Simplificació dels caràcters xinesos: diferència entre les revisions

No és clar, però, que aquesta idea sigui correcta. Molts opositors de la reforma afirmen que un nombre de traços menor no fa necessàriament que els caràcters siguin més fàcils d'aprendre. Altres consideracions, com la simetria del caràcter, o la seva relació amb altres similars, tenen un paper important en el procés de memorització. Per exemple, hi ha qui troben més fàcil recordar 车車 que 车 ('' che '', "cotxe") per la major simetria del primer. A partir d'aquest caràcter 'es forma 轰轟 ('' hong ''), que podem fàcilment recordar com el "triple cotxe". Després de la simplificació, aquest caràcter s'ha convertit en 轰, que consisteix en un cotxe sobre un parell de mans. Encara que els traços són menys, la complexitat estructural ("tres cotxes" davant "un cotxe sobre dues mans") sembla haver augmentat en el caràcter simplificat. Un altre cas seria el caràcter 钱錢 ('' Qian ''), que agrupa el caràcter 金 ('' Jin '', "or"), i el caràcter 戈 ('' ge '', "llança"), repetit dues vegades. Els caràcters simplificats mantenen els caràcters '' Jin '' i '' ge '' tal qual, però han introduït formes reduïdes per '' Jin '' quan apareix com a component esquerre d'un caràcter i per a la combinació de dues '' ge ''. Així, 钱錢 (or+dues llances) s'ha convertit en 钱 ("or abreujat+doble llança abreujada"). De nou, no és clar que la forma abreujada sigui realment més simple de memoritzar. En els casos de substitucions de la part fonètica d'un caràcter, moltes vegades els components bàsics no han estat simplificats, de manera que la reassignació de part fonètica, tot i que faci que el caràcter s'escrigui a mà més ràpid, no augmentaria la seva facilitat per ser memoritzat. Un exemple seria el caràcter 种種 ('' zhǒng '') (= 禾+重), que ha passat a ser 种 (= 禾+中). Atès que tant 中 com 重 existeixen com caràcters independents, semblaria que les dues combinacions han de ser igual de fàcils, o difícils d'aprendre. Per aquestes raons, els que estudien caràcters simplificats acaben, tard o d'hora, aprenent pràcticament les mateixes combinacions de traços bàsiques que es donen en els caràcters tradicionals.

HaCal apuntar, a més a més, que hi ha nombroses inconsistències en els caràcters simplificats. Per exemple, el caràcter 复復 ('' fu '') ha estat simplificat a 复, mentre que la forma original perviu en els derivats 覆 ('' fu '') i 履 ('' lǚ ''). Això es deu, en gran mesura, a que el procés de simplificació va quedar congelat, a causa del canvi dedel clima polític, pel que en el seu moment es pensava que era un estadi provisional de transició, no definitiu.