Cristal·lografia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.6.4) (Robot afegeix: ka:კრისტალოგრაფია |
amplio i trec la menció a sense referències |
||
Línia 1:
[[File:Stohrem.jpg|thumb| Un sòlid cristal·lí imatge de resolució atòmica del [[titanat d'estronci]]. Els àtoms més brillants són d'estronci i els més foscos de titani.]]
La paraula ''cristal·lografia'' prové del [[grec]]:''crystallon'' = gota congelada i ''grapho'' = escriure.
La majoria dels minerals adopten formes cristal·lines quan es formen en condicions favorables. La cristal·lografia és l'estudi del creixement, la forma i la geometria d'aquests cristalls. La disposició dels àtoms en un cristall pot conèixer-se per difracció dels RAJOS X. La química cristalográfica estudia la relació entre la composició química, la disposició dels àtoms i les forces d'enllaç entre aquests. Aquesta relació determina les propietats físiques i químiques dels minerals. Quan les condicions són favorables, cada element o compost químic tendeix a cristal·litzar-se en una forma definida i característica. Així, la sal tendeix a formar cristalls cúbics, mentre que el granat, que de vegades forma també cubs, es troba amb més freqüència en dodecaedres o triaquisoctaedres.▼
Abans del desenvolupament de la difracció pels raigs X, l'estudi dels cristalls estava basada en la seva geometria. Això implicava mesurar els angles de les cares dels cristalls en relació als eixos de referència teòrics, i establir la simetria del cristall en qüestió. ixò es feia fent servir un [[goniòmetre]].
Actualment els mètodes cristal·logràfics depenen de l'anàlisi dels patrons de la [[difracció]]. De vegades es fan servir electrons i neutrons.
▲La majoria dels [[minerals]] adopten formes cristal·lines quan es formen en condicions favorables. La cristal·lografia és l'estudi del creixement, la forma i la geometria d'aquests cristalls. La disposició dels àtoms en un cristall pot conèixer-se per difracció dels
A pesar de les seves diferents formes de cristal·lització, la sal i el granat cristal·litzen sempre en la mateixa classe i sistema. En teoria són possibles trenta-dues classes cristal·lines, però només una dotzena inclou pràcticament a tots els minerals comuns i algunes classes mai s'han observat. Aquestes trenta-dues classes s'agrupen en sis sistemes cristal·lins, caracteritzats per la longitud i posició dels seus eixos. Els minerals de cada sistema comparteixen algunes característiques de simetria i forma cristal·lina, així com moltes propietats òptiques importants.
Linha 32 ⟶ 39:
**[[Conductivitat elèctrica]]
**[[Magnetisme]].
==Aplicacions==
===Ciència dels materials===
La comprensió de l'estructura cristal·lina és un prerequisit important per comprendre els defectes cristal·logràfics dels materials. Un exemple és en l'[[argil·la]] on l'estructura laminar petita i plana permet una fàcil deformació. En el cas del [[ferro]] quan s'escalfa passa d'una estructura cúbica amb cos centrat a una cúbica amb cares centrades corresponent a una [[al·lotropia]] química ''ferro γ''.
===Biologia===
La cristal·lografia de raigs X és el mètode principal per determinar la conformació macromolecular biològica particularment de les [[proteïnes]] i dels àcids nucleics con l'[[ADN]] i [[ARN]].
La primera estructura cristal·lina d'una macromolècula va ser resolta l'any 1958<ref>Kendrew, J.C. et al. (1958) "A three-dimensional model of the myoglobin molecule obtained by X-ray analysis". Nature '''181''', 662-666</ref>.
Hi ha un banc de dades de l'estructura de proteïnes i altres molècules biològiques (''Protein Data Bank'', o PDB) llirement accessible<ref> http://www.rcsb.org.</ref>
==Notes==
<references/>
==Bibliografia==
* C. M. Viola e C. Viola ''[http://www.archive.org/details/trattatodicrist00violgoog Tractat de cristal·lografia]'', Hoepli (1920)
*M.V. Di Carlo, ''Trattato di cristallografia'', Hoepli (1920)
*R. Di Germano, ''Introduzione alla cristallografia'', Libreria Editrice Universitaria Levrotto & Bella (1978)
[[Categoria:Cristal·lografia| ]]
| |||