Brandada de bacallà: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
retiro comentari sense referències |
Cap resum de modificació |
||
Línia 28:
Al nord de França s'ha adaptat la recepta als gustos locals. Així, la brandada es sol menjar sobre [[puré de patates]] i mantega, o bé barrejada amb ell, i després gratinada. Altrament s'usa, barrejada prèviament amb molt puré de patata, llet i mantega, per a farcir [[pebrotera|pebrots del piquillo]] [[escalivat]]s (comprats en [[conserva]]), que es mengen sense [[arrebossat|arrebosar]], freds o escalfats al forn. Els pebrots del piquillo farcits d'aquesta versió de brandada, al nord de França i en francès, es considera un plat que es diu ''piquillos''.
Als països del nord d'[[Europa]], recentment alguns cuiners s'inspiren de la brandada (que han conegut per [[Ferran Adrià]], [[Joan Roca]], etc.) per a aplicar la mateixa tècnica amb peixos de més tradició local, i més [[economia|econòmics]] i [[sostenibilitat|ecosostenibles]] a la zona, com per exemple el [[salmó]].{{CN}} Aprofiten també l'expansió de l'oli d'oliva a aquests territoris, que abans era un producte estrany i no molt apetent que només es trobava a les farmàcies, on es venia per a ajudar a treure els [[Cerumen|tap]]s de les [[orelles]].
== Plats semblants ==
| |||