Jean Haust: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 35:
| pares =
| parent =
| signatura =SignaturaHaust.jpg
| lloc_web =
| notes =
}}
'''Jean Haust''' (nascut el [[10 de febrer]] del [[1868]] a [[Verviers]] i mort el [[24 de novembre]] del [[1946]]) és un [[Lingüística|lingüista]] [[Bèlgica|belga]] i militant del [[moviment való]]. EraVa ser professor a la [[Universitat de Lieja]] i autor d'un [[diccionari]] de la llengua [[való|valona]] de la regió de [[Lieja]].
== Biografia==
Jean Haust va nèixer a una família modesta del país való. Malgrat la mort prematura de son pare va poder continuar la seva formació i continuar a l'escola normal associada a la Universitat de Lieja. Va adquirir el títol de d'agregat de [[filologia clàssica]].
 
[[Fitxer:Jean Haust.jpg|thumb|esquerra|Frontis del diccionari de la llengua valona (1933)]]El [[1882]] va esdevenir professor de [[llatí]] a l'Ateneu de Lieja, al qualon va continuar a ensenyar durant trenta anys. El mateix any, va començar a publicar un estudi de la [[fonètica]] i de la [[morfologia]] de les llengües liegeses. Va establir des d'aleshores el seu mètode: una observació meticulosa del terreny. elEl [[1897]], la ''Société liégeoise de littérature wallonne'' (Traducció: Societat liegesa de lliteratura valona) va elegir-lo com membre. Més tard, va esdevenir-le el secretari, fins que al 1927 van deixar-la per raons de desavinança. Des del 1913 van col·laborar a la creació del [[Museu de la vida valona]] a Lieja. El [[18 d'agost]] de [[1920]], el polític [[socialisme|socialista]] [[Jules Destrée]] va proposar al [[rei dels belgues]] [[Albert I de Bèlgica|Albert I]] de nomenar-lo a la nova [[Académie royale de langue et de littérature françaises de Belgique]], del qual va ser membre del 1920 al 1946. Al mateix any va crear el primer curs de llengua i lliteratura [[való|valones]] a la Universitat de Lieja. El 1932 va esdevenir professor a la mateixa universitat.
 
Va ser membre de la ''Comissió reial de toponímia i de dialectolgia'' i de la ''Commissió municipal de la història de l'antic país de Lieja.'' Des de 1921 van començar el seu magnum opus: un àtles lingüístic de [[Valònia]].