Escoltes i Guies de Mallorca: diferència entre les revisions

Es formà per una escissió de l'associació escolta [[Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca]]. Les desavinences tengueren el punt àlgid en la [[Diada del pensament]] de [[1975]]. Aquestes sorgiren en diversos àmbits, el més simbòlic dels quals era el tractament de la fe als agrupaments. Alguns dels membres discrepants deixaren l'associació, però no fou fins el curs [[1977]]-[[1978]] que els agrupaments laics foren obligats a deixar els seus locals dependents del [[Bisbat de Mallorca]]. Foren acollits a la seu de l'[[Obra Cultural Balear]].<ref>{{GEM|5|32}}</ref><ref>[[#Cerdà|Cerdà]]: p. 285-286</ref>

L'entitat es constituí oficialment el [[1979]] i en fou el seu primer president Josep Quevedo. Paral·lelament nasqué l'escola de formació [[Centre d'Estudis de l'Esplai]], que posteriorment es deslligà de la nova associació escolta. En aquest temps, dels cinc agrupaments que s'escindiren, ja només en quedava un: l'[[Agrupament escolta La Soledat]].<ref>[[#Cerdà|Cerdà]]: p. 289</ref>

Durant els anys posteriors, nasqueren els dos agrupaments que avui en dia continuen actius: l'[[Agrupament escolta Gabriel Alomar i Villalonga]], amb la seva seu a [[Palma]] i que es traslladà posteriorment a [[Establiments]] i l'[[Agrupament escolta Nuredduna]], de [[Palmanyola]].<ref>[[#Cerdà|Cerdà]]: p. 290</ref>

L'associació organitzà l'arribada de la flama de la llengua a Mallorca entre els anys 1981 i 1986.<ref>[[#Cerdà|Cerdà]]: p. 291</ref> Durant els anys 90, formà part d'[[ESLAK]], la [[Coordinadora d'associacions laiques d'escoltisme]], juntament amb altres associacions escoltes laiques de Catalunya, Euskadi i Galícia.<ref>{{Ref-llibre |cognom= Diversos autors |nom= |enllaçautor= |coautors= |títol= Escoltisme laic i transformació social |url= | pàgines= p. 333|editorial= Eumo |lloc= |data= |isbn= 978-84-9766-129-4 }}</ref><ref>[[#Cerdà|Cerdà]]: p. 291</ref>

El [[1995]] ingressà a la [[Federació Espanyola de Guiatge]], a través de la qual és reconeguda internacionalment.<ref>[[#Cerdà|Cerdà]]: p. 291</ref>

{{MRReferències|2}}