Rostany: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m r2.7.2) (Robot modifica: es:Rostán; canvis cosmètics
Línia 8:
== L'expedició àrab del 793 ==
{{Principal|Setge de Girona (793)}}
L'any [[789]], [[comtat d'Urgell|Urgell]] es va lliurar també als [[carolingi|carolingis]]s. Aquests èxits [[francs]] donaren ànims a aquells àrabs de la regió que eren contraris al poder de l'[[emir de Còrdova]]; entre el [[789]] i el [[791]] hi hagué diverses revoltes amb la intenció de lliurar les ciutats de [[Barcelona]], [[Tortosa]], [[Saragossa]] i [[Osca]] als [[francs]], però els exèrcits de l'emir Hisam I ho impediren. Per assegurar-se el control de la zona, l'emir envià una sèrie d'expedicions punitives contra la [[Septimània]]. Especialment important va ser l'[[Setge de Girona (793)|expedició del 793]], dirigida pels germans Abd al-Malik i Abd al-Karim. Rostany fortificà les muralles de [[Girona]] i va defensar bé el territori de manera que els àrabs no van poder prendre la ciutat.
 
Algunes fonts expliquen que en algun moment entre els anys [[793]] i [[797]] la ciutat va tornar a caure en mans dels musulmans pro-cordovesos. Finalment, el [[798]], els [[francs]] van poder [[Conquesta de Girona|reocupar Girona]] i Rostany va ser restaurat com a comte. D'altres fonts, tot i mencionar l'expedició del [[793]] i també dues més el [[795]] i el [[796]], no fan referència a aquest breu període de conquesta musulmana.
 
== La conquesta de ''Barshiluna'' ==
{{principal|Setge de Barcelona (801)|conquesta de Barshiluna}}
A més de defensar el territori, els comtes de comtats fronterers com [[comtat de Girona|Girona]] tenien una altra obligació: participar en les expedicions [[carolingi|carolíngies]] contra territori musulmà. L'any [[795]], un magnat [[poble got|got]] de nom Joan va organitzar, amb l'ajuda de Rostany, una expedició fallida contra [[Barcelona]]. Però l'expedició més important en la que participà Rostany va ser la del setge i conquesta de [[Barcelona]] dels anys [[800]] - [[801]]. En la ''Vida de [[Lluís el Pietós]]'' s'explica que l'exèrcit franc, manat per [[Lluís el Pietós]], llavors [[regne d'Aquitània|rei d'Aquitània]], estava dividit en tres cossos: un d'ells, dirigit per Rostany, va acampar prop de [[Barcelona]] i va ser el que realment va començar el setge de la ciutat; els altres dos, manats per [[Guillem de Tolosa]] i pel propi Lluís, s'hi van unir una mica més tard. El setge va durar des de la tardor de l'any [[800]] fins a l'abril del [[801]], quan finalment la noblesa local va sublevar-se i va lliurar la ciutat als atacants.
Línia 39:
[[Categoria:Comtes d'Empúries nomenats pels reis francs]]
 
[[es:RostanRostán]]
[[it:Rostano]]
[[ru:Ростан (граф Жероны)]]