Zayyan ibn Mardanix: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + ) |
||
Línia 17:
En [[1238]], Jaume I va assetjar la ciutat de València ajudat per nobles catalano-aragoneses i pel propi Zayd Abu Zayd. El 22 d'abril de 1238 Jaume I es dirigí al [[Grau de València]] per posar setge formal a la ciutat, i establí el seu lloc de comandament a [[Russafa]]. Nombrosos cavallers d'Aragó, Catalunya, Provença, i també Alemanya, Hongria, Itàlia, Anglaterra, etc s'incorporaren al setge, després de les crides del rei i de la butla de croada atorgada pel Papa Gregori IX en febrer de 1237.
Zayan, en veure's envoltat de tropes cristianes, demanà ajut als sobirans musulmans, però només [[Abu Zakariya Yahya I ben Abd al-Wahid|Abu Zakariya]], [[emir hàfsida]] de [[Tunis]], l'escoltà i envià a València un estol de dotze naus, que arribaren el [[17 d'agost]] de [[1237]]
Després de cinc mesos de setge, com que a la ciutat escassejaven els aliments, Zayyan, perduda tota esperança de socors, inicià els tractes per rendir la ciutat a Jaume I. La mateixa Balansiya que havia resistit dos anys al Cid, només suportà cinc mesos l'atac de Jaume I, proveït de millor [[maquinària de setge]]. Zayyan es rendí i entregà a Jaume I la ciutat, fet que s'esdevingué el 28 de setembre de 1238. Per fer pública la capitulació, el 28 de setembre de 1238 els moros valencians hissaren a la torre d'Alí Bufat el [[penó de la conquesta]], la senyera reial d'Aragó i Catalunya. El dissabte [[9 d'octubre]] de [[1238]] Jaume I féu l'entrada oficial a la ciutat.
En els acords de capitulació, Zayyan i els musulmans que volgueren marxar podrien fer-ho al sud del [[Xúquer]] i els moros que volgueren quedar-se podien fer-ho segurs, sota el domini cristià. Zayyan va pactar amb Jaume I la seua eixida i la dels seus de les terres valencianes, a través del port de [[Cullera]], cap a [[Tunis]], on moriria anys més tard.
| |||