Concert econòmic: diferència entre les revisions

1.729 bytes afegits ,  fa 12 anys
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 163:
L'Estat es reserva com a competències exclusives les Rendes de Duanes, els [[Monopoli]]s fiscals i la imposició sobre alcohols. Així com el referent a les rendes de no residents i el règim tributari de Societats que superin l'àmbit territorial basc o estiguin subjectes a diferent legislació fiscal (art. 6).
En relació amb els impostos concertats de normativa autònoma i exacció a càrrec de les Hisendes Forals, figuren els principals impostos directes i alguns indirectes: Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF), Impost extraordinari sobre el [[Patrimoni]], Impost de societats (amb normativa autònoma per a les societats que operin en exclusiva al País Basc; per les quals operin també fora d'ell s'aplicarà la norma de l'Estat, sense perjudici de tributar al País Basc per l'anomenada "xifra relativa de negocis"), i l'Impost de Donacions i Successions. Entre els indirectes es van concertar l'[[Impost de Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats]], l'Impost de tràfic d'empreses (ITE) i el de Luxe, Impostos especials (telèfon i begudes refrescants) i les taxes sobre el joc. Finalment també es reconeixien com a tributs de normativa autonòmica la Contribució Territorial, Rústica i Urbana així com la Llicència fiscal d'Activitats Professionals i Industrials, en col·laboració amb les Hisendes municipals.
 
Per arribar a aquesta xifra s'utilitza una fórmula més general que simplifica el seu càlcul. Es parteix d'una base que té en compte el que gasta l'Estat a Espanya en les competències no transferides, la qual cosa recapta per ingressos no concertats i, per evitar que el contingent suposi un esforç afegit al marge de la generació de recursos efectius de l'Estat, el dèficit. Ara bé, calia assignar una proporció al País Basc en aquestes despeses i ingressos. Per mitjà d'un calculo aproximat que té en compte el pes de la renda i el de la població en el total d'Espanya es va estipular que aquesta proporció era del 6,24%. El contingent té una periodicitat quinquennal, encara que anualment s'ajusta la quantitat sobre les xifres pressupostades i liquidades per l'Estat. Aquesta és una diferència essencial amb el disseny del contingent fins a aquest moment, puix que destaca el risc unilateral que suposa per al País Basc assumir una part de la despesa en competències no assumides que depenen exclusivament de l'Estat, independentment de com evolucioni la conjuntura al país o si la seva recaptació creixi o no.
 
A més d'aquests acords també es va establir la creació d'unes Comissions paritàries, una de Contingent, on es revisa anualment el contingent i quinquenalment els ajustos de l'índex d'imputació (que no ha variat des de 1981), una Junta Arbitral i una Comissió Coordinadora (que no es van reunir mai).
 
L'evolució dels Contingents concertats ha tingut una lògica evolució en la mesura en què s'han augmentat els tributs concertats i s'han reduït les càrregues no assumides.
[[Fitxer:Cupos concertados 1981 2010.jpg|left|thumb|790px|Cupos concertats amb el País Basc. 1981-2010]]
 
== Referències ==
467.823

modificacions