Amadeïtes: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.7.1) (Robot afegeix: ru:Амадеиты
m Robot substitueix 'introduïnt' per 'introduint'
Línia 39:
Tot i que Amadeu havia començat la reforma en cases de [[frares menors conventuals]], pel seu tarannà observant els papes consideraven els amadeïtes una branca dels [[frares menors observants]] de la qual era custodi (superior general) Amadeu; [[Pau II]] va concedir als seus deixebles la facultat d'elegir el custodi, amb independència dels ministres dels frares menors, quan Amadeu morís, la qual cosa provocà el descontent dels observants, ja que això suposava una escissió de fet de l'orde, començant llavors una campanya de durs atacs contra Amadeu. Aquest va comptar, però, amb el suport de l'arquebisbe de [[Bolonya]], els ducs de Milà i el mateix papa. Per resoldre el conflicte, Amadeu va aconseguir que el papa declarés els amadeïtes subjectes a l'obediència i jurisdicció del ministre general de l'[[Orde de Sant Francesc]], segons decret del 23 de maig de [[1470]].
 
[[Sixt IV]], que era Francesco della Rovere, ministre general dels franciscans, i que ja llavors havia donat suport a Amadeu, el va nomenar confessor i secretari particular seu, per la qual cosa Amadeu va haver d'anar a Roma, i el papa donà a la congregació el convent de San Pietro in Montorio en 1472, introduïntintroduint-la així a la ciutat. Més tard, [[Innocenci VIII]] concedí a l'orde reformat el convent de San Ginés de la Jara, prop de [[Cartagena]] en 1493.
 
La congregació va ésser suprimida, com d'altres reformes observants similars, al capítol general franciscà del 31 de maig de [[1517]]; arran seu, [[Lleó X]] va promulgar la butlla ''Ite vos'' amb la qual instaurà el nou orde unificat dels [[Frares Menors Observants]] que integrava les congregacions i moviments reformistes observants.