Dragatge: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 24:
[[Fitxer:Lorient-Drague-22-11-2007.JPG|thumb|La draga Atlantico Due feinejant a [[An Oriant]]]]
 
DansEn leel cas de dragagesdragatges de chenauxcanals, de canaux où dedels ports, lesels sédimentssediments (ouo [[bouefang (geologia)|fangs)]]s) peuventpoden êtreser polluéescontaminades [[métalmetall lourdpesant|métauxmetalls lourdspesats]], [[pesticideplaguicida|pesticides]]s..). AinsiAixí parfoisde vegades l'opérationoperació de dragagedragatge ouo curageneteja estés plusmés polluantecontaminant pourper l'environnemental medi ambient que deno laisserpas lesdeixar sédimentsels ensediments place.allà on eren.
De subtilsSubtils variació del pH, de la taxa d'oxigen, de la bi[[Oturbationbio-turbació]], una crescuda, o la mobilització voluntària o involuntària dels sediments respectivament en el moment dedels dragatges o de disposició o en el moment del pas d'un vaixell pesat de manera inhabitual, etc. poden remobilitzarremoure els tòxics que eren anteriorment almenys provisionalment entrampats en el « ''compartiment sedimentari'' ». Poden llavors ser transferits més avall o ena d'altres porcionsparts de la xarxa hidrogràfica o compartiment dels ecosistemes.
 
Els impactes són locals, però sobretot diferits en l'espai i el temps, sobre un indret de rebuig que pot estar allunyat del punt de dragatge, i al seumés avalavall segons els corrents. Les quantitats poden ser importantimportants. Per exemple un projecte consisteix a eliminar per rebuig a la mar a 15 km a l'altura del [[Calvados]] 4,5 milions de m3/anany de fangs de dragatge de l'estuari del port de Rouen fins aal 2050. Aquest projecte teniahavia rebut a finals de 2010 rebut una opinió favorable del comissari-investigador, però - en resposta a les desaprovacions de certes col·lectivitats - el prefecte de Baix-Normandiela Baixa Normandia l'ha retirat i ha demanat unaun novanou enquestainforme públicapúblic. <Ref>. [http://www.territorial.fr/Par_Tpl_IdentifiantPAR_TPL_IDENTIFIANT/6926/Tpl_CodeTPL_CODE/Tpl_Hyperbreve_FicheTPL_HYPERBREVE_FICHE/Pag_TitlePAG_TITLE/Rouen+% 3A+boues+et+remous/803-actualite.htm breu titulada; ''Rouen : fangs i remolí'' ] datada delel 07/02/2011 sobrea l'indretlloc web del Territorial, consultat 2011/02/09 </ref>.
En el cas de dragatges de canals, de canals on de ports, els sediments (o [[fang (geologia)|fangs)]] poden ser contaminades [[metall pesant|metalls pesats]], [[plaguicida|pesticides]]..). Així de vegades l'operació de dragatge o neteja és més contaminant per al medi ambient que de deixar els sediments en lloc.
De subtiles variation du pH, du taux d'oxygène, de la [[bio-turbation]], une crue, ou la mobilisation volontaire ou involontaire des sédiments respectivement lors de dragages ou d’aménagement ou lors du passage d'un navire inhabituellement lourd, etc. peuvent remobiliser les toxiques qui étaient antérieurement au moins provisoirement piégés dans le « ''compartiment sédimentaire'' ». Ils peuvent alors être transférés en aval ou dans d’autres portions du réseau hydrographique ou compartiment des écosystèmes.
 
Pot arribaresdevenir-se que el dragatge no «decapadecapi» més que la capa superficial, és a dir els sediments més recents (sovint menys contaminats als països que tenen una política mediambientals forta). Retornar l'aigua i els organismes aquàtics en contacte amb sediments antics més contaminats és un risc que un [[estudi d'impacte]] pot avaluar.
De subtils variació del pH, de la taxa d'oxigen, de la bi[[Oturbation]], una crescuda, o la mobilització voluntària o involuntària dels sediments respectivament en el moment de dragatges o de disposició o en el moment del pas d'un vaixell pesat de manera inhabitual, etc. poden remobilitzar els tòxics que eren anteriorment almenys provisionalment entrampats en el « ''compartiment sedimentari'' ». Poden llavors ser transferits més avall o en altres porcions de la xarxa hidrogràfica o compartiment dels ecosistemes.
 
Des dels [[dècada del 1980|anys 1980]], els científics intenten desenvolupar [[Model matemàtic|models predictius]] i eines d'ajuda a la decisió. Per això han de comprendre millor en principi el comportament dels contaminants, eventualment sinèrgics en els sediments o en el moment de les operacions de dragatge (plomall de difusió, modificacions químiques, etc.).
 
En el cas d'extracció de granulats (pedres i sorres) en el moment de la construcció d'un port per exemple, l'impacte directe per al medi ambient és de vegades relativament limitat tenint en compte el fet que aquestes operacions no es fan per definició en sectors on la presència de vida orgànica és feble o quasi capnul·la (però que poden ser zones de frayèresfresa). La terbolesa de l'aigua pot ser afectada localment pel pas dedel l'[[élinde]]fibló. El solc creacreat pel pas dedel l'élindefibló és ràpidament omplert pel moviment de l'aigua.
 
Els costos de dragatge i dipòsit varien, però poden atènyer a Europa deuns 100 ? /m<sup>3</sup>.<ref>. [http://www.semainedudeveloppementdurable.gouv.fr/ecologie/PcbPCB.html#8 Font Ministeri francès encarregat del Medi Ambient] </ref> sobretot en el cas de sediments tractats a terra (alguns ? en el cas de dragatge de grans masses clapésassentades a la mar), el que implica costos molt elevats per a les grans operacions. En la majoria dels països desenvolupats, els sediments [[contaminació|contaminats]] han de ser descontaminats o ser emmagatzemats a terra. Avui, són emmagatzemats en indrets de dipòsits i confinament responentque responen a les normes en vigor (i aque trobares troben, idealment, a prop del lloc de tallerd'extracció).
Les impacts sont locaux, mais surtout différés dans l'espace et le temps, sur un site de rejet qui peut être éloigné du point de dragage, et à son aval selon les courants. Les quantités peuvent être importante. Par exemple un projet consiste à éliminer par rejet en mer à 15 km au large du [[Calvados (département)|Calvados]] 4,5 millions de m3/an de boues de dragage de l'estuaire du port de Rouen jusqu'en 2050. Ce projet avait fin 2010 reçu un avis favorable du commissaire-enquêteur, mais - suite aux désapprobations de certaines collectivités - le préfet de Basse-Normandie l'a retiré et a demandé une nouvelle enquête publique.<ref>[http://www.territorial.fr/PAR_TPL_IDENTIFIANT/6926/TPL_CODE/TPL_HYPERBREVE_FICHE/PAG_TITLE/Rouen+%3A+boues+et+remous/803-actualite.htm brève intitulée ; ''Rouen : boues et remous''] datée du 07/02/2011 sur le site du Territorial, consulté 2011/02/09 </ref>
 
Els impactes són locals, però sobretot diferits en l'espai i el temps, sobre un indret de rebuig que pot estar allunyat del punt de dragatge, i al seu aval segons els corrents. Les quantitats poden ser important. Per exemple un projecte consisteix a eliminar per rebuig a la mar a 15 km a l'altura del [[Calvados]] 4,5 milions de m3/an de fangs de dragatge de l'estuari del port de Rouen fins a 2050. Aquest projecte tenia finals de 2010 rebut una opinió favorable del comissari-investigador, però - en resposta a les desaprovacions de certes col·lectivitats - el prefecte de Baix-Normandie l'ha retirat i ha demanat una nova enquesta pública. <Ref>. [http://www.territorial.fr/Par_Tpl_Identifiant/6926/Tpl_Code/Tpl_Hyperbreve_Fiche/Pag_Title/Rouen+% 3A+boues+et+remous/803-actualite.htm breu titulada; ''Rouen : fangs i remolí'' ] datada del 07/02/2011 sobre l'indret del Territorial, consultat 2011/02/09 </ref>.
 
 
 
Il peut arriver que le dragage ne « décape » que la couche superficielle, c'est-à-dire les sédiments les plus récents (souvent moins contaminés dans les pays qui ont une politique environnementales forte). Remettre l'eau et les organismes aquatiques en contact avec des sédiments anciens plus contaminés est un risque qu'une [[étude d'impact]] peut évaluer.
 
Pot arribar que el dragatge no «decapa» més que la capa superficial, és a dir els sediments més recents (sovint menys contaminats als països que tenen una política mediambientals forta). Retornar l'aigua i els organismes aquàtics en contacte amb sediments antics més contaminats és un risc que un [[estudi d'impacte]] pot avaluar.
 
 
 
Depuis les [[années 1980]], les scientifiques cherchent à développer des [[Modèle mathématique|modèles prédictifs]] et des outils d’aide à la décision. Pour cela ils doivent d'abord mieux comprendre le comportement des polluants, éventuellement synergiques dans les sédiments ou lors des opérations de dragage (panache de diffusion, modifications chimiques, etc.).
 
Des dels [[dècada del 1980|anys 1980]], els científics intenten desenvolupar [[Model matemàtic|models predictius]] i eines d'ajuda a la decisió. Per això han de comprendre millor en principi el comportament dels contaminants, eventualment sinèrgics en els sediments o en el moment de les operacions de dragatge (plomall de difusió, modificacions químiques, etc.).
 
 
 
Dans le cas d'extraction de granulats (cailloux et sables) lors de la construction d'un port par exemple, l'impact direct pour l'environnement est parfois relativement limité compte tenu du fait que ces opérations se font par définition dans des secteurs où la présence de vie organique est faible ou quasiment nulle (mais qui peuvent être des zones de frayères). La turbidité de l'eau peut être affectée localement par le passage de l'[[élinde]]. Le sillon crée par le passage de l'élinde est rapidement comblé par le mouvement de l'eau.
 
En el cas d'extracció de granulats (pedres i sorres) en el moment de la construcció d'un port per exemple, l'impacte directe per al medi ambient és de vegades relativament limitat tenint en compte el fet que aquestes operacions no es fan per definició en sectors on la presència de vida orgànica és feble o quasi cap (però que poden ser zones de frayères). La terbolesa de l'aigua pot ser afectada localment pel pas de l'[[élinde]]. El solc crea pel pas de l'élinde és ràpidament omplert pel moviment de l'aigua.
 
 
 
Les coûts de dragage et dépôt varient, mais peuvent atteindre en Europe de 100€/m<sup>3</sup><ref>[http://www.semainedudeveloppementdurable.gouv.fr/ecologie/PCB.html#8 Source Ministère français chargé de l'Environnement]</ref> notamment dans le cas de sédiments traités à terre (quelques € dans le cas de dragage de grandes masses clapés en mer), ce qui implique des coûts très élevés pour les grandes opérations. Dans la plupart des pays développés, les sédiments [[pollution|pollués]] doivent être dépollués ou stockés à terre. Aujourd'hui, ils sont stockés dans des sites de dépôts et confinement répondant aux normes en vigueur (et à trouver idéalement à proximité du lieu de chantier).
 
Els costos de dragatge i dipòsit varien, però poden atènyer a Europa de 100 ? /m<sup>3</sup>.<ref>. [http://www.semainedudeveloppementdurable.gouv.fr/ecologie/Pcb.html#8 Font Ministeri francès encarregat del Medi Ambient] </ref> sobretot en el cas de sediments tractats a terra (alguns ? en el cas de dragatge de grans masses clapés a la mar), el que implica costos molt elevats per a les grans operacions. En la majoria dels països desenvolupats, els sediments [[contaminació|contaminats]] han de ser descontaminats o ser emmagatzemats a terra. Avui, són emmagatzemats en indrets de dipòsits i confinament responent a les normes en vigor (i a trobar idealment prop del lloc de taller).
 
==Matériel utilitzat ==