Sofística: diferència entre les revisions

El verb '' sophídsesthai '', "practicar la '' sophía ''", va sofrir una evolució similar a l'acabar per entendre's com "enredar". La derivació '' sophistés '' <ref> Apareix per primera vegada escrita en una oda a Píndaro. </Ref> es va donar als Set Savis <ref> [[Isòcrates]] i un breu fragment d'un escrit de [[Aristòtil]] són les úniques fonts per a aquesta afirmació. </ref> en el sentit de "filòsofs" i així diu [[Heròdot]] a [[Pitàgores]], a [[Soló]], i als que van fundar el culte [[Dionís|dionisíac]]. També es deia així als '' mousike '' i als poetes <ref> Aquests complien la funció de mestres en la societat grega. </Ref> i, en general, a tots els que exercien una funció educadora. L'ús pejoratiu va començar a prendre forma en el segle V aC, coincidint amb l'extensió de l'ús del terme als prosistes. El moment coincideix amb un increment de les suspicàcies dels atenesos cap als que mostraven una major intel·ligència.<ref> [[Demóstenes]] es lamenta d'haver estat anomenat "entabanador i sofista". </Ref> [[Isòcrates]] injuriava de que el terme "hagués caigut en deshonor" i [[Sòfocles]] ho atribueix al fet que els educadors i mestres rebessin una remuneració pel seu treball.<ref> «Aquells que venen la seva saviesa per diners a tothom qui ho desitja, són anomenats sofistes », dirà Sòcrates. </ref> Aquesta és la tesi més estesa en l'actualitat.