Pisana: diferència entre les revisions

|image_caption = Espigues d’escandad'escanda cultivada

'''Escanda''' (''Triticum dicoccum'') o '''blat midoner silvestre''', a Itàlia també conegut com '''farro''' (i d’ond'on deriva la paraula ''farina'') és una espècie del gènere del blat de baix rendiment. Durant el [[neolític]] va ser un dels conreus principals. Va ser molt cultivat en temps antics, però actualment només perdura residualment en regions muntanyenques d’Europad'Europa i Àsia.

El seu antecessor silvestre és l’espèciel'espècie ''Triticum dicoccoides'' {{mida|1=Koern.}}) que és interfèrtil amb l’escandal'escanda cultivada (''Triticum dicoccum''). Per aquesta interfertilitat alguns taxonomistes consideren que els dos pertanyen a una sola espècie, ''T. turgidum''. Segons aquesta proposta serien [[subespècie]]s :''T. turgidum'' subsp. ''dicoccoides'' i ''T. turgidum'' subsp. ''dicoccon''. Els dos sistemes de classificació són vàlids, el segon està basat en les similituds genètiques.

L’escandaL'escanda silvestre (''Triticum dicoccoides'') creix silvestre en el [[creixent fèrtil]] del Pròxim Orient. És un blat [[tetraploide]] format per la hibridació de dues gramínies silvestres [[diploide]]s, ''[[Triticum urartu]]'' pròxima a ''T. boeoticum'', i una espècie encara no identificada del gènere ''[[Aegilops]]'' relacionada amb ''A. searsii'' o ''[[Aegilops speltoides|A. speltoides]]''.

Com ''[[Triticum boeoticum]]'', i l’l'[[espelta]] els grans d’escandad'escanda tenen una pellofa ([[gluma]]) forta amb el [[raquis]] semitrencadís. Cal moldre el gra per a que es desprengui de les glumes.

Al sud de [[Mesopotàmia]] el conreu de l’escandal'escanda va entrar en declivi a l’Edatl'Edat del Bronze, cap a 3000 anys aC i l’l'[[ordi]] va passar a ser el conreu de cereals estàndard.<ref>Jacobsen & Adams 1958</ref> although this study has been challenged.<ref>Powell, M. A. (1985) Salt, seed, and yields in Sumerian agriculture. A critique of the theory of progressive salinization. Zeitschrift für Assyriologie und Vorderasiatische Archäologie 75, 7-38.</ref> L’escandaL'escanda va tenir un paper principal a l’anticl'antic Egipte però durant la tercera dinastia es va cultivar més el T.boeticum..<ref>Jean-Phillipe Lauer, Laurent Taeckholm and E. Aberg, 'Les Plantes Decouvertes dans les Souterrains de l'Enceinte du Roi Zoser a Saqqarah' in Bulletin de l'Institut d'Egypte, Vol. XXXII, 1949-50, pp. 121–157, and see Plate IV for photo of ears of both wheats recovered from beneath the pyramid.</ref> Amb l’escandal'escanda i ordi es feia el pa i la [[cervesa]] a Egipte.<ref>C. Michael Hogan. 2008. [http://www.megalithic.co.uk/article.php?sid=14906 ''Volubilis: Ancient settlement in Morocco'', The Megalithic Portal, ed. Andy Burnham]</ref>

L’escandaL'escanda era un dels cinc grans amb què es feia el [[matza]] dels jueus durant la pasqua encarqa que es sol traduir incorrectament com ''espelta''.

Actualment l’escandal'escanda és un conreu relicte de zones muntanyenques malgrat que és molt rústic i creix en sòls pobres i resiteix l’atacl'atac dels fongs. L’escandaL'escanda es cultiva al [[Marroc]], Espanya ([[Astúries]]), els Carpats Albània, Turquia, Suïssa i Itàlia. Als estats Units es cultiva com un producte especial. Es tradicional Etiòpia.<ref>{{cite book |authorlink= |author=National Research Council |editor= |others= |title=Lost Crops of Africa: Volume I: Grains |origdate= |url=http://books.nap.edu/openbook.php?record_id=2305 |accessdate=2008-07-18 |edition= |series=Lost Crops of Africa |volume=1 |date=1996-02-14 |publisher=National Academies Press |location= |isbn=978-0-309-04990-0 |oclc= |doi= |id= |pages= |chapter=Other Cultivated Grains |chapterurl=http://books.nap.edu/openbook.php?record_id=2305&page=239 |quote= |ref= }}</ref>

A Itàlia el ''farro '' havia estat utilitzat per la [[polenta]] fins que va ser substiruït pel blat de moro. A la [[Toscana]] a la regió de muntanya de [[Garfagnana]] l’escandal'escanda gaudeix d’unad'una denominació d’origend'origen. A Itàlia també es cultiva espelta (''[[Triticum spelta]]'') sota el nom de ''farro'' .

Fa un pa de textura i gust bons (a Itàlia se’nse'n diu ''pane di farro''). Té mes [[fibra]] que el blat. No és adequat per a [[celíac]]s encara que no conté els gens específics responsables de la malaltia.<ref>{{cite web|url=http://wheat.pw.usda.gov/ggpages/topics/celiac.html |title=Grains in Relation to Celiac (Coeliac) Disease |publisher=Wheat.pw.usda.gov |date= |accessdate=2010-11-13}}</ref> A la Toscana es menja el gra d’escandad'escanda en sopes i recentment se’nse'n fa també pasta.

A Baviera, Alemanya se’nse'n fa cervesa ecològica.<ref>{{cite web|url=http://www.riedenburger.de/startseite/biere/riedenburger-biere/unsere-urgetreidebiere/emmerbier.html |title=Riedenburger Brauhaus Ökobrauerei - Ökologisches Bio Bier: Emmerbier |publisher=Riedenburger.de |date= |accessdate=2010-11-13}}</ref>