Ordes de Cadonh i Dalon: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Robot substitueix 'constituïnt' per 'constituint'
Línia 63:
[[Gerard de Sales]], desitjós de fer [[vida eremítica]], es va retirar com a eremita al bosc de Dalon ([[Sent Trían]], Dordonya). Al voltant seu s'aplegaren deixebles que el volien i imitar; amb ells, en [[1113]] va fundar a [[Lo Boisson de Cadonh]] una primera comunitat (l'[[abadia de Cadonh]], però, no es fundaria fins al [[1115]]) i en [[1114]], a Dalon (Sent Trían, Llemosí), en unes terres donades per Gerard i Golferid de Lastours i amb l'ajut i la direcció espiritual de [[Robert d'Arbrissel]], que després fundaria l'[[Orde de Fontevrault]], l'abadia de Dalon. Va posar les dues comunitats sota la ''[[Regla de Sant Benet]]'' amb el rigor i la disciplina originals, que considerava que s'havien perdut. Era una actitud similar a la que havia portat, quinze anys abans, a la fundació de l'[[orde cistercenc]], que Gerard prengué com a model.
 
A partir de Cadonh i Dalon, Gerard continuà fundant altres comunitats monàstiques amb el mateix estil de vida, constituïntconstituint una congregació que fou coneguda com a '''Orde de Cadonh'''. De fet, es pot parlar de dues congregacions formades per les fundacions de Cadonh i Dalon, respectivament.<ref>Constance H. Berman. ''The Cistercian evolution'', p. 124. Sembla que les filials de Dalon s'adheriren en 1120 a Obanzine, mentre que les de Cadonh s'integraven al Cister o romanien autònomes.</ref>
 
[[Bernat de Claravall]] visità el fundador a la Gran Selva i en digué que "governava els seus religiosos meravellosament, amb les seves paraules i exemples. No tenien cap regla escrita, sinó la vida santa i admirable de Gerard que era llur regla viva i animada, en la solitud de Dalon."