Revisió del 12:39, 4 feb 2011 modifica Bestiasonica (discussió \| contribucions) 244.771 edits Cap resum de modificació ← Edició anterior		Revisió del 04:10, 24 juny 2011 modifica desfés CarlesMartin (discussió \| contribucions) Administradors 433.632 edits m →‎Procediment: llengua Edició següent →
Línia 15: :'''2. Seqüència i transició temàtica''': s'assumeix que les canvis de tema i de temps no són tals, sinó que hi ha un fil conductor. :'''3. Organització''': l'inici de l'autocaracterització ~~sol~~acostuma ~~abarcar~~a tenir més amplitud i ser més generalista, mentre que la resta de la narració es focalitza en àrees més concretes. És interessant observar contradiccions entre les afirmacions generalistes i les concretes. :'''4. Contextualització:''' anàlisi de cada afirmació que apareix en relació a les ~~demés~~altres, basar les interpretacions en el context de la narració. :'''5. Termes repetits o de contingut relacionat''': la repetició de termes de la mateixa família semàntica pot suggerir àrees focals que el pacient està intentant elaborar. Línia 27: La utilitat final de l'anàlisi d'autocaracterització resideix en la capacitat per generar hipòtesis de diagnòstic transitiu, i conseqüentment, de planificació de les estratègies terapèutiques.<ref>Botella, L., Feixas, G. (1998). ''Teoría de los Constructos Personales: aplicaciones a la práctica psicológica.'' Laertes: Barcelona, pp. 113-117. </ref> == Referències== {{Referències\|2}}

Autocaracterització: diferència entre les revisions