Diferència entre revisions de la pàgina «Llibre del Repartiment de Mallorca»

El '''''Llibre del Repartiment de Mallorca''''', es la denominació genèrica que reben un conjunt de [[còdex]] medievals on s’indica com es varen repartir els bens immobles de [[Mallorca]] una vegada [[conquesta de Mallorca|conquerida l’illa]] el [[1229]].

El ''llibre'' te distints nivells de repartiment que en condicionen el seu detall, així per una banda assenyala l’àmbit territorial de les porcions corresponents als magnats ([[Nunyo Sans]], [[Berenguer de Palou]], [[Hug IV d'Empúries]] i [[Gastó VII de Montcada i de Bearn|Gasto de Bearn]]), als quals els va correspondre el 50% de l’illa i que procediren a fer el seu propi repartiment detallat que no pertany a aquest conjunt documental; per una altra banda, al 50% de la part corresponent a [[Jaume I]], el llibre n’assenyala la denominació de les propietats i el nom dels seus beneficiaris, entre els quals també es poden distingir entre els beneficiaris individuals (alguns d’ells amb grans extensions com el [[Ferrer de Santmartí|Paborde de Tarragona]] o [[Pere I d'Urgell|Pere de Portugal]] i d’altres amb assignacions mes modestes) i col·lectius (l’[[ordre del Temple]] o les milícies urbanes de [[Barcelona]], [[Girona]], [[Tarragona]], [[Tortosa]], [[Caldes]], [[Tàrrega]], [[Montalbán]], [[Marsella]], [[Narbona]] o [[Gènova]], entre d’altres). El conjunt d’aquests procediments només permet conèixer una petita part dels primers propietaris de les terres conquerides i la estructura de la propietat musulmana i de la toponímia de la meitat de l’illa, però per una altra banda informa de la conformació de l'estructura i organització feudal de la propietat que s’implantaria a l’illa a partir de la conquesta i que en condicionarà la seva història futura.<ref>{{GEM|7|361-365|Llibre del Repartiment de Mallorca}}</ref>

Alguns del còdex conservats fan referència a que son còpia de l’original en àrab, avui perdut, dipositat per Jaume I a la casa del Temple de Mallorca, en tot cas el seu contingut permet distingir dos grups, per una banda el denominat aràbigo-llatí ([[Arxiu del Regne de Mallorca|ARM]], s/n, ca. [[1232]]) i per l’altre les versions en català i llatí que només presenten diferencies de còpia entre ells: el català (ARM, 18, [[1269]]) i tres llatins (ARM, 19, ca. [[1300]]; [[Arxiu Capitular de Mallorca|ACM]], 3041, [[1307]] i; [[Arxiu de la Corona d’Aragó|ACA]], 26, ca. [[1346]]).<ref>{{Ref-llibre |cognom= Rosselló Bordoy|nom= Guillem|enllaçautor= |títol= Mallorca Musulmana |url= |lloc= Palma |data= 2007|editor=Universitat de les Illes Balears |isbn= 978-84-8384-004-7}}</ref>