Iluro: diferència entre les revisions

L'estructura urbanística de la ciutat, en part fossilitzada en el traçat d'alguns carrers actuals del centre històric de Mataró i en part reconstruïda hipotèticament a partir de les restes arqueològiques conegutsconegudes, constitueix un bon exemple d'[[urbanisme]] regular romà, amb perímetre [[rectangular]] i xarxa [[ortogonal]] de carrers. Les [[estratigrafia|estratigrafies]] arqueològiques documenten la continuïtat d'Iluro fins a principis del [[segle VII]] dC, amb dos moments, a part del fundacional, d'especial dinamisme i vitalitat, datables, respectivament, en els [[segle II|segles II]] i [[segle IV|IV dC]]. Anteriorment, en temps d'[[August]], va arribar el règim jurídic de municipi.

Entre d'altres elements urbanístics, conserva traces de la muralla que l'envoltava, així com del [[fòrum]], de diversos edificis públics, carrers, cases, una gran cisterna, el mercat (macellum), clavegueres i canalitzacions, i de les [[necròpolis]] urbanes i suburbanes. També s'han trobat el que semblen restes d'un temple paleocristià. De les nombroses restes arquitectònicsarquitectòniques exhumades al jaciment destaquen elsles d'unaun temple paleocristiàgranpaleocristià, les d'una gran casa senyorial amb paviments de [[mosaic]] d '«opus signinum», localitzatslocalitzades sota la plaça Gran. Cal destacar el conjunt arqueològic de Can Xammar, avui ja destruït, en l'angle sud-est de la ciutat, on es van documentar les restes d'un edifici notable, amb mosaics que construeixipavimentaven les diverses estances, probablement les [[Termes romanes|termes]] de la ciutat , amb les seves dependències termals i [[palestra]].<ref>[http://www.boe.es/g/es/bases_datos/doc.php?coleccion=indilex&id=1996/00447&txtlen=765 BOE bienes.info (06.01.1996)]</ref>