Francmaçoneria: diferència entre les revisions

# La seua finalitat: el perfeccionament delde serl'ésser humà i de la humanitat.

# Els principis humanistes de [[llibertat, igualtat, fraternitat]] i tolerància, entre d'altres.

# L'organització gradual, en la qual els [[Grau maçònic| graus]] d'aprenent, company i mestre són comuns a tots els sistemes maçònics.

# El seu caràcter reservat o discret, encaratot i que, en determinades èpoques i llocs, va adoptar caràcter secret.

"La francmaçoneria és una Institució universal, essencialment ètica, filosòfica i iniciàtica, l'estructura fonamental de la qual la constitueix un sistema educatiu, tradicional i simbòlic.- S'hi ingressa a ella per mitjà demitjançant la Iniciació. Fundada en el sentiment de la Fraternitat, constitueix el centre d'unió per als hòmens d'esperit lliure de totes les races, nacionalitats i credos.- Com a Institució docent té com a objecte el perfeccionament de l'home i de la Humanitat. Promou entre els seus adeptes la recerca incessant de la veritat, el coneixement de si mateix i de l'home en el medi en què viu i conviu, per a aconseguir la fraternitat universal del gènere humà.- A través dels seus membres projecta sobre la societat humana l'acció benefactora dels valors i ideals que sustenta. No és una secta ni és un partit. Exalta la virtut de la tolerància i rebutja tota afirmació dogmàtica i tot fanatisme. Allunya dels seus Temples les discussions de política partidista o de tot sectarisme religiós. Sustenta els postulats de Llibertat, Igualtat i Fraternitat i, en conseqüència, propugna la justícia social i combat els privilegis i la intolerància. ..."<ref>(Gran Lògia de Xile, 17 de juny del 2004, [http://www.granlogia.cl/quesomos/principios.html])</ref>

Sobre aquests temes és difícil ser neutrals, perquè els maçons generalment són formats dins d'una organització ("[[Obediència maçònica| Obediència]]") i un corrent doctrinari específic ("[[Ritu maçònic| Ritu]]") que amb la major bona fe assumeixen que la seua versió sobre la doctrina, la història i altres aspectes, és autèntica, plenament aferrada a la veritat. Fruit d'aquesta formació realitzen afirmacions categòriques en què es refereixen a la maçoneria en termes genèrics, però la concepció que exposen és vàlida només per al corrent doctrinari o organització de què formen part, existint altres corrents o organitzacions que sostenen punts de vista contraris. Internet ha facilitat el coneixement de la diversitat maçònica.

El terme francmaçó és d'origen francès, amb equivalents semblants en altres idiomes. Pres en préstec delde l'[[anglès]] ''freemason''. Està compost dels vocables: ''franc'', (''free'' en anglès) que significa lliure, i ''mason'', que pot ser traduït com a constructor. Per consegüent, una traducció literal del mateix seria "constructor lliure".

EnA [[Anglaterra]], enel [[1717]], quatre lògies, alguna d'elles integrades per membres de la ''[[Royal Society]]'' (societat científica de l'època) pròxims a [[Isaac Newton]], van crear la Gran Lògia de Londres, que ràpidament va ser seguida de la creació de les Grans Lògies d'Irlanda (1725) i Escòcia (1736), on la presència de la maçoneria datava d'abans del regnat de [[Jaume I d'Escòcia]] (Estuard).

A través de mariners i comerciants, la francmaçoneria, que s'havia estès molt ràpidament a Anglaterra, va passar al continent i les primeres lògies maçòniques es van instal·lar ena [[França]] en elsals anys [[1726]]-[[1730]], en particular, ena ports com [[Bordeus]] o [[Dunkerque]].

Però, en aquest període en què naixerien les noves idees de [[Llibertat]] i d'[[Igualtat social| Igualtat]], que conduiran a la [[Revolució Francesa]], Europa estava entrant en el [[Segle de les Llums]]. Dels "Club" que eren a Anglaterra, les lògies maçòniques, que es van estendre molt ràpidament pel continent, es van convertir en la caixa de ressonància d'aquestes grans noves idees i es van transformar en llocs de debat d'idees emancipadores per als Hòmens i les Societats.

Des de l'Antiguitat, diferents corrents [[Filosofia|filosòfiques]] van afavorir l'existència d'escoles, grups i filiacions basades en el ritu i la transmissió gradual dels coneixements. Algunes d'aquestes escoles predicaven la igualtat entre els seus membres i constituïen espais de lliure reflexió amben relació alamb el món circumdant.

Una de les llegendes més importants de la Francmaçoneria s'atribueix a [[Hiram Abif]], mític arquitecte del [[Temple de Salomó]] a [[Jerusalem]], '''la fundació de l'orde maçònica'''. Alguns textos retrotrauen l'origen de la maçoneria a èpoques d'encara major antiguitat, arribant a considerar com fundadors a fundadors diferents figures bíbliques com Tubalcaín[[Tubal-Caín]], [[Moisès]], [[Noè]] o el mateix [[Adam]]. Més realistes, però encara en l'àmbit del míticmite o delde la pseudohistòricspseudohistòria, diversos autors han atribuït aquest origen als constructors de les piràmides a l'antic Egipte, als [[Fabrorum]] romans, a l'ordre[[orde delsdel TemplersTemple]], la dels [[Rosacreus]] o als [[humanisme| humanistes]] del [[Renaixement]].

Els arquitectes i picapedrers medievals, denominats maçons, disposaven de llocs de reunió i reces, denominats lògies, situats normalment als voltants de les obres. Era comú als gremis professionals de l'època elde dotar-se de reglaments i normes de conducta de règim interior. Solien també seguir un model ritualitzat per donar als seus membres accés a certs coneixements o l'exercici de determinades funcions. Els maçons van destacar especialment en aquests aspectes.

Els gremis de constructors, paletes i arquitectes són esmentats en alguns dels més antics codis de lleis, inclòs el d'[[Hammurabi]] (1692 aC). Però sol considerar-se que el primer codi regulador específicament maçònic va ser el que el rei [[Athelstan]] d'Anglaterra va donar a aquestes corporacions l'any 926, l'anomenat [[Constitucions de York]]. Aquest manuscrit es va perdre al segle XV i va ser reescrit de memòria pels que el coneixien. Per aquest motiu, la Carta o Estatuts de Bolonya, redactats enel 1248, és el document maçònic original més antic que es coneix. Tracta d'aspectes jurídics, administratius i d'usos i costums del gremi. El segueixen en antiguitat altres documents, com el Poema Regius o manuscrit Halliwell (1390), el Manuscrit Cooke (1410), el Manuscrit d'Estrasburg (1459), els Estatuts de Ratisbona (1459), els de Schaw (1598), l'Iñigo Jones (1607), els de Absolion (1668) i el Sloane (1700). Tots aquests manuscrits es refereixen a la maçoneria "operativa" o gremial, de la qual s'especifiquen, sobretot, les regles del "ofici", i a la que els historiadors solen referir-se a elles en un sentit genèric com "constitucions gòtiques".

[[Fitxer:Freemasons.hall.london.arp.750pix.jpg|250px|thumb|Seu de la Gran lògia unida d' Anglaterra. ]]

La francmaçoneria va, més o menys conscientment, a assumirassumint aquesta herència i a unirunint-la a la dinàmica humanista del Renaixement i a les importants evolucions filosòfiques dels [[segle XVII|segles XVII]] i [[segle XVIII|XVIII]]. Sobre aquestes transmissions capil·lars i aquesta elaboració, afegirà amb el temps elements extrets de l'imaginari cavalleresc, tal com existien a França al final de l'[[Antic Règim]].