Revisió del 12:03, 25 juny 2011 modifica Panotxa (discussió \| contribucions) 104.889 edits Cap resum de modificació ← Edició anterior		Revisió del 12:37, 25 juny 2011 modifica desfés Panotxa (discussió \| contribucions) 104.889 edits Cap resum de modificació Edició següent →
Línia 8: Muin ad-Din Unur va agafar llavors la direcció de l'exèrcit i va assegurar la defensa de la ciutat en front de Zengi que la va assetjar. Un jove príncep aspirant al sultanat [[imperi Seljúcida\|seljúcida]], Dawud, l'acompanyava; l'emir de Damasc, aconsellat per Muin al-Din Unur, va acceptar jurar fidelitat a Dawud per treure a Zengi un dels pretexts del seu atac. Després el [[califa]] [[al-Mústarxid (abbàssida)\|al-Mustarshid]] va enviar un ambaixador, Bish ibn Kherim, que va negociar la pau i l'aixecament del setge el 16 de març de 1135, mitjançant un reconeixement, purament nominal, de la sobirania feudal d'Alep per part de Damasc i incitant Zengi a intervenir a l'Iraq per sostenir la candidatura de Dawud <ref>Grousset pàg. 65</ref> Qirkhan ibn Qaraja (Kirkhan ibn Karaja), emir d'[[Homs]] va morir el [[1136]], i els seus fills intercanviaren amb [[Shihab al-Din Mahmud]] la ciutat d'Homs per Palmira (Tadmor). Mahmud va donar llavors la ciutat d'Homs en feu a Muin al-Din Unur. Un any més tard, el juny [[1137]], Zengi va intentar de nou la conquesta de l'emirat de Damasc i va començar per assetjar Homs. [[Ramon II de Trípoli\|Ramon II ]], [[comte de trípoli]], previngut, no desitja que un cap de guerra musulmà també poderós s'instal·li en una ciutat si prop del comtat de Trípoli, va enviar un exèrcit a les rodalies d'Homs, obligant a Zengi a aixecar el setge el 11 de juliol i a atacar els francs a Montferrand (o Barin), on els va derrotar i va capturar la ciutadella <ref>Maalouf\| pàgs. 147-8 i Grousset pàgs. 71 i 74-84</ref> El [[1138]], Zumurrud Khatun, la mare de l'atabeg, es va casar amb Zengi i li va aportar Homs en dot, i Muin al-Din Unur rebé a canvi Barin. En la nit del 22 al 23 de juny de 1139, Shihab al-Din Mahmud fou assassinat i Muin al-Din Unur va reaccionar amb fermesa, fent executar els assassins i col·locant al tron a [[Djamal al-Din Muhammad]], germanastre del precedent atabeg, el qual li va agrair donant-li en feu Baalbek, però Unur es va conformar amb delegar un governador, per dedicar-se a assegurar el govern de Damasc degut a que un altre germà (de fet germanastre), Bahram Shah, s'havia refugiat a Alep i havia demanat a Zengi ajut per pujar al tron de Damasc. Línia 30: * ''The Damascus Chronicle of the Crusades, Extracted and Translated from the Chronicle of Ibn al-Qalanisi''. H.A.R. Gibb, 1932 (reimpressió, Dover Publications, 2002). * William of Tyre, ''A History of Deeds Done Beyond the Sea'', traducció E.A. Babcock i A.C. Krey. Columbia University Press, 1943. * ~~René~~{{Ref-llibre \|cognom=Grousset, \|nom=René \|títol=Histoire des croisades et du royaume franc de Jérusalem - II. 1131-1187 \|url= \|llengua=francès \|editorial=L'équilibre~~, Perrin, París,~~ \|data=1935 ~~(réimpr. 2006), 1013~~ \|isbn= }} * ~~Amin~~{{Ref-llibre \|cognom=Maalouf, ''\|nom=Amin \|títol=Les croisades vues par les arabes \|url= \|llengua=francès \|editorial=J'',ai lu \|data=1983 ~~(ISBN 978-2-290-11916-7)~~\|isbn=2277219169 .}} * [http://fmg.ac/Projects/MedLands/TURKS.htm#_Toc179089995 Foundation for Medieval Genealogy] Línia 40: {{ORDENA:Muin Al-Din Unur}} ~~<!--ORDENA generat per bot-->~~ [[Categoria:Croades]] [[Categoria:Atabegs]]

Muín-ad-Din Únur: diferència entre les revisions