Sad ibn Zanguí: diferència entre les revisions

'''Abu-Xujà Izz-ad-Din Sad ibn Zanguí<ref>Zanguí és un nom [[turquès]] amb un so {{AFI|[g]}} inexistent en àrab, que en aquesta llengua habitualment es representa amb la lletra [[kaf]] ({{AFI|[k]}}) —o amb una lletra derivada d'aquesta, گ, usada per transcriure el so {{AFI|[g]}}—, raó per la qual és també habitual la transcripció Zankí, més fidel a l'arabització del nom. És també habitual la transcripció Zangí, però és desaconsellable perquè per a una catalanòfon la "g" seria llegida amb el so {{AFI|[ʒ]}} en lloc de {{AFI|[g]}}. La forma turca moderna —i en alfabet llatí— d'aquest nom és Zengi.</ref> ibn Mawdud''', més conegut simplement com '''Sad (I) ibn Zanguí''' o '''Zankí''' o '''Zengi''' fou [[atabeg]] [[salghúrida]] de [[Fars]], fill i successor de [[Tekla]] (apareix també com a Tekele, Degele, Takin i altres variacions).

A la mort del pare es va revoltar el seu cosí [[Toghrul ibn Sunkur]] (Sunkur era el germà gran de Tekla) que va arribar a dominar part del [[Fars]] però fou derrotat i executat vers el [[1203]] <ref> L'Enciclopèdia de l'Islam dona la mort de Tekla el 1198 i la derrota de Toghrul el 1203, però diu que Toghrul va governar 9 anys</ref>. Durant la lluita una plaga va assolar el Fars i la fam va fer estralls fins al punt que els més fort mataven als dèbils per menjar-se'ls. La peste va durar més temps que la gana. A partir de la pujada de Sad, i amb la vakuosa col·laboració del seu visir Khwadja Amid al-Din Abu Nasr Asad Absari, va restaurar la prosperitat del Fars després de les devastacions que havia patit en anys anteriors i la prosperitat va anar retornant al país.

Va ampliar els seus territoris amb la conquesta de part del [[Kirman]] incloent Sirdjan. Amb el suport del seu visir Khwadja Amid al-Din Abu Nasr Asad Absari va restaurar la prosperitat del Fars després de les devastacions que havia patit en anys anteriors. Fou protector del poeta Sadi (mort 1192) que va agafar el nom de l'atabeg. El 1203/[[1204]] va ocupar breument [[Esfahan]] però mentre estava absent de [[Shiraz]] aquesta ciutat fou ocupada per [[Uzbeg]] ibn [[Muhammad Pahlawan]], atabeg [[ildegízida]] d'[[Hamadan]], i va haver de tornar precipitadament.

ElsVa anys següentsampliar els vaseus ocuparterritoris amb la conquesta de part del [[Kirman]] incloent Sirdjan que estava en lluitespoder continuesdels perkurds lashabankara. possessióLa dellluita pel domini de tot el Kirman dominatel va ocupar un anys, combatent pera forces locals i pelsals oghuz, i finalment ([[1206]]-[[1209]]) contra el [[khwarizmshah]] [[Ala al-Din Muhammad]], queel qual finalment fou el que va aconseguir dominar [[Kirman]] ([[1213]]).

El [[1217]]/[[1218]], en el conflicte entre el [[khwarizmshah]] i el califa [[al-Nasir]], Sad I va marxar al nord i va ocupar [[Rayy]], [[Qazwin]] i [[Semnan]], però fou derrotat amb una batalla amb els corasmis prop de Rayy i fet presoner. Fou tancat a [[Hamadan]] on va romandre fins que va cedir els districtes d'[[Ishtakhr]] i Oskovan a [[Ala al-Din Muhammad]] i va acceptar pagar un tribut de un terç dels ingressos; a més va haver de deixar al seu fill gran com hostatgeostatge, però després aquest fou alliberat quan es van establir enllaços matrimonials entre les dues famílies.

El seu fill [[Abu Bakr ibn Sad]] va aprofitar una absència del para per intentar prendre el poder a Shiraz però fou derrotat per lesSad tropesamb localsel suport de la població de Shiraz (que el va deixar entrar de nit a la ciutat) i empresonat; en la batalla Sad va rebre la ferida d'una fletxa a l'ull. La guerra del khwarizmshah amb els mongols ([[1218]]-[[1220]]) li va permetre fer-se independent.

Djalal al-Din es va casar amb una filla de Sad I i aquest va reconèixer al khwarizmshah com a sobirà que a canvi li va cedir al seu sogre Esfahan i els territoris guanyats abans a Ghiyat al-Din. Djalal al-Din va intercedir davant Sad per fer alliberar a l'empresonat Abu Bakr ibn Sad.