Ibrahim ibn al-Walid: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.7.1) (Robot afegeix: fi:Ibrahim (Umaijadit) |
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + ) |
||
Línia 1:
'''Ibrahim ibn al-Walid''' o, tot simplement, '''Ibrahim''' (en {{lang-ar|'''إبراهيم بن الوليد'''}}, ''Ibrāhīm ibn al-Walīd'') ([[segle VIII]]), [[califa]] [[Omeia (llinatge)|omeia]] [[marwànida]] de [[Damasc]] ([[744]]).
Era fill del califa [[al-Walid II]] i d'una dona esclava de nom incert.<ref>Yakubi dona Suar, i Masudi, Dayra</ref> Quan [[Yazid III]] va pujar al tron ([[6 d'abril]] del [[744]]) fou designat immeditament comn a ''wali al-ahd'' o príncep hereu ([[9 d'abril]] del [[744]]). Assegurat el control d'[[al-Urdunn]], fou nomenat governador de la província. D'altra banda el governador d'[[Armènia]] i [[Azerbaidjan]], [[Marwan II|Marwan ibn Muhammad]], havia reunit les seves forces i s'havia presentat a la [[Djazira]] (estiu) obtenint secretament el jurament de fidelitat dels notables. En principi al·legava la venjança per la mort d'al-Walid,
A la mort de Yazid III el [[20 de setembre]] o [[2 d'octubre]] <ref>al-yakubi és l'únic que diu que fou enverinat per Ibrahim</ref> Ibrahim el va succeir però només fou reconegut al sud de Síria i l'emir-governador que va enviar al nord, el seu cosí [[Abd al-Aziz ben al-Hadjdjadj ben Abd al-Malik]] fou rebutjat a [[Homs]]. Aquesta ciutat fou assetjada. Marwan ibn Muhammad, que estava a punt de retornar a Armènia es va aturar i llavors va avançar en direcció contraria cap a [[Síria]] amb el suport dels [[djund]]s d'Armènia i Djazira. A [[Alep]] o a [[Kinnasrin]] <ref>Kinnasrin és assenyalada com lloc de la batalla només per [[Ibn al-Athir]]</ref> va derrotar a un exèrcit del califa, manat pels seus germans [[Bishr ibn al-Walid]] i Masrur ibn al-Walid, que van caure presoners; va rebutjar a Abd al-Aziz ibn al-Hadjdjadj que estava assetjant Homs <ref>algunes fonts diuen que aquest ja havia conquerit la ciutat i en fou expulsat per Marwan</ref> i que es va retirar cap a [[Damasc]], entrant a Homs on va rebre el jurament de fidelitat dels habitants.
L'exèrcit de Marwan tenia ara uns vuitanta mil homes. Ibrahim va enviar per fer-li front un exèrcit dirigit pel seu cosí Sulayman ibn Hisham ibn Abd al-Malik i es va lliurar la batalla d'[[Ayn al-Djarr]], prop de Damasc,
El que va fer Ibrahim no és clar; [[al-Yakubi]] diu que va reconèixer a Marwan com a califa el [[26 de novembre]] del [[744]], quan encara era a Damasc; [[al-Masudi]] diu que Ibrahim, va fugir de Damasc però fou capturat més tard i crucificat; [[al-Dinawari]] diu que quan Marwan va entrar a Damasc el va fer matar; la resta dels historiadors diuen que va fugir a [[Tadmur]] ([[Palmira]]) junt amb el seu cosí Sulayman ibn Hisham ibn Abd al-Malik, i un temps després va demanar l'aman (perdó) al nou califa, que li va concedir, i que va morir a la [[batalla del Zab]] el [[25 de gener]] del [[750]].
| |||