Kwakiutl: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot afegeix: nl:Kwakwaka'wakw |
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + ) |
||
Línia 1:
Els '''kwakiutl''' són un conjunt de tribus índies que parlen [[llengües wakash]]. El seu nom
Els Kwatiutl pròpiament dits es divideixen en quinze viles:''' Klaskino, Quatsino, Koskimo, Nuwitti, Qwashela, Nakwakto, Mamalillikulla, Kwilwisotenok, Tlawitis, Nimkish, Tanakteuk, Tsawataineuk, Kwawwawainck, Lekwiltok''' i '''Kwakiutl''', aquests darrers a Fort Rupert.
Línia 20:
Llur societat era molt organitzada, estratificada per rangles i amb personalitat agressiva. Cada tribu o llogarret tenia un rangle en relació amb les altres tribus, cada subdivisió tribal la tenia amb les altres subdivisions, i cada divisió individual amb les altres divisions individuals. Les '''numayms''' eren les unitats socials de parentiu.
D'antuvi, el rangle era determinat per herència de noms i privilegis tals com el dret a cantar certes cançons, a usar determinades crestes i a dur certes màscares cerimonials.
També se sap que organitzaren la famosa Societat Secreta Caníbal que atacà les tribus veïnes. Els pals totèmics representaven les figures del clan, però, no tenien significació heràldica. Eren dividits en clans, cadascun amb el nom del seu fundador (ós, balena, corb, mussol, castor, etc), de caire heroic.
Llur [[potlatch]] és desenvolupat de manera molt elaborada. Amb ell celebraven esdeveniments importants, tals com naixements, noces, penes per violacions de tabús, propostes de protecció i en competició per aconseguir alguns privilegis. A vegades, estaven combinats amb les societats de dansa.
Cada societat tenia una sèrie de danses ranglades que dramatitzaven experiències ancestrals, amb éssers sobrenaturals que eren descrits com a donadors de regals de cerimònies prerogatives com cançons, danses, noms i similars, que des d'aleshores esdevenien propietats hereditàries. Les danses '''tseyka''' fetes amb cerimònies d'hivern (o danses '''hamatsa''') feien referència a les experiències amb els esperits que s'havien enfrontat a l'esperit caníbal superior '''Bakhbakwalanooksiwey''', qui era atès per uns ocells capaços de menjar-se un home. Durant la dansa amb màscares creien es confonia el terrestre amb el sobrenatural.
Línia 30:
El 1835 van mantenir una guerra amb els [[bellacoola]] per l'esclavatge, i el 1865 un grup de comerciants russos atacà Fort Rupert, tot destruint les viles índies. Aquest fet, agreujat amb les diverses epidèmies que patiren entre el1860 i el 1870, els va delmar molt.
El 1867 els britànics dictaren l’'''Indian Liquor Ordenance''', per tal de regular-ne la venda. Endemés, el 1871 es formà el territori de la [[Colúmbia Britànica]], que fou integrat en el [[Canadà]] i que en formaven part els kwakiutl.
Així s'inicià la persecució legal cotnra ells. L’'''Indian Act of Canada''' del 1876 els prohibia celebrar el [[potlacht]], tot i que els primers arrestos no es produirien fins el 1889. El 1880 decidiren parcel·lar llurs terres i el 1886 foren visitats per l'antropòleg [[Franz Boas]], qui en va estudiar costums i folklore.
El 1915 formarien part de les Allied Tribes of British Columbia amb els [[haida]], [[bellacoola]], [[tsimshian]] i coast salish.
El 1921 hi hagué novament repressió antipotlacht al Canadà, que provocaria el mes de desembre uns 300 detinguts en una celebració. I per si fos poc, el 1927 el Parlament canadenc va decidir que no podien rebre compensacions econòmiques per les terres arrabassades.
Línia 42:
*''Chiefly Feasts: The Enduring Kwakiutl Potlatch'' Aldona Jonaitis (Editor) U. Washington Press 1991'' (also a publication of the [[American Museum of Natural History]])
*''Bancroft-Hunt, Norman. People of the Totem: The Indians of the Pacific Northwest'' University of Oklahoma Press, 1988
* '''WALENS, Stanley''' (1989)
[[Categoria:Grups humans del Canadà]]
| |||