Traqueobionts: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-’ +') |
|||
Línia 29:
Les darreres dades, indiquen que els cormòfits poden provenir de [[cloròfit]]s marins amb dels [[ordre]]s ''[[Charales]]'' o ''[[Coleochaetales]]''. El [[registre fòssil]] ens indica que els primers cormòfits coneguts són del període [[Devonià]] de fa uns 500 milions d'anys.
Els cormòfits van tenir la capcitat d'adaptar-se a la vida en medi terrestre, gràcies a
Els homeohidres s'oposen als vegetals terrestres '''[[poiquilohídria|poiquilohidres]]''' ([[briofitins]], [[fongs]] i algunes [[algues]]), atès que el grau d'humitat citoplasmàtic dels quals oscil·la fortament en consonància amb les condicions ambientals. Aquests vegetals, que no tenen corm (i les cèl.lules dels quals són petites, amb el [[vacuoma]] (conjunt de [[vacúol]]s d'una cèl·lula) poc important i sovint amb tanins), poden, per contra, resistir llargs períodes de forta dessecació en estat de vida latent. Algunes plantes vasculars, com l'orella d'ós, capaces de resistir també dessecacions intenses sense morir han esdevingut evolutivament com secundàriament poiquilohidres.
== Principals línies evolutives ==
De les plantes superiors que coneixem (actuals i fòssils), i des del punt de vista filogenètic, es creu que els cormòfits comprenen sis grans línies principals, reunides, a la vegada en dos grups més genèrics.
* [[Pteridòfit]]s: sent aquest un grup molt heterogeni i possiblement [[polifilètic]], o [[parafilètic]]. Dins
:* ''[[Rhynia]]'' i afins. Tots extingits i apareguts durant el Devonià. Eren vegetals simples estructuralment, sense fulles i isosporis.
:* ''[[Psilotum]]'' i afins. Actuals però estructuralment molt simples.
Línia 45:
== Èxit evolutiu ==
La condició d'homeohidre (homeohídria) deriva sobretot de l'organització i el funcionament de cèl·lules, teixits i òrgans. Cal citar com a trets principals:
* Cèl·lules amb grans [[vacúol]]s, que impliquen una mena de “medi intern aquós” i que actua d'amortidor entre l'aigua externa i la del citoplasma.
* El [[Arrel_(botànica)#Rizodermis|teixit absorbent de l'arrel]] permet absorbir aigua del [[sòl]].
* Els [[Teixit_vegetal#Sistema_conductor|vasos conductors]] condueixen l'aigua a tota la planta.
* Els [[Teixit_vegetal#Sistema_a.C3.AFllant_o_de_recobriment|teixits aïllants]] impermeabilitzen externament la planta per a evitar pèrdues
* Els [[Teixit_vegetal#Sistema_de_sosteniment|teixits mecànics]] donen consistència al corm per tal que pugui sostenir-se adequadament, per bé que són innecessaris en medi aquàtic.
Línia 76:
== El cicle biològic ==
[[Fitxer:Diversity of plants image.png|thumb|400px|right]]
En les plantes vasculars, el [[cicle biològic]] és bàsicament el mateix per a tots els grups i sempre hi ha una [[alternança de generacions]], amb predomini de
Des del punt de vista evolutiu,
Generalment, són descrits cinc nivells de cicles biològics que, de manera incremental en quan a complexitat, estan progressivament més adaptats al medi terrestre. Aquest són:
# '''Els pteridòfits tipus isosporis''', amb gran producció
# '''Els pteridòfits tipus heterosporis''', amb diferenciació sexual dels [[esporangi]]s ('''megasporangis''' i '''microsporangis'''), les espores ('''megàspores''', grosses i poc nombroses, i '''micròspores''', petites i molt nombroses) i els gametòfits (megaprotal·lus i microprotal·lus). La fecundació depèn, també, de la presència
Pel que fa als [[espermatòfits]], tots són heterosporis. El gametòfit femení o [[sac embrionari]] (i amb ell el megasporangi i la megàspora) depèn de
# '''Les gimnospermes primitives''', tenen una micròspora (o gra de [[pol·len]]) que formarà un '''[[tub pol·línic]] fixador''' i produeix [[espermatozoide]]s. Un d'aquests espermatozoides s'uneix amb una [[ovocèl·lula]] per formar el [[zigot]], que es transformarà en un [[embrió]] ('''fecundació simple'''). Després de la [[fecundació]], el primordi seminal és dispersat, però en aquest cas
# '''Les gimnospermes avançades''', amb fecundació mitjançant cèl·lules (o nuclis) espermàtiques, conduïdes fins als arquegonis del megaprotal·lus per un '''tub pol·línic transportador''' (amb [[sifonogàmia]]). Després de la fecundació (també simple), el primordi seminal madura i
# '''Les angiospermes''', disposen d'un [[carpel]] tancat o [[pistil]] com a òrgan de protecció dels primordis seminals. El pistil comprèn típicament un [[estigma]], preparat per a rebre, filtrar i facilitar el creixement dels tubs pol·línics. Apareixen l'anomenada '''doble fecundació''' (els dos nuclis espermàtics són funcionals) i
Per norma general, al llarg d'aquests cinc nivells evolutius, els gametòfits perden autonomia i es fan progressivament petits (es redueixen a poques cèl·lules, i a la pràctica deixen
A més, aquests cinc nivells corresponen a tres modificacions adaptatives. Dos d'aquests passos (heterospòria i desaparició dels espermatozoides)
== Referències ==
|