Demetri Poliorceta: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 17:
 
=== A 30 anys ===
El [[307 aC]] al front d'un exèrcit fou enviat a [[Antiga Grècia|Grècia]], en poder de [[Cassandre]] (aliat amb Ptolemeu), tot i que el tractat del [[311 aC]] estipulava la independència de les ciutats gregues. Va atacar [[Atenes]], que va ocupar, i fou rebut amb entusiasme pel poble com alliberador. [[Demetri de Falèron]], governant d'Atenes per compte de Cassandre, va fugir i la fortalesa de [[Muníquia]] fou capturada. Després va ocupar [[Megara]] i llavors va passar el l'hivern a Atenes, on va rebre uns honors excepcionals i el títol del "Conservador" (ό Σωτήρ), i fou elevat a la categoria de deudéu tutelar de la ciutat junt amb [[Dionís]] i [[Demeter]]; allí ees va casar amb [[Eurídice de Cirene|Eurídice]], vídua d'Ofel·les (Ophellus) de [[Cirene]], atenenca de naixement i descendent eldel gran [[Miltiàdes]].
 
Cridat pel seu pare per agafar el comandament a [[Xipre]] contra Ptolemeu, va envair l'illa amb una flota i un exèrcit i va derrotar a [[Menelau]], el germà de Ptolemeu, governador de Xipre, al que va derrotar a [[Salamina]] i el va assetjar a aquesta ciutat. Ptolemeu va córrer en ajut del seu germà, però Demetri l'esperava i, en la batalla que va seguir, els egipcis foren derrotats i van perdre 120 vaixells, a més de transports, i el seu poder naval va quedar molt damnat ([[306 aC]]). Menelau es va rendir amb tota la resta del seu exèrcit. Llavors Antígon va assolir el títol de rei.
 
A Xipre, Demetri es va donar a la luxúria i els plaers; la cortesana [[Làmia]], feta presonera, va esdevenir la seva amant i va adquirir una forta influència sobre Demetri. Aviat fou cridat pel seu pare per participar a la guerra contra Egipte, però la flota va patir els efectes d'alguna tempesta i, junt amb altres dificultats, pare i fill es van haver de retirar.
 
El [[305 aC]] Demetri va decidir castigar als rodis que havien ajudat a Ptolemeu i refusaven reconèixer a Antígon. [[Rodes]] fou assetjada per terra i mar. El setge fou un dels mesmés memorables de la història i aquí va guanyar el renom de ''Poliorcetes''. Les maquinesmàquines de setge, entre elles una anomenada "Helèpolis" (Conqueridora de ciutats), es van veure per primer cop i foren objecte d'admiració. El setge va durar un any i finalment Demetri va haver de fer un tractat (amb mediació d'Atenes) pel qual Rodes donaria suport a Antígon i Demetri, excepte contra Ptolemeu ([[304 aC]]). Amb les maquinesmàquines de guerra deixades per Demetri es va construir el famós [[Colós de Rodes]].
 
Atenes fou atacada per Cassandre, i Demetri va haver de córrer en el seu ajut. Va desembarcar a ''Aulis'', es va apoderar de [[Calcis]] i va obligar a Cassandre a aixecar el setge d'Atenes i a evacuar tota Grècia al sud de les [[Termòpiles]]. Va passar el l'hivern a Atenes, on un altre cop va rebre extravagants honors i es va dedicar a la luxúria.
 
A la primavera del [[303 aC]] va atacar les ciutats que encara tenien guarnicions de Cassandre o Ptolemeu ([[Sició]], [[Corint]], [[Ciutat d'Argos|Argos]] i algunes de l'[[Arcàdia]] i d'[[Acaia]]) i les va conquerir. Possiblement va atacar també [[Còrcira]] i [[Lèucada]]. Totes les ciutats foren declaratsdeclarades estats lliures, però en una assemblea feta a Corint es va donar a Demetri el títol de comandant en cap de tota Grècia (ήγεμὼν τῆς Ἑλλάδος), com havien estat abans [[Filip II de Macedònia]] i [[Alexandre el Gran]].
 
A [[Ciutat d'Argos|Argos]], on va passar algun temps, es va casar per tercera vegada, amb [[Didàmia d'Epir (germana de Pirros)|Didàmia]], germana de [[Pirros]] d'[[Regne de l'Epir|Epir]], tot i que Fila i Eurídice encara eren vives. El L'hivern el va tornar a passar a Atenes i altre cop es va donar a la luxúria, fins i tot dins el sagrat recinte del [[Partenó]], cosa que va provocar la indignació dels ciutadans, però la seva autoritat mai no fou posada en qüestió. Les lleis foren violades per permetre a Demetri ser iniciat en els [[misteris d'Eleusis]].
 
El [[302 aC]] es va enfrontar amb Cassandre a [[Tessàlia]], i va conquerir [[Feres (ciutat)|Feres]], però tot i la seva superioritat no va fer gaire cosa més. Cassandre s'havia aliat amb [[Lisímac de Tràcia]], que havia envaït Àsia, i [[Seleuc I Nicàtor]] va avançar des de l'est per ajudar-lo. Antígon va haver de cridar a Demetri, que va creuar a l'Àsia. Les forces d'Antígon foren aniquilades a la batalla decisiva d'[[Ipsos]] ([[301 aC]]), en la que Antígon va morir esperant fins al darrer moment l'arribada de Demetri per salvar-lo.
 
Demetri, que havia pres part en la batalla, va fugir a [[Efes]] i des d'allí va passar a Atenes, on se li van tancar les portes, però se li va entregar la flota amb la que va marxar cap a l'[[istme de Corint]]. Tenia una bona flota i dominava [[Xipre]], [[Tir]], i [[Sidó]].
 
Les aliances van canviar i Seleuc va demanar la mà d'Estratònice, filla de Demetri (amb Fila), aliança per la que va poder recuperar [[Cilícia]], que havia quedat en mans de [[Plistarc de Macedònia|Pleistarc]], germà de Cassandre; no obstant, Demetri va refusar entregar Tir i Sidó, com Seleuc demanava, cosa que no fou obstacle per mantenir de moment la pau entre els dos homes. Tanmateix, Ptolemeu i Demetri es van aliar i la pau va durar quatre anys.