Revisió del 09:37, 29 abr 2011 modifica ChuispastonBot (discussió \| contribucions) Bots 36.766 edits m r2.7.1) (Robot afegeix: vi:Flavius Aetius ← Edició anterior		Revisió del 16:14, 25 juny 2011 modifica desfés Davidpar (discussió \| contribucions) Creadors de comptes, Autopatrullats, Reversors 100.732 edits m arreglar enllaç Edició següent →
Línia 2: '''Flavi Aeci''' (''Flavius Aetius'', Dorostana, [[Mèsia (província romana)\|Mèsia]], [[396]] – [[Ravenna]], [[21 de setembre]] de [[454]]), general romà d'origen escita, famós per la seva victòria davant d'[[Àtila]] a la [[batalla de Châlons]] (o batalla dels Camps Catalàunics). Va néixer l'any 396 a la ~~provincia~~província romana de Mèsia, fill del ''magister equitum'' Gaudenci i d'Aurèlia. Gaudenci va morir en un motí i el seu jove fill fou donat com hostatge a Alaric, i amb els gots va viure els primers anys d'aprenentatge i va aprendre l'art de la guerra, i va conèixer la forma de viure dels gots. Línia 15: Àtila va passar per [[Basilea]], [[Metz]], Tréveris, [[Reims]], [[ciutat d'Autun\|Autun]], [[Tongres]] i altres ciutats fins que Aeci, amb l'ajut del rei visigot [[Teodoric II]], el va aturar prop de Paris; Àtila es va dirigir llavor a [[Orleans]] que va assetjar, mentre Aeci, els visigots i altres aliats (els [[francs ripuaris]], [[saxons]], [[gals]], [[lets]], [[armoricans]], [[brens]], i part dels [[borgonyons]] i dels [[alans]]) marxaven contra ell; els dos exercits es van trobar al lloc conegut com els [[Camps Catalàunics]] (prop de [[Troies]]) i Aeci va obtenir una victòria completa ([[20 de setembre]] del [[451]]), batalla coneguda també amb el nom de [[batalla de Châlons]], en la que va morir el rei visigot Teodoric (al que va succeir el seu fill Turismund) i darrera gran batralla del Imperi romà d'occident. Aeci, que amb la victòria havia salvat Roma, es va covertir en un personantge molt popular i estimat per tothom. Llavors Àtila va marxar cap Itàlia i va assolar el nord del país. [[Aquileia]] fou assetjada durant tres mesos i finalment destruïda. Els habitants del [[Vèneto]] es van refugiar a les illes de la costa del [[Adriàtic]], la principal de les quals fou [[Rialto]], i aquest poblament va originar la ciutat de [[Venècia]]. Aeci va anar a Itàlia i va derrotar a Àtila en diversos combats parcials que no foren decisius però van debilitar als huns. Àtila va acampar a Acroventum, on el ~~Papa~~ [[Papa Lleó I]] va anar per demanar-li la pau, i com que les forces d'Àtila havien quedat molt minvades per l'acció d'Aeci, va acceptar de retirar-se d'Itàlia a canvi d'un tribut. Aquesta campanya fou la més important d'Aeci i va ser la que li va donar el sobrenom de «l'ultim romà», asignat per Procopi. Aeci fou acusat en els anys següents de conspirar per usurpar el tron per ell mateix o pel seu fill Carpili però no es va provar mai. L'eunuc Heracli no parava de difondre els rumors davant l'emperador Valentinià. Un dia Aeci va acudir una audiència imperial on havia de demanar la ma de la filla del emperador, Eudòxia, pel seu fill Carpili, i allí mateix l'emperador el va matar o fer matar, així com als seus partidaris principals ([[454]]). El company d'Aeci, general Marcel·lí, assabentat de la mort del magister militium, es va revoltar a [[Dalmàcia]] i Valentinià fou assassinat uns mesos després ([[16 de març]] del [[455]]) per un senador ([[Petroni Màxim]]) que es va proclamar emperador.

Aeci: diferència entre les revisions