Diferència entre revisions de la pàgina «Nuu-chah-nulth»

12 octets eliminats ,  fa 8 anys
m
Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + )
m (Robot modifica: en:Nuu-chah-nulth people)
m (Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + ))
[[Fitxer:Nootka01.png|thumb|350px|Territori dels nuu-chah-nulth]]
Els '''Nuu-chah-nulth''' o '''nootka''' són una tribu índia que parlen [[llengües wakash]], però que s'anomena a sí mateixa '''aht''' "bo". Es divideixen en dos grups:
* La confederació de tribus del Nord: els '''Nitinat''' (dividits en les tribus '''toquaht, ucluelet, hesquiaht, ahousat''' i '''tia-o-qui-aht'''), '''Clayaquot, Kyuquot''' i '''Mooachath'''.
* Els '''makah''', '''makaw''' o '''mikaw'''.
Vivien entre el cap Cook i Saint Simon Point, a l'illa de Vancouver (Colúmbia Britànica), i el cap Flattery (Washington). Actualment es divideixen en dos grups:
* '''Nitinat''', a l’[[illa de Vancouver]].
* [[Makah]], al cap Flattery, a la Reserva Makah de [[Washington (estat)|Washington]].
 
== Demografia ==
[[James Cook]] els va calcular el 1780 en uns 8.000 individus, però baixaren a 2.600 el 1910, i augmentarien altre cop a 3.500 a [[Canadà]] i 500 a [[Washington (estat)|Washington]] el 1970 (453 el 1960). Segons Asher, el 1980 hi havia 3.500 nitinat (dels quals només 500 parlaven la llengua) i 600 makah (dels quals només 200 parlaven la llengua). Tanmateix, el 1990 hi havia 6.000 a [[Colúmbia Britànica]] i 1.200 a Washington.
Segons el cens canadenc del 2000, a Colúmbia britànica eren agrupats en el '''Nuu-chah-nulth Tribal Council''', que agrupa les reserves d'Ahousaht (1.737 h), Tla-o-qui-aht (849 h), Ehattesaht (282 h), Hesquiaht (648 h), Ka:'yu:'k't'h'/Che:k:tles7et'h' (477 h), Mowachaht (519 h), Nitinaht (663 h), Nuchatlaht (146 h), Ohiaht (575 h), Opetchesaht (890 h), Pacheenaht (257 h) Toquaht (111 h), Port Renfrew (257 h), Seshaht (694 h), Uchucklesaht (173 h) i Ucluelet (604 h). En total, 8.882 individus.
Segons el cens dels EUA del 2000, hi havia 2.005 [[makah]] purs, 58 barrejats amb altres tribus, 413 barrejats amb altres races i 12 barrejats amb altres races i altres tribus. En total, 2.488 individus. Segons dades de la [[BIA]], a la reserva Makah de Washington hi havia 1.753 habitants (2.126 en el rol tribal).
 
 
== Costums ==
Comptaven amb 23 tribus que ocupaven des del cap Cook a Pt St John. Vivien en cases rectangulars de planxes de cedre, comunals i guarnides per pals totèmics. Llur cultura és semblant i relacionada a la dels [[kwakiutl]] i [[tlingit]], i es dividien en grups socials independents que es reunien en viles d'hivern. Aquestes viles més tard es confederaven i a l'estiu anaven a la costa a pescar i a caçar. També atacaven les tribus veïnes per aconseguir botí i tràfic d'esclaus.
Caçaven balenes amb un bot llarg de fusta tallada i amb arpons de línies llargues i flotadors de pell de foca. L'arponer tenia un major rangle i el càrrec esdevenia alhora un rite i una herència. També vestien amb barrets de forma cònica i mantes de pell molt ricament guarnides. Vivien orientats al mar, però també aconseguien baies i arrels del bosc, i comerciaven.
[[Fitxer:Nootka-woman-hat.jpg|thumb|Dona nuu-cha-nulth amb barret (1785)]]
Llurs rituals religiosos, per relació cultural, recordaven als dels [[inuit]] i [[aleut]]. Celebraven el Ritual de la Balena i la Dansa dels Xamans, reencarnació del segrest de llur antecessor mitjançant dons sobrenaturals. Duien petxines penjades dels nassos foradats, i també celebraven el '''Tamanwa''', drames religiosos amb llegendes mitològiques, i els potlacht (del nootka patshatl, "donar"), cerimònia de danses i festes amb repartiment d'obsequis de manera exagerada.
D'altres cerimònies eren la Klookwana (nootka) o Klookwalli ([[makah]]), en la qual els llops s'enduien als iniciats i els altres participaven en les dances per fer-los tornar.
 
El 1803 van massacrar un vaixell britànic, el ''Boston'', però el 1805 es cristianitzaren, tot i que el 1811 ho van repetir amb el ''Tonquin'', i el 1855 signaren un tractat junt amb els makah a Neah Bay, pel qual se’ls cedia el mateix territori llevat als makah, que foren confinats a les reserves Makah i Ozette de Washington, i posats sota tutela de l'Agència Taholah de la [[BIA]].
 
El 1843 es va crear el Territori de la [[Colúmbia Britànica]], que des del 1860 formaria part del Dominion del [[Canadà]], i començaren a enviar missioners cristians als nootka. El 1849 s'inicià la colonització britànica a Vancouver, cosa que els comportà alcoholisme, malalties venèries, prostitució, aculturació i subproletarització. Els de Washington, a les seccions Makah i Ozette (passaren de 2000 el 1806 a 399 i 36 el 1905), el 31 de gener del 1855 els obligaren a cedir les terres de l'Estret de Juan de Fuca i el 1890 foren internats en reserves.
El 1921 es produiren molts arrestaments entre ells a Vancouver per les lleis canadenques antipotlacht.
El 1994 el govern de la Colúmbia britànica autoritzà la tala del 62 % dels boscos de Clayaquot Sound (Vancouver) a la MacMillan Bloedel Co (unes 350.000 hectàrees). El cap dels tia-oqui-aht, Frances Frank, critica el fet que els nutka són el 40 % dels habitants de la zona, però que només tenen el 0,4 % del territori. Reben el suport de [[Greenpeace]].
 
==Bibliografia==
851.856

modificacions