Concert econòmic: diferència entre les revisions

3.214 bytes afegits ,  fa 12 anys
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 142:
=== Tercera etapa: 1981-2009. El Concert actual ===
 
Després de la mort del [[General Franco]] i començar el procés de [[Transició deomcràticademocràtica]] democràtica les demandes d'autonomia, que s'havien plasmat en la [[Segona República Espanyola]] en els Estatuts d'Autonomia de Catalunya i, ja en plena guerra, el del País Basc i el de Galícia, no només van fer que es reformulessin aquests sinó que també es va estendre el procés a la resta de l'Estat.
 
Així, en la [[Constitució de 1978]], en la seva disposició addicional primera, es van reconèixer i van emparar els [[Drets Històrics]] dels Territoris Forals, un dels quals era precisament el Concert Econòmic, per la qual cosa en la negociació de l'Estatut d'Autonomia del País Basc l'extensió del Concert a tota la Comunitat es va fer evident.
Línia 149:
 
Sobre aquests principis, en els últims mesos de 1980 es va entrar en la fase definitiva de negociació del Concert Econòmic, amb un acord final de 29 de desembre de 1980, encara que la seva aprovació final, a causa dels problemes polítics del moment (dimissió de [[Adolfo Suárez]], 23-F,...) va haver d'esperar a maig de 1981, en què va ser aprovat per Llei d'article únic (Llei 12/1981, de 13 de maig)[http://www.boe.es/boe/dias/1981/05/28/pdfs/A11677-11687.pdf].
 
==== Característiques fonamentals del Concert Econòmic de 1981 ====
 
El Concert Econòmic va ser aprovat per mitjà d'una llei d'article únic, que no permet esmena alguna al seu contingut, prèviament pactat entre les parts, de manera que o s'aprova o no s'aprova, però no es pot esmenar, a l'ús del tràmit dels tractats internacionals. Així, quan s'esmenta un article de la Llei de Concert s'entén que és l'article de l'acord, i no de la Llei que només té un article.
El text del Concert de 1981 es dividia en dues parts fonamentals, la part corresponent a la els tributs i la secció corresponent al contingent.
Aquesta estructuració era derivada lògica de la prèvia existent en el Concert amb Àlaba.
El text aprovat en 1981, en el seu article 1r, establia la seva durada, per vint anys. Aquesta vigència no era extemporània, ja que així enllaçava amb els 25 pactats amb Àlaba en 1976, per la qual cosa així es mantenia el ritme tradicional, marcat en 1925, de vigències de 25 anys.
 
El contingut de la Llei de va distribuir en dos capítols, un dedicat a uns principis generals i a la part tributària en si i el segon dedicat al Contingent (part financera). En el primer capítol es contenen les normes generals, distribució de competències entre l'Estat i la regulació dels tributs concertats.
 
Les competències normatives i d'exacció, gestió, liquidació i recaptació corresponen als Territoris Històrics, a les Juntes Generals i Diputacions respectivament (art. 2). Entre els principis que ha de respectar el sistema tributari basc figuren: la solidaritat, el respecte a l'estructura impositiva de l'Estat, la coordinació interna i externa amb l'Estat, l'harmonització fiscal, el respecte als Convenis i Tractats Internacionals i els criteris interpretatius de la Llei General Tributària (arts. 3 a 6).
 
L'Estat es reserva com a competències exclusives les Rendes de Duanes, els [[Monopoli]]s fiscals i la imposició sobre alcohols. Així com el referent a les rendes de no residents i el règim tributari de Societats que superin l'àmbit territorial basc o estiguin subjectes a diferent legislació fiscal (art. 6).
En relació amb els impostos concertats de normativa autònoma i exacció a càrrec de les Hisendes Forals, figuren els principals impostos directes i alguns indirectes: Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF), Impost extraordinari sobre el [[Patrimoni]], Impost de societats (amb normativa autònoma per a les societats que operin en exclusiva al País Basc; per les quals operin també fora d'ell s'aplicarà la norma de l'Estat, sense perjudici de tributar al País Basc per l'anomenada "xifra relativa de negocis"), i l'Impost de Donacions i Successions. Entre els indirectes es van concertar l'[[Impost de Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats]], l'Impost de tràfic d'empreses (ITE) i el de Luxe, Impostos especials (telèfon i begudes refrescants) i les taxes sobre el joc. Finalment també es reconeixien com a tributs de normativa autonòmica la Contribució Territorial, Rústica i Urbana així com la Llicència fiscal d'Activitats Professionals i Industrials, en col·laboració amb les Hisendes municipals.
 
== Referències ==
467.821

modificacions