Carles Navales i Turmos: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 3:
Treballador industrial del vidre, va desenvolupar una intensa activitat sindical en el si de [[Comissions Obreres]]. Membre de [[Organización Comunista de España-Bandera Roja|Bandera Roja]] en la seva joventut, es va unir després al [[Partit Socialista Unificat de Catalunya]] (PSUC). Va destacar la seva activitat sindical a la comarca catalana del [[Baix Llobregat]], on va impulsar una vaga en la seva empresa de vidre el [[1974]] durant la negociació del conveni col·lectiu, que va arrossegar a una mobilització obrera sense precedents en la [[dictadura franquista]] a l'àrea industrial catalana, estenent-se la vaga a més de 400 empreses durant gairebé una setmana. Finalment els treballadors van aconseguir la signatura del conveni però Navales va ser acomiadat, detingut, torturat i condemnat pel [[Tribunal d'Ordre Públic]]. Els seus companys li van sobrenomenar "''El noi del vidre''", en record i com a homenatge a [[Salvador Seguí i Rubinat]], assassinat en [[1923]] i conegut com "''El noi del sucre''").
Amnistiat en [[1977]], ja en la transició democràtica, fou un ferm defensor de l'[[eurocomunisme]] en el si del [[PSUC]] i de la unitat d'acció sindical. D'aquella època datava la seva amistat personal amb el dirigent comunista, [[Santiago Carrillo]], al que li va unir una sòlida amistat fins a la seva mort. En l'àmbit polític va ser regidor de Cultura de Cornellà i va acabar afiliant-se al [[Partit dels Socialistes de Catalunya]] (PSC). Es va llicenciar en [[sociologia]] i va mantenir una intensa tasca de formació sindical, va fundar i va dirigir fins a la seva defunció la revista de pensament social, ''La Factoria''.
== Referències ==
| |||