Revisió del 12:56, 15 jul 2011 modifica Ebrenc (discussió \| contribucions) 6.865 edits Cap resum de modificació ← Edició anterior		Revisió del 12:56, 15 jul 2011 modifica desfés Ebrenc (discussió \| contribucions) 6.865 edits mCap resum de modificació Edició següent →
Línia 1: Una '''paraula esdrúixola''' té l'[[Accent (lingüística)\|accent]] a l'antepenúltima síl·laba~~'''~~ (exemple: ''magnètiques'') o en les anteriors (de vegades anomenades sobreesdrúixoles, en aquest cas); és a dir, la [[síl·laba tònica]] és l'antepenúltima o alguna anterior. També s'anomenen mots proparoxítons. Les paraules esdrúixoles són poc freqüents en català, que té preferència pels mots accentualment plans o aguts. Les paraules esdrúixoles s'accentuen gràficament totes per facilitar-ne la identificació. ) o en les anteriors (de vegades anomenades sobreesdrúixoles, en aquest cas); és a dir, la [[síl·laba tònica]] és l'antepenúltima o alguna anterior. També s'anomenen mots proparoxítons. Les paraules esdrúixoles són poc freqüents en català, que té preferència pels mots accentualment plans o aguts. Les paraules esdrúixoles s'accentuen gràficament totes per facilitar-ne la identificació. Sovint una paraula plana o aguda esdevé esdrúixola per derivació, com és el cas dels adverbis de manera acabats en ''-ment''. En aquest cas hi pot haver dues síl·labes tòniques, la principal que és la de la paraula primitiva i la força secundària que recau en aquesta partícula ''-ment''. Igualment, les paraules molt llargues poden tenir diversos accents secundaris per possibilitar-ne la pronunciació però no afecten a l'ortografia del mot.

Paraula esdrúixola: diferència entre les revisions