Escots: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
Els '''escots''' (''scoti'') foren un poble d'[[Hibèrnia]]. Inicialment el nom ''Scotia'' era equivalent a Hibèrnia ([[Irlanda]]). [[Ammià Marcel·lí]] els esmenta juntament amb els ''attacotti''.
Escòcia pren el seu nom de "Scotus" (Cat. [[Escot]]), paraula [[llatina]] que vol dir "irlandès" (la forma plural és "Scoti", "irlandesos".<ref
Més tard, al final de l'Imperi, el nom fou donat als habitants de [[Caledònia]] i va desaparèixer d'Irlanda, probablement degut a una emigració massiva, suposadament sota un líder anomenat Reuda. Aquesta emigració va suposar la guerra amb els pictes fins que el [[839]] el rei Keneth dels escots va dominar als pictes. Llavors el territori al nord del Solway Frith va agafar definitivament el nom de [[Escòcia]]. Els [[escots]], barrejats amb els [[pictes]], són els moderns escocesos.
== Societat ==
La societat estava organitzada en castes i les dones podien assolir tant poder com els homes. La poligàmia sembla estar força estesa, segons testimoni de Sant Jerònim. No usaven l'escriptura, excepte per gravar noms de recordatori amb un [[alfabet]] anomenat Ogham. Era una societat agrícola, amb les famílies agrupades en petits llogarrets de cabanes al bosc, a prop de rius o llacs per aconseguir aigua potable.
Com altres pobles del nord, eren un grup guerrer i politeista. La [[caça]] tenia una funció simbòlica, apart d'aportar aliment, per això s'envoltava de rituals i tenia una festiviat específica (la Fianna). L'[[hospitalitat]] era un deure i els banquets comunals, el nexe d`'unió entre poblats dispersos.
== Notes i referències ==
{{referències}}
[[Categoria:Grups goidèlics]]
| |||