Xeresa: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
→‎Administració: ALCALDE 2011
Cap resum de modificació
Línia 24:
La seua activitat econòmica se centra sobre tot en la indústria tarongera. Al seu terme hi ha el [[Mondúver]] (841 m. d'altitud).
[[Fitxer:Marjal xeresa.JPG|thumb|Part baixa de la marjal de Xeresa, conservada i amb protecció legal. Al fons, edificacions de la Platja de Xeraco, a la partida de les Marines.]]
 
==Història==
En el seu origen fou una alqueria musulmana. [[Jaume I]] va donar-la a quatre famílies el [[1249]] i depengué eclesiàsticament de [[Gandia]] fins el [[1535]]. El [[1609]] la seua població era de 100 focs, que quedaren deshabitats amb l'[[expulsió dels moriscos]]. La seua repoblació va començar el [[1611]], i el [[1646]] comptava amb només 25 cases. La població va créixer ràpidament en la primera meitat del segle XX, per a aturar-se després.
==Geografia==
El terme de Xeresa està situat a la banda septentrional de la [[Safor]]. El seu terme és predominantment muntanyós amb plecs d'orientació est-oest. Les serres de Xeresa, com a part del massís del Montdúver, són a la transició entre els grans sistemes muntanyosos [[Sistema Ibèric|Ibèric]] i [[Sistema Bètic|Bètic]]. Les [[Carst|formacions càrstiques]] són nombroses i significatives.
 
Les [[Carst|formacions càrstiques]] són nombroses i significatives.
El terme de Xeresa fita amb [[Simat de la Valldigna|Simat]], [[Benifairó de la Valldigna]] i [[Xeraco]] per [[Tramuntana]]. Fita amb [[Barx]] per [[Ponent]], i amb [[Gandia]] pel [[Migjorn]] i per [[Llevant]]. L'accés al casc urbà més directe és per carretera -[[N-332|N332]]- o per autopista -[[Autopista del Mediterrani|AP7]]-. L'eixida de Xeresa és l'única de l'autopista en la comarca de la Safor.
 
==Història==
En temps de la conquesta cristiana era una alqueria àrab, les cases i terres de la qual, van ser repartides per en [[Jaume I]] a Jaume Palau, passant després a la família [[Almúnia]], fins que va ser comprada pel [[Ducat de Gandia]] en [[1487]]. Depengué eclesiàsticament de [[Gandia]] fins el [[1535]] per erigir-se en rectoria de morescos, i posteriorment se li annexionà [[Xeraco]]. El [[1609]] la seua població era de 100 focs, que quedaren deshabitats amb l'[[expulsió dels moriscos]]. La seua repoblació va començar el [[1611]], i el [[1646]] comptava amb només 25 cases. La població va créixer ràpidament en la primera meitat del segle XX, per a aturar-se després. Entre [[1953]] i [[1957]] es va procedir a l'arranjament i cobriment del [[barranc de Xeresa]] al seu pas pel nucli urbà.<ref>{{citar web |url=http://www.xeresa.org/ |títol=Obres al Barranc (2) |consulta=8/7/2011 |obra= |editor=La Cisterna n.6 |data=juliol 2001 |llengua= }}</ref>
 
==Clima==
El [[clima]] és mediterrani, amb hiverns suaus i estius calorosos.
 
L'accés al casc urbà més directe és per carretera -[[N-332|N332]]- o per autopista -[[Autopista del Mediterrani|AP7]]-. L'eixida de Xeresa és l'única de l'autopista en la comarca de la Safor.
Localitats limítrofes.
El terme de Xeresa fita amb [[Simat de la Valldigna|Simat]], [[Benifairó de la Valldigna]] i [[Xeraco]] per [[Tramuntana]].
Fita amb [[Barx]] per [[Ponent]], i amb [[Gandia]] pel [[Migjorn]] i per [[Llevant]].
==Cultura==
La població compta amb una banda de música pertanyent a la "Societat Instructiva Unió Musical de Xeresa", fundada l'any [[1909]].
Linha 40 ⟶ 42:
 
Centre d’Estudis i Investigacions Xeresans (CEIX). L’associació inicià la seua tasca en gener de 2000. La seua primera finalitat és la defensa i conservació del patrimoni cultural, històric, arquitectònic, mediambiental i social de Xeresa.
==Història==
Xeresa pertangué a Gandia, separant-se en [[1536]] per erigir-se en rectoria de morescos, i posteriorment se li annexionà [[Xeraco]]. En temps de la conquesta cristiana era una alqueria àrab, les cases i terres de la qual, van ser repartides per en [[Jaume I]] a Jaume Palau, passant després a la família [[Almúnia]], fins que va ser comprada pel [[Ducat de Gandia]] en [[1487]].
 
==Economia==
El predomini del sector agrícola ja no és tant important des de la dècada dels vuitanta del segle passat. El sector agroindustrial, concretat en el tractament, magatzematge i transport de cítrics, continua sent important en l'economia xeresera. Però des de l'any 2002, quan s'executa el projecte de creació d'un polígon industrial, l'administració local intenta diversificar el tipus d'empresa i ampliar-ne el nombre.
 
==Administració==
{{Alcaldes Espanya
Linha 75 ⟶ 76:
 
== Referències ==
{{Referències}}
<references />
 
== Enllaços externs ==