Diferència entre revisions de la pàgina «Çanakkale»

6 octets eliminats ,  fa 9 anys
cap resum d'edició
m (r2.6.4) (Robot modifica: tr:Çanakkale Merkez)
{{cal geo}}
[[Fitxer:Çanakkale trojan horse.jpg|thumb|right|250px|Costa de Çanakkale, amb la reconstrucció del [[cavall de Troia]] feta per a la pel·lícula d'aquest nom.]]
 
'''Çanakkale ''' o '''Çanak Kale''' és una ciutat de la costa de [[Turquia]], a la [[província de Çanakkale]], a la costa nord-occidental de l'[[Àsia Menor]] a la vora de l'estret dels [[Dardanels]] (derivat del grec Δαρδανέλλια ''Dardanellia'', però anomenat [[Çanakkale Bogazi]] en turc), just al punt més estret (1250 metres) unit amb Europa per ferris. És capital del [[districte de Çanakkale]] i de la província de Çanakkale, i la principal ciutat a la rodalia de l'antiga [[Troia]]. El seu nom deriva d'un castell (Kale vol dir fortalesa en turc) anomenat ''Kale-i Sultaniye'' o ''Sultaniye kalesi'' (Fortalesa del Sultà), i més tard, per la seva poteria, ''Çanak kalesi'' (Fortalesa dels Pots) que va derivar en '''Çanak Kale''' o '''Çanakkale'''. La ciutat està erigida al costat mateix de l'antiga [[Abydos]]. Aquest lloc fou famós per la llegenda d'Hero i Leandre.
 
Els primers habitants de la zona corresponen al [[Calcolític]], amb restes a la península de Biga (Bigha), datats fa uns sis mil anys (4000 aC); les excavacions semblen indicar que l'establiment més antic és el de la zona de Kumtepe. Un establiment a [[Kumkale]] (Kum Kale) estaria datada vers el 4000 aC i la primera Troia entre 3500 i 3000 aC.
 
Els eolis es van establir a la regió vers el 800 aC i van donar al territori el nom d'Eòlia (Aeolis); el país estava governat pels reis de [[Regne de Lídia|Lídia]] al segle VII aC i pels reis de [[Pèrsia]] al segle VI aC; al segle IV aC va passar als macedonis després de la victòria d'[[Alexandre el Gran]] al riu [[riu Grànic]] (turc Biga Çayı, llatí ''Granicus''). Va passar al [[regne de Pèrgam]] al segle III aC i després a [[Roma]].
 
Al segle II va patir atacs dels gots. Al segle VII els àrabs hi van arribar en el seu camí cap a [[Constantinoble]] i van creuar l'estret diverses vegades arribant a [[Sestos]], però la regió va tornar a mans dels bizantins quan els àrabs es van retirar. Vers el [[1300]] s'hi van establir els turcmans de [[Karasi]] (Karasioghullari) i l'emir [[Demirhan Bey]] va estendre el seu domini per la regió.
 
Karasi va ser incorporat als dominis otomans entre [[1335]] i [[1345]]. Els otomans van ocupar [[Gelibolu |Gal·lípoli]], a la costa europea, després del [[1354]], i encara que la croada d'Amadeu de Savoia va retornar la ciutat al domini bizantí el [[1366]], l'any següent ([[1367]]) fou ocupada definitivament pels otomans, però encara sota l'amenaça de les naus cristianes que el [[1399]] sota el mariscal Boucicaut van atacar als turcs a la vora de Constantinoble. [[Baiazet I]] (1389-1403) va establir fortificacions a la zona de l'estret, política continuada per [[Mehmet I]] (1413-1421) i [[Murat II]] (1421-1451); el [[1416]] els venecians van derrotar els otomans en front de Gal·lipoli i el [[1444]] la flota veneciana i la del Papa van fer la campanya de [[Varda]], i van campar pels Dardanels. [[Mehmet II]] (1451-1481) va construir noves defenses als Dardanels, i en concret a Abydos els otomans van edificar ''Kale-i Sultaniye'' ([[Piris Reis]] l'anomena al seu ''Kitab-i Bahriyya'') que va rebre aquest nom perquè Mustafa, fill del sultà, va prendre part a la seva construcció. A la part asiàtica es va construir Kilid al-Bahr (moderna [[Kilitbahir]]). Aquestes dues fortaleses foren restaurades pel sultà [[Solimà I el Magnífic]] (1520-1566) el [[1551]].
 
Al segle XVI la regió de l'estret fou inclosa al wilayat de Djazair-i Bahr-i Sefid, que era la província del gran almirall de la flota, el [[Kapudan Paixà]]. Al final del segle XVI les fortificacions van començar a deteriorar-se i el manteniment es va aturar. Durant la guerra de [[Creta]] (1645-1669) es van fer algunes reparacions a corre-cuita (1658-1660) però completes, i es van construir les fortaleses de Kumkale (a la costa asiàtica) i Sedd al-Bahr (costat europeu). Al segle XVII i XVIII la població no era de majoria musulmana, amb molts armenis, jueus i grecs. El [[1740]] es va establir una poteria i va acabar agafant el nom de ''Çanak kalesi'' (çanak vol dir "pot de terra cuita") mentre l'antic nom es va deixar d'utilitzar. La presència de la flota russa a la guerra de 1768-1774 va portar a la creació de noves fortaleses a la zona sota la direcció del baró de Tott i [[Selim II]] (1789-1807) encara va fer construir nous forts al final del seu regnat però el [[1807]] l'almirall anglès Sir John Duckworth va forçar el pas de l'estret amb certa facilitat. En els següents anys l'estatut dels Estrets va ser regulat per diversos tractats i la zona va ser oberta a la lliure navegació (igual que el [[Bòsfor]]).
 
== Ciutats agermanades ==
 
*{{flagicon|Itàlia}} [[Pomezia]], [[Itàlia]]
*{{flagicon|Alemanya}} [[Osnabrück]], [[Alemanya]]
*{{flagicon|Itàlia}} [[Pomezia]], [[Itàlia]]
 
== ReferènciesPersonatges il·lustres==
* [[Amsa Karsan]]
 
== Bibliografia==
 
* Encyclopedia Britannica XI Edició{{1911}}, article "Dardanelles (town)".
 
* Encyclopedia Britannica XI Edició, article "Dardanelles (town)".
 
== Personatges il·lustres==
*[[Amsa Karsan]]
 
== Enllaços externs ==
230.965

modificacions