Diferència entre revisions de la pàgina «Servents de Maria»

m
Robot afegeix: bg:Сервитски орден; canvis cosmètics
m (r2.6.4) (Robot afegeix: ru:Сервиты)
m (Robot afegeix: bg:Сервитски орден; canvis cosmètics)
L''''Orde dels Servents de Maria''', també anomenada dels '''Servites''', en [[llatí]] '''Ordo Servorum Beatae Virginis Mariae''', és un institut de [[vida consagrada]], concretament un [[orde mendicant]]. Fundat a [[Florència]] el [[1233]] per un grup de set persones, els [[Set Sants Fundadors]], els seus membres posposen al seu nom les sigles '''O.S.M.'''.
 
== Història ==
=== Fundació ===
* ''Article principal: [[Set Sants Fundadors]]''
 
El 1304, el papa [[Benet XI]], [[dominic]], va decretar la butlla ''Dum levamus'', adreçada al prior general fra Andrea Balducci da Sansepolcro, on aprova la regla i les constitucions dels Servents de Maria. Llavors l'orde tenia 27 convents a Itàlia i quatre a Alemanya, tots amb uns 250 frares.
 
=== Segles XIV-XV ===
El 1310 morí [[Alessio Falconieri]], l'últim dels [[Set Sants Fundadors]]. El seu estil de vida el continuaren frares de l'orde que van donar exemple de vida cristiana, com els beats [[Francesc de Siena]], [[Joaquim de Siena]], Jaume de Città della Pieve, Ubald de Sansepolcro o Andreu Dotti, i sant [[Pel·legrí Laziosi]] de Forlì.
 
El 1404, el capítol general de [[Ferrara]] va decidir la reforma moral de Monte Senario. En aquesta línia, el [[1430]], va néixer la '''Congregació de l'Observança''', branca de l'orde que, mantenint-s'hi unida, volia reformar-ne l'espiritualitat d'acord amb el rigor inicial de la comunitat. Aquesta reforma, similar a la d'altres ordes que plantejaven el mateix, com els dominics, va durar fins al [[1570]]: en acabar el segle XV, hi havia 26 convents de l'Observança i, en 1570, gairebé 60.
 
El 1424, [[Martí V]], amb la butlla ''Apostolicae Sedis providentia'', va ratificar l'organització del [[tercer orde]], avui '''Orde Secular dels Servents de Maria''', que aplega homes i dones laics que volen seguir l'estil de vida servita.
 
En acabar el segle XV, l'orde tenia uns 170 convents i 1.200 frares, amb el primer convent fundat als regnes hispànics.
 
=== Segles XVI-XVII ===
La [[reforma luterana]] afecta l'evolució de l'orde i molts convents d'Alemanya van ser suprimits. Més de la meitat dels priors van ser elegits directament pel papa i va desaparèixer, en 1570, la branca observant. Entre [[1548]] i [[1580]] es van revisar les constitucions de l'orde.
 
A més, es difonen les comunitats de monges i de terciaris, amb temptatives d'expansió dels Eremites de Monte Senario, entre [[1614]] i [[1623]].
 
=== Segles XVIII-XIX ===
Al [[segle XVIII]], al costat del nombre més alt de frares de la història, uns 3.000, segueix la gairebé supressió de l'orde, amb el tancament de moltes cases i la dispersió de bona part de les comunitats. Des dels anys setanta del segle, comença un seguit de disposicions que exclaustren els ordes religiosos a l'[[Imperi d'Àustria]], [[França]] i [[Itàlia]]. En 1778, el papa suprimeix la Congregació Eremítica de Monte Senario.
 
Al [[1815]] sembla que l'orde comença a revifar, però noves lleis de desamortització ho impedeixen i entre 1848 i 1867, la majoria de convents resten suprimits. Només al final del segle XIX, i impulsat per la canonització dels fundadors en [[1888]], comença un lent renaixement i un creixement constant, fins als anys seixanta del segle XX. Neixen diverses congregacions de germanes basades en l'espiritualitat servit i la branca femenina abandona la clausura per fer tasques diferents, que afavoreix la seva difusió.
 
=== Segle XX i actualitat ===
L'orde es difon pels cinc continents. A més, neixen institucions i publicacions dedicades als estudis històrics de l'orde, com la col·lecció ''Monumenta Ordinis Servorum sanctae Mariae'' (des de 1897), ''Studi Storici dell'Ordine dei Servi di Maria'' (des del 1933) o l'Istituto Storico dell'Ordine dei Servi di Maria (1959). A més, el 1950 es fundà una facultat de teologia de l'orde, la Pontificia Facoltà Teologica "Marianum", a [[Roma]].
 
Després del Concili Vaticà II, l'orde en reforma els estatuts ([[1987]]). El [[1964]] compta amb uns 1.700 frares i en acabar 2005, 888, distribuïts en 161 convents arreu del món.<ref>''Annuario Pontificio per l'anno 2007''. Città del Vaticano: Editrice Vaticana, 2007, p. 1468</ref>
 
== Carisma ==
L'espiritualitat dels servites es basa en el servei, la devoció a la [[Mare de Déu]], en particular sota l'advocació de Maria dels Dolors, la vida fraternal i la predicació per tal d'aconseguir conversions. A diferència d'altres ordes, no té una activitat específica o un camp concret d'actuació. Les diverses comunitats fan tasques de:
* acolliment i assistència, especialment dels més necessitats,
* [[Serventes de Maria]]
 
== Enllaços externs ==
* [http://www.servidimaria.org Lloc oficial de l'orde]
* [http://www.senario.it/ Monte Senario]
* [http://www.osmprovinciassannunziata.it/mirage/osm%20-%20santorale%20index.html Persones destacades de l'orde]
 
[[Categoria:Servents de Maria| ]]
[[Categoria:Ordes mendicants masculins]]
[[Categoria:Comunitats i instituts de perfecció catòlics fundats a la Toscana]]
[[categoriaCategoria:Comunitats i instituts de perfecció catòlics fundats al segle XIII]]
[[categoriaCategoria:Comunitats i instituts de perfecció dedicats a l'apostolat]]
[[categoriaCategoria:Comunitats i instituts de perfecció dedicats a l'assistència a necessitats]]
 
[[bg:Сервитски орден]]
[[de:Serviten]]
[[en:Servite Order]]
201.270

modificacions