Ogodei: diferència entre les revisions

 

Intervingué militarment per primer cop el [[1203]] (amb uns 17 anys) quan es va produir la ruptura entre mongols propis i kerait. Genguis es va retirar a la serralada de Maooundur i després cap a la muntanya Alan o Nga-lan,<ref> Rashid al-Din l'anomena Khalaldjin-alt</ref> contrafort de la cadena del [[Khingan]], prop del naixement del Khalkha-gol. La batalla decisiva es va produir poc després i les forces de Genguis Khan es van retirar-se al arribar la nit, unint-se poc després a les forces que dirigien el seu fill Ogodai (que va ser ferit) i els seus lloctinents Bo'ortchu i Boroqul, per anar cap a territori de la tribu qongirat, la tribu de [[Borte]], dona de Genguis i mare de Ogodei.

 

Els Song van fer la imprudència d'atacar als mongols per incorporar tot el Honan <ref>''Instruction d'un futur empereur de Chine en 1193''', traducció de Chavannes a ''Mémoires concernant l'Asia orientale'', I, 1913</ref> i es van apoderar de Kaifong i Loyang (juliol i agost del [[1234]]), però els mongols no van tardar a recuperar-les. En un [[kuriltai]] fet el 1235 l'emperador Ogodei va fer declarar la conquesta del regne Song i tres exercits mongols van envair Xina:

 

 

Un quart exèrcit va anar a sotmetre [[Corea]]. Ja els mongols havien conquerit la capital coreana Kai-syeng (nord-est de la moderna Seul) el desembre del [[1231]], i el país havia quedat sota protectorat governat per 72 darugatchi, però aquestos havien estat massacrats el 1232 per orde del rei de Corea Ko-tjong que es va refugiar tot seguit a l'illot de Kang hua a l'oest de Seul (juliol del 1232). L'exèrcit d'Ogodai va ocupar sòlidament Corea el 1236, però la cort coreana es va mantenir a l'illot i encara que després de 1241 va enviar ambaixades declarant el seu vassallatge, va restar durant trenta anys sense control.

[[Djalal al-Din Manguberti]] havia reconstruit l'imperi dels ''khwarizmshahs'' (1224-1230). El [[2 d'abril]] de [[1230]] va prendre [[Akhlat|Khelat]] (al nord-oest del [[llac Van]]) al soldà [[aiúbida]] de [[Damasc]], Al-Ashraf ([[2 d'abril]] del [[1230]]).<ref> René Grousset, ''Histoire des Croisades'', III, pàgina 366 </ref> Al-Ashraf es va aliar al soldà seljúcida de [[Sultanat de Rum|Rum]] o [[Konya]], Ala al-Din [[Kai Kobad I]], i junts van derrotar a Djalal al-Din prop d'[[Erzindjan]] (agost del 1230). Justament el [[1230]] Ogodei havia enviat a Pèrsia un exèrcit de 30000 homes per fer front a la inesperada restauració del ''khwarizmshah''; aquest exèrcit estava sota la direcció del general i noble [[Tchormaghan]] o Tchormaqan.<ref>M. Pelliot, ''Les Mongols et la Papauté, Revue de l'Orient chretien'', 1924 </ref> Al hivern del 1230 al [[1231]] van arribar al Iran pel [[Khurasan]] i [[Rayy]], i es van dirigir de dret a l'[[Azerbaidjan]] abans que Djalal al-Din, que generalment vivia a [[Tabriz]], pogués reunir les seves forces. Djalal es va esverar i va fugir cap a la plana del [[Moghan]] o Mukan, i cap a l'[[Arran]], prop de la desembocadura dels rius [[Araxes]] i [[Kura (Geòrgia)|Kura]], i de allí va passar al [[Diyarbekir]], perseguit pels mongols, i a les muntanyes d'aquest regió fou obscurament assassinat per un camperol kurd ([[15 d'agost]] de [[1231]]).

 

 

[[Batu Khan]], per orde del gran khan Ogodei de [[1234]], va dirigir un gran exèrcit de 150.000 homes cap Europa. L'acompanyaven els seus germans [[Orda]], [[Berke]] i [[Shayban]]; [[Guyuk]] i [[Qaidan]], fills de Ogodai; [[Qaidu]], net d'Ogodai; [[Mongke]], fill de [[Tului]]; [[Baidar]], fill de [[Txagatai Khan|Txagatai]]; i [[Buri]] nét de Txagatai (fill de [[Mutugen]]). Segons el ''yuanshi'' l'orde es va donar el [[1234]] i [[Mengke]] s'hi va incorporar el [[1235]]. La direcció efectiva de l'expedició corresponia al general [[Subotai]] que tenia llavors uns 60 anys. Vegeu [[Subotai]].

 

== Referències ==

 

{{Khans}}