Olius: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
mCap resum de modificació |
||
Línia 22:
{{entcat|[[El Pi de Sant Just|Pi de Sant Just, el]]|395}}
{{fientcat}}
[[Fitxer:Olius-Mapamuni-noms-colors-1000.jpg|thumb
==Municipi==
▲[[Fitxer:Olius-Mapamuni-noms-colors-1000.jpg|thumb|280px|Mapa del municipi d'Olius, les seves entitats de població i els municipis limítrofes]]
=== Situació i límits ===
Es troba al bell mig de la comarca. És un municipi molt ample car té una extensió de 54,5 km² i prop de 9 [[km]]. d'amplitud d'est a oest. Les seves terres rodegen tot el terme de [[Solsona]], menys per la part nord que limita amb el municipi de [[Lladurs]]. Per llavant, limita amb [[Navès]]; pel sud limita amb [[Clariana de Cardener]], [[Riner]] i [[Llobera]] i per ponent limita amb [[Pinell de Solsonès]] i [[Castellar de la Ribera]].
Linha 33 ⟶ 31:
=== Orografia ===
[[Fitxer:Olius-Orografia-colors.jpg|thumb
Excepte en la seva franja més occidental el terme es troba a l'altiplà del [[Solsonès]], a la [[Depressió Central]] a unes altituds que oscil·len entre els 600 i els 800 [[m]]. a la franja de llevant, aquest altiplà és solcat de nord a sud per la vall del [[Cardener]] i en aquest sector les altituds oscil·en entre els 500 i els 600 m. A la franja de ponent, per contra, el territori s'enlaira a causa de les serralades que, també de nord a sud, solquen el centre de la comarca a mode d'espina dorsal. En aquest sector les altituds oscil·len entre els 800 i els 930 m. assolint-se la cota màxima al cim del [[Serrat de la Torregassa|Torregassa]], de 938,2 m. d'altitud.▼
▲Excepte en la seva franja més occidental el terme es troba a l'altiplà del [[Solsonès]], a la [[Depressió Central]] a unes altituds que oscil·len entre els 600 i els 800 [[m]]. a la franja de llevant, aquest altiplà és solcat de nord a sud per la vall del [[Cardener]] i en aquest sector les altituds oscil·en entre els 500 i els 600 m. A la franja de ponent, per contra, el territori s'enlaira a causa de les serralades que, també de nord a sud, solquen el centre de la comarca a mode d'espina dorsal. En aquest sector les altituds oscil·len entre els 800 i els 930 m. assolint-se la cota màxima al cim del [[Torregassa]], de 938,2 m. d'altitud.
El [http://www10.gencat.net/ptop/binaris/SOLP1104_tcm32-11704.pdf Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya] inclou els següents accidents orogràfics:
;[[Serralada|Serralades]]:
▲::[[el Serrat Alt (Lladurs)| el Serrat Alt]], [[la Serreta (Olius)| la Serreta]], el [[Serrat de l'Hostal de les Forques]], el [[Serrat del Moro (Clariana de Cardener)| Serrat del Moro]] i el [[Serrat del Vent (Lladurs)| Serrat del Vent]].
;[[cim (cartografia)|Cims]]:
▲::El [[Castellvell (cim d'Olius)|Castellvell]], [[el Serrat Alt (Olius)| el Serrat Alt]], el [[Serrat de la Talaia (Olius)|Serrat de la Talaia]], el [[Serrat de la Torregassa]], el [[Serrat de Sant Bartomeu]], el [[Serrat del Villaró]], el [[Serrat Xiroi]], el [[Torregassa (Castellar de la Ribera)| Torregassa]] i el [[Villaró (Olius)|Villaró]]
;[[Pla (geografia)|Plans]]:
▲::El [[Pla de Golferics]], el [[Pla de l'Àliga (Clariana de Cardener)|Pla de l’Àliga]], la [[Plana del Villaró]] i els [[Planells de Torredeflot]].
;Altres orònims:
▲::La [[Costa de la Rebollosa (Olius)|Costa de la Rebollosa]], la [[Costa de Vilafranca (Olius)|Costa de Vilafranca]] i la [[Costa del Bisbe (Olius)|Costa del Bisbe]].
=== Demografia ===
Linha 175 ⟶ 167:
Els edificis més emblemàtics del municipi són l'església d'[[art romànic]] de [[Sant Esteve d'Olius]], de finals del [[segle XI]] i el cementiri [[modernisme|modernista]].
==
▲=== L'església i la cripta ===
És un dels monuments cabdals de l'arquitectura llombarda del darrer quart de [[segle XI]]. El temple d'[[art romànic]] va ser consagrat l'any 1079, pel bisbe de la Seu, [[Bernat Guillem]]. Hi dedicà dos altars, un a dalt, en honor de [[Sant Esteve màrtir|Sant Esteve]] i l'altre a sota, en la confessió o cripta, en honor del Sant Sepulcre i de [[Maria, mare de Jesús|Santa Maria]]. ▼
[[Fitxer:Olius 1.jpg|thumb|240px|Cripta de sant Esteve d'Olius]]
▲És un dels monuments cabdals de l'arquitectura llombarda del darrer quart de [[segle XI]]. El temple d'[[art romànic]] va ser consagrat l'any 1079, pel bisbe de la Seu, [[Bernat Guillem]]. Hi dedicà dos altars, un a dalt, en honor de [[Sant Esteve màrtir|Sant Esteve]] i l'altre a sota, en la confessió o cripta, en honor del Sant Sepulcre i de [[Maria, mare de Jesús|Santa Maria]].
''L'església'' és un temple de grans proporcions (36 m per 10 m) amb una sola nau de volta de canó, sostinguda per quatre arcs torals. L'absis de semicercle manté l'amplada i l'altura de la nau. En la seva part de fora s'hi dibuixen arquacions segues i lecenes.
''La cripta'' forma un espai rectangular de 10'4 m per 6'28 m, dividit en tres naus de quatre tramades que aguanten arcs de mig punt i voltes d'aresta. L'estança rep llum per tres finestres de dobre esqueixada (veure fotografia adjunta), amb notable pendent cap endins.
===
A l'any 1915 es va encomanar el projecte d'un nou [[cementiri]] a l'arquitecte diocesà [[Bernardí Martorell i Puig]], home de confiança del bisbe [[Vidal i Barraquer]]. Era un arquitecte d'estil [[modernisme|modernista]] que va rebre la influència d'[[Antoni Gaudí]] i de [[Lluís Domènech i Muntaner]].<ref name="Sapiens">{{Citar publicació | cognom= Marimon| nom = Silvia | article = un cementiri excavat a les roques | publicació = [[Sàpiens]] | lloc = Barcelona | exemplar = núm. 84 data = octubre 2009 | pàgines = p. 63 |issn = 1695-2014}}</ref>
| |||