Concert econòmic: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 170:
L'evolució dels Contingents concertats ha tingut una lògica evolució en la mesura en què s'han augmentat els tributs concertats i s'han reduït les càrregues no assumides.
[[Fitxer:Cupos concertados 1981 2010.jpg|left|thumb|790px|Cupos concertats amb el País Basc. 1981-2010]]
De fet, en 1996 el contingent va descendir a nivells mínims, per la qual cosa va caldre introduir una reforma en el Concert Econòmic per concertar nous tributs (hidrocarburs, begudes alcohòliques) para així augmentar-ho.
Com es pot veure, el règim de Concert ha experimentat certs canvis en el seu contingut que, en general, li ha conferit una major amplitud, encara que per aquesta major amplitud també ha tingut problemes inherents al desenvolupament del marc europeu, alguna cosa inèdit per als seus negociadors inicials, que ha determinat que recentment s'hagi vist, potser no tant el règim en si mateix com la seva aplicació concreta per part de les Diputacions Forals, sotmès a discussions i plets en la justícia.
Els canvis en l'acord de 1981 es van succeir en la mesura en què va caldre reformar-ho per adaptar-ho a noves situacions. Per Llei de 27 de desembre de 1985 es va haver d'adaptar a l'entrada en vigor de l'IVA, com a conseqüència de l'ingrés d'Espanya en la CEE. Després, mitjançant Lleis de 2 de juny de 1990, de 27 de desembre de 1990 i de 28 de desembre de 1988, es va adaptar la llei inicial per acomodar-se a disposicions reguladores d'Hisendes Locals, Taxes i [[Preu públic|Preus Públics]], donant lloc al Text actualitzat del Concert d'1 de gener de 1991. Altres reformes van tenir lloc en 1993 per adaptar el Concert als canvis de l'[[IVA]] i dels Impostos Especials; en 1997 per a la metodologia de determinació del Contingent per al quinquenni 1997-2001, i l'última de 4 d'agost de 1997 va incorporar altres impostos com els d'[[Hidrocarbur]]s i [[Tabac]] (abans subjectes a Monopolis fiscals i per tant no concertats) o el de Renda de no resident i va augmentar l'autonomia normativa en el cas dels impostos directes (I.R.P.F. i Societats).
Les Diputacions Forals recapten la gran majoria dels tributs, per tant, deixant aparti els municipals, per la qual cosa han de finançar al Govern Basc. Les relacions internes es regulen per mitjà de la [[Llei de Territoris Històrics]] (LTH) (Llei 27/1983, de 25 de novembre, de relacions entre les institucions comunes de la Comunitat Autònoma i els Òrgans Forals dels seus Territoris Històrics). El model de contingent amb l'Estat és mimetitzat en la seva essència puix que en el seu article 16 s'al·ludeix al fet que "els Territoris Històrics contribuiran al sosteniment de totes les càrregues generals del País Basc no assumides per ells, a la fi dels quals les Diputacions Forals efectuaran les seves aportacions a la Hisenda General del País Basc". En el seu article 20 s'estableix que els ingressos derivats de la gestió del Concert Econòmic, una vegada descomptat el contingent, es distribuiran entre la Hisenda General del País Basc i les Hisendes Forals, determinant-se les aportacions que aquestes últimes hagin de fer a la primera, quanties fixades pel Consell Basc de Finances, format per sis membres (tres del Govern Basc i una per cada Diputació). D'aquestes reunions s'han derivat diverses Lleis d'aportacions, la més recent Llei 2/2007; BOPB núm. 70, de 12 d'abril i BOPB núm. 80, de 26 d'abril.[http://www.ogasun.ejgv.euskadi.net/r51-341/es/contenidos/informacion/7121/es_2336/adjuntos/Ley_2-2007.pdf]
== Referències ==
| |||