre el clavecí realitza belles floritures a l'estil de les del primer moviment, tot i que no tan complicades. A mig moviment es troba la única i breu intervenció a solo del clavecí, evocant la ja llunyana cadència del moviment inicial.
 
===Concert nº6 en si bemoll major BWV 1051===
-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
'''CONCERT Nº 6 EN SI BEMOLL MAJOR BWV 1051'''
 
''À 2 Viole, 2 Viole da Gamba, Violoncello, Violone e Cembalo.''
 
'''*I. (Allegro)'''
'''*II. Adagio, ma non tanto'''
 
'''*III. Allegro'''
'''II. Adagio, ma non tanto'''
 
'''III. Allegro'''
 
Molt s'ha especulat sobre aquest concert, segurament el menys conegut dels sis i el que menys s'hi assembla. La seva principal característica és el seu estil arcaic i la utilització d'instruments pràcticament en desús en temps de Bach, com les ''violes da gamba''. Tot això fa pensar que malgrat ser inclòs entre els Concerts de Brandemburg, en realitat era una obra que Bach ja tenia escrita des de molt temps abans. Aparenta ser una espècie de comiat de Bach als estils, instruments i formes que havia utilitzat en la seva joventut i que ara es veia obligat a abandonar, ja que l'evolució de la música l'impulsava a cercar nous horitzons. Efectivament, la sonoritat de les violes confereix a aquesta obra un fort aire de trista nostàlgia.
 
El tercer moviment és una genuïna giga italiana derivada del moviment inicial del concert, alegre i graciosa, amb compàs de 12/8. El motiu principal és successivament interromput per ràpides intervencions de les violes, generalment en cascades de notes descendents.
 
 
 
== Fonts ==
{{commons|Johann Sebastian Bach}}
 
* [http://www.catabach.com CataBach.com, La pàgina en català de JS Bach.]
 
[[Categoria:Composicions musicals|Concerts de Brandemburg]]
Usuari anònim