Bibliofília: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 21:
La bibliofília, en el sentit específic que avui s'atribueix a la paraula, d'amor al llibre com objecte de col·lecció, sorgeix pròpiament amb el [[Renaixement]], en els [[segle XIV|segles XIV]] i [[segle XV|XV]], època que els humanistes, reis, prínceps i grans senyors es van dedicar directament o per mitjà d'agents especials, a recórrer països d'Europa a la recerca de manuscrits, cartes, autògrafs, incunables, i altres tipus de llibres rars.<ref name="domingo"/>
El bibliòfil clàssic, exemplificat per [[Samuel Pepys]], és un individu que estima la lectura, així com l'admirar i col·leccionar llibres, que freqüentment crea una gran i especialitzada col·lecció. Sap, a més, distingir-les i identificar-les ja siga per la puresa del seu text, la seua tipografia, la qualitat del paper i l'enquadernació.<ref name="domingo"/> Els bibliòfils no necessàriament busquen el posseir el llibre que estimen; com alternativa tenen l'admirar-los en antigues [[Biblioteca|biblioteques]]. No obstant això el bibliòfil és freqüentment un àvid [[Col·leccionisme
El terme bibliòfil pot algunes vegades aplicar-se a un individu que té una predilecció obsessiva pels llibres, tal vegada arribant a un grau de [[bibliomania]]. Açò és freqüentment observat en [[Acaparament compulsiu|acaparadors compulsius]], identificables pel fet de tenir en possessió un nombre sempre incrementant-se de llibres que no han llegit en relació al nombre d'aquells que posseeixen i han llegit.
Els bibliòfils s'agrupen amb freqüència en Societats com la prestigiosa "Association Internationale de Bibliophilie", autèntica Acadèmia Internacional en la qual anualment es reuneixen els més savis investigadors i els més acabalats col·leccionistes, i altres de caràcter més local com la Societat de Bibliòfils Xilens fundada en 1945.
Per altra banda, en els nostres dies el col·leccionisme de llibres antics, com en el cas de l'art i d'altres antiguetats, és un instrument alternatiu d'inversió.
| |||