Diferència entre revisions de la pàgina «Radiació X»

11 bytes afegits ,  fa 13 anys
cap resum d'edició
[[Image:Chest_x-ray.jpg|thumb|right|250px|[[Radiografia]] de raigs X de la [[cavitat toràcica]]. Les zones més fosques són els [[pulmó|pulmons]].]]El terme '''raigs X''' o '''radiació X''' designa una part de l'[[espectre electromagnètic]] corresponent a radiació menys energètica que els [[raigs gamma]] però més que els raigs [[ultraviolat|ultraviolats]]. La seva [[longitud d'ona]] està compresa entre 10 [[nanòmetres]] i 100 [[picometre]]s, que correspon a [[freqüència|freqüencies]] de 30 PHz a 3 EHz).
 
Els raigs X amb longituds d'ona superiors a 0,1 nm s'anomenen '''raigs X tous'''. Les longituds d'ona més curtes s'anomenent '''raigs X durs''', que es sobreposen amb els raigs gamma de longitud d'ona més llarga. Nogensmenys, la diferenciació es basa en la forma de producció. Mentre que els raigs gamma són radiacions d'origen nuclear que es produeixen per la desexcitació d'un [[nucleó]] d'un nivell excitat a un altre de menor energia i en la desintegració d'[[isòtop|isòtops]] radioactius, els raigs X sorgeixen de fenòmens extranuclears, en l'àmbit de les òrbites electròniques.
 
El terme '''raigs X''' o '''radiació X''' designa una part de l'[[espectre electromagnètic]] corresponent a radiació menys energètica que els [[raigs gamma]] però més que els raigs [[ultraviolat|ultraviolats]]. La seva [[longitud d'ona]] està compresa entre 10 [[nanòmetres]] i 100 [[picòmetre]]s, que correspon a [[freqüència|freqüencies]] de 30 PHz a 3 EHz).
El mètode bàsic de produir raigs X és mitjançant l'acceleració d'[[electró|electrons]] per fer-los xocar amb un blanc metàl·lic (normalment una al·leació de [[tungstè]] - [[reni]] i [[molibdè]]). Dins del material els electrons es veuen sobtadament frenats i, si tenen prou energia, poden expulsar electrons dels [[nivell atòmic|nivells]] més interns dels àtoms. Com a resultat, un electró dels nivells superiors «cau» per omplir el buit i en el procés emet un [[fotó]] de raigs X. Aquest procés també genera una emissió per [[radiació de frenada]] (o ''bremsstrahlung''), provocada per la dispersió dels electrons quan passen a prop dels nuclis atòmics. Actualment també es poden generar raigs X en els [[sincrotró|sincrotrons]].
 
 
Els raigs X amb longituds d'ona superiors a 0,1 nm s'anomenen '''raigs X tous'''. Les longituds d'ona més curtes s'anomenent '''raigs X durs''', que es sobreposen amb els raigs gamma de longitud d'ona més llarga. Nogensmenys, la diferenciació es basa en la forma de producció.
 
Els raigs X amb longituds d'ona superiors a 0,1 nm s'anomenen '''raigs X tous'''. Les longituds d'ona més curtes s'anomenent '''raigs X durs''', que es sobreposen amb els raigs gamma de longitud d'ona més llarga. Nogensmenys, la diferenciació es basa en la forma de producció. Mentre que els raigs gamma són radiacions d'origen nuclear que es produeixen per la desexcitació d'un [[nucleó]] d'un nivell excitat a un altre de menor energia i en la desintegració d'[[isòtop|isòtops]] radioactius, els raigs X sorgeixen de fenòmens extranuclears, en l'àmbit de les òrbites electròniques.
 
 
El mètode bàsic de produir raigs X és mitjançant l'acceleració d'[[electró|electrons]] per fer-los xocar amb un blanc metàl·lic (normalment una al·leació de [[tungstè]] - [[reni]] i [[molibdè]]). Dins del material els electrons es veuen sobtadament frenats i, si tenen prou energia, poden expulsar electrons dels [[nivell atòmic|nivells]] més interns dels àtoms.
 
 
El mètode bàsic de produir raigs X és mitjançant l'acceleració d'[[electró|electrons]] per fer-los xocar amb un blanc metàl·lic (normalment una al·leació de [[tungstè]] - [[reni]] i [[molibdè]]). Dins del material els electrons es veuen sobtadament frenats i, si tenen prou energia, poden expulsar electrons dels [[nivell atòmic|nivells]] més interns dels àtoms. Com a resultat, un electró dels nivells superiors «cau» per omplir el buit i en el procés emet un [[fotó]] de raigs X. Aquest procés també genera una emissió per [[radiació de frenada]] (o ''bremsstrahlung''), provocada per la dispersió dels electrons quan passen a prop dels nuclis atòmics. Actualment també es poden generar raigs X en els [[sincrotró|sincrotrons]].
 
Els raigs X s'utilitzen per diagnòstic mèdic (com les [[radiografia|radiografies]] i altres tècniques més sofisticades com la [[tomografia axial computeritzada]] o [[TAC]]) i en [[cristal·lografia]] (mitjançant experiments de [[difracció de raigs X]] per ser la seva longitud d'ona similar a la distància entre els àtoms de la xarxa cristal·lina).
948

modificacions