Obre el menú principal

Canvis

m
Revertides les edicions de: ESMUC (discussió) fins l'última edició de: Paucabot
 
[[Fitxer:050529 Barcelona 031.jpg|thumb|250px|right|[[L'Auditori]], seu de l''''Escola Superior de Música de Catalunya''']]
L''''Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUCESMuC)''' és l'únicun centre oficial dcreat l'iniciativaany pública[[2001]],<ref>{{GEC|0517590}}</ref> que imparteixsituat a Catalunyal'edifici elde Grau[[l'Auditori]] ende Música[[Barcelona]], eni elés marcen del'actualitat, lal'única novainstitució ordenaciósustentada delsamb ensenyamentsfons artísticspúblics ion laes sevapoden inserciócursar enestudis l'Espai Europeusuperiors de l’Educaciómúsica Superiora Catalunya.
 
La voluntat de l'Escola és reflectir la diversitat del panorama musical actual, entenent la música com un fenomen que té una dimensió i una funció professional i social molt important. Per això, la realitat que ens envolta, la demanda i les possibilitats laborals que s'ofereixen als músics són aspectes que cal tenir molt en compte en el desenvolupament d'un projecte que està al servei dels futurs professionals de la música i també del conjunt de la societat.
 
El centre té una capacitat màxima d'uns 600 alumnes amb matrícula oficial de Grau. L'oferta de places anuals pel Grau és de 150.
 
L'Escola ofereix l'estudi del Grau en Música, de 240 crèdits ECTS, en les especialitats, àmbits, modalitats i itineraris següents:
 
==Titulacions==
==Història{{CN}}==
 
L'any 1998 el Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya va prendre la decisió de crear un centre d'educació musical superior que no tingués l'estructura de funcionament delde conservatori tradicioanl. L'any 1999 una comissió va començar a treballar en la creació del que seria l'Escola Superior de Música de Catalunya. Els Srs. Lluís Vila d’Abadal, Jordi Blanch, Josep Maria Vilar, Xavier Serra i Eduarden Resina,la per encàrrecredacció del Departamentcurrículum d’Ensenyamentdel degrau la Generalitat varen elaborar un documentsuperior de base per la creació de l’Escola Superior de Música de Catalunya (llavors amb les sigles ESMC), datat al maig de 1999. En aquell estudi és on es plasma elmúsica que esimpartiria pot anomenar la filosofia inicial deaquest l’escolacentre.
 
L'ESMUC va obrir portes el setembre de 2001. Els elements principals del seu projecte educatiu foren:
El projecte definia l’ESMUC en el seu context cultural amb un rol formador i dinamitzador, i assumint la “responsabilitat única de la preparació professional de tots aquells que el dia de demà han de treballar amb titulacions superiors en tots els diversos terrenys i àmbits professionals de la música”, per tal de convertir l’Escola “en el veritable element dinamitzador del teixit musical català”.
 
El nou model es defineix per una forma d’entendre la música i la formació musical integral, tant des de la perspectiva dels estils com des de la diversitat d’itineraris professionals. Finalment, reforçava la idea d’una formació integral el fet de considerar totes les especialitats al mateix nivell, evitant jerarquies.
 
L’ESMUC neix d’un acord del govern de la Generalitat de Catalunya del 10 d’octubre de l’any 2000 i obre les seves portes el setembre del 2001 a unes instal•lacions d’un antic centre educatiu al carrer Berenguer de Palou, prop de la Sagrera. El desembre del mateix any s’encomana la seva gestió a la Fundació Privada per l’Escola Superior de Música de Catalunya (DOGC 3530 de Desembre de 2001).
 
L’Article 4 dels estatuts de la Fundació en descriuen el seu objecte: “La Fundació té com a objecte fundacional la gestió, promoció i suport, sense afany de lucre, d’iniciatives i activitats relacionades amb l’ensenyament de la música de grau superior i postgrau, i amb l’Escola Superior de Música de Catalunya”.
 
El patronat de la fundació està integrat per representants dels departaments d’Ensenyament, Cultura i d’Economia i coneixement, així com membres del consorci de l’Auditori i l’Orquestra, l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona (IMEB) el Consell Català de la Música i el Gran Teatre de Liceu, entre altres.
 
Els elements principals del seu projecte educatiu foren:
* Que a les seves aules s'hi poguessin formar els professionals de totes les professions de la música.
* Que s'hi pogués rebre formació en tots els estils de la música. Que tots els estils musicals, en el futur, es poguessin beneficiar de tenir titulats superiors especialitzats.
*Que la formació impartida s'encarés de manera específica a l'ocupabilitat dels titulats, no sols capacitats per ocupar els llocs de treball oferts per les administracions sinó també capaços de crear els seus propis llocs de treball.
* Que no hi hagués cap mena de jerarquització ni entre els diferents estils ni entre les diferents professions.
* Per això calia concebre l'escola com un microcosmos musical en el qual es reproduïssin situacions de col•laboraciócol·laboració com les que cal que es donin en la realitat.
* Fer de l'ESMUC el vèrtex de la piràmide de l'educació musical a Catalunya de la qual també formen part les escoles de música i els conservatoris.
* Fer de l'ESMUC un centre innovador i obert a la societat en el qual confluïssin de manera productiva la creació, la producció, la investigació i la docència.
* Dotar-se d'una dimensió europea i obrir camins vers la creació de l'Espai Europeu d'Educació Superior, i d'un espai d'educació artística i musical superior a Catalunya.
* Un sistema de tutoria individual i personalitzada exercida per professorat del departament afí a l'especialitat cursada per l'estudiant.
* La declaració escrita de les intencions educatives del professorat en cada una de les assignatures impartides, configurant el conjunt de les programacions que s'incorporaven a la guia de l'estudiant.
* La potenciació de l'estudi de determinats instruments com a instruments secundaris en relació als instruments principals cursats, de manera que aquestes combinacions donessin perfils de titulats competents en diversos instruments i/o estils.
* La no pertinença (però sí vinculació) dels estudiants als departaments (la conceptualització dels departaments com a unitats de docència i recerca que agrupen professorat) i la confluència de molts departaments en la formació de cada estudiant.
 
La institució es va dotar de la figura legal d'una Fundació privada regida per un patronat i va procedir a la contractació del professorat prèviament seleccionat en base a un procés dissenyat per la pròpia institució.
El primer equip directiu va estar constituït per Lluís Vila d'Abadal com a coordinador general de la Fundació, [[Gerard Claret]] com a director, Josep M. Vilar com a cap d'estudis, Pepita Jorba com a secretària, i Núria Sempere com a cap de relacions exteriors i de producció.
 
Al llarg dels quatre primers anys d'existència l'ESMUC va acollir una mitjana d'uns 150 alumnes cada any fins a completar la seva capacitat màxima prevista de 600 estudiants. A més, també, des de ben aviat, va acollir estudiant de postgrau, tot i que sense validesa acadèmica oficial. En aquell quart any l'escola tenia una 240 professors, entre els quals alguns de reconegut prestigi internacional, d'unes 18 nacionalitats diferents.
 
Una part important del sector no va compartir alguns o la majoria d'aquests aspectes i va fer una oposició frontal a aquest projecte des de ben aviat: estudiants de conservatoris que no acceptaven que l'ESMUC oferís només un determinat nombre de places de cada instrument i especialitat seguint un pla predeterminat en funció de la demanda; professors del Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona que fins llavors havia impartit el grau superior no compartien la idea que haguessin de presentar-se a proves de selecció per formar part del claustre del ou centre; finalment, alguns professionals de prestigi es va unir contra el projecte davant de les autoritats de la Generalitat i de la premsa.
 
El primer equip directiu va estar constituït per Lluís Vila d'Abadal com a coordinador general de la Fundació, [[Gerard Claret]] com a director, Josep M. Vilar com a cap d'estudis, Pepita Jorba com a secretària, i Núria Sempere com a cap de relacions exteriors i de producció. Guillem Martí en fou secretari en el període en què Pepita Jorba fou sotsdirectora.
 
L'estructura departamental de la institució es fa palesa en la participació dels seus representants en el sí del consell de direcció de l'escola. El grau d'autonomia dels departaments i dels seus primers caps va ser cabdal en el ràpid desenvolupament de la institució durant els seus primers anys. Els caps de departament fundacionals van ser:
 
* Jaume AyatsAiats, cap del departament de musicologia (inicialment també de Músicamúsica tradicional: Coblacobla).
* Josep Borràs, cap del departament de Músicamúsica antiga
* Manel Camp, cap del departament de Jazzjazz i música moderna (inicialment també de música tradicional: flamenc).
* Xavier Casademunt, cap del departament de música clàssica i contemporània (substituit poc després per David Albet)
* Ma. Cecilia Jorquera, cap del departament de pedagogia (substituïda poc després per Javier Duque)
* Xavier Serra, cap del departament de sonologia
 
Aquesta primera etapa es va caracteritzar per les qüestions pròpies de la posada en funcionament d'una iniciativa tan complexa; destacaren la gestió d'un del pla d'estudis especialment dens, la construcció de convenis amb institucions diverses –incloses les del programa Erasmus-, l'establiment d'una complexa normativa de funcionament intern, així com de diversos grups de treball, i la generació d'una gran varietat i riquesa de dinàmiques al voltant de les diferents àrees de coneixement i de nombroses activitats extracurriculars obertes al conjunt de la societat catalana.
Des del primer equip directiu que va donar vida a l’ESMUC s’han produït canvis a la direcció en relació als diferents governs que hi han hagut a la Generalitat de Catalunya. Des del febrer de 2008, Pau Monterde és el director general de la Fundació per a l’ESMUC, mentre que Josep Borràs és el director acadèmic, escollit pel patronat de la Fundació, des de l’octubre de 2008. També formen part de la direcció de l’Escola actualment, Josep Margarit, com a cap d’estudis, Josep Pujol, com a secretari acadèmic i Xavier Blanch, com a coordinador pedagògic.
 
L'any [[2004]], després de les eleccions al [[Parlament de Catalunya]] la conselleria d'Educació passà a mans d'[[Esquerra Republicana de Catalunya]]. El coordinador general fou destituït i el seu lloc l'ocupà Josep Roda; pocs mesos després fou nomenada gerent Roser Galí. L'any següent hagueren d'abandonar els seus càrrecs el director, el cap d'estudis i la cap de relacions exteriors. L'any 2006, també la secretària acadèmica. L'equip de direcció, completament renovat quedà constituït per Salvador Mas, director, Oriol Ponsa, sotsdirector, Rafael Salinas, cap d'estudis, Magda Polo, secretària acadèmica, i Rut Martínez, cap de relacions externes. Aquesta nova etapa es va caracteritzar per un substancial augment de càrrecs en l'apartat de serveis de la institució, per una important reducció de l'autonomia dels departaments, la desaparició de diverses comissions de treball, la manca d'operativitat del Consell d'Escola, i per un convençut afavoriment de determinades disciplines instrumentals, en especial les referents a la música clàssica i d'orquestra.
 
Ja amb Ernest Maragall com a Conseller d'Educació, al febrer de 2008 s'incorpora Pau Monterde com a nou coordinador general, el qual poc després passa a exercir el càrrec de director general de la Fundació. Fruit d'aquesta incorporació, al cap de pocs mesos s'assoleix el primer conveni laboral de l'escola. La gerent, Roser Galí, deixa l'escola al mes de setembre i el director, Salvador Mas, presenta la seva dimissió a finals d'octubre. El mateix mes d'octubre de 2008, el patronat de la Fundació anomena Josep Borràs nou director acadèmic de l'escola, en un reconeixement a la seva excel·lent tasca al capdavant del departament de música antiga durant tots aquests anys i, implícitament, a la important tasca duta a terme pels departaments com a element fonamental de continuïtat i consolidació en mig dels canvis de direcció soferts.
 
L'equip directiu de Josep Borràs es complementa amb Josep Margarit, com a cap d'estudis, i Magda Polo, la qual continuà com a secretària acadèmica fins que al setembre de 2009 és substituïda per Josep Pujol. El càrrec de sotsdirector desapareix, si bé Oriol Ponsa continua com adjunt al director general fins al juliol del 2009. El setembre de 2009 també s'afegeix a l'equip el càrrec adjunt de coordinador pedagògic, pel qual és nomenat l'oboista Xavier Blanc.
 
En aquesta etapa, els departaments i el seu professorat, així com l'estudiantat, han començat a recobrar la veu i capacitat motora originals, i a l'escola es restableix l'equilibri entre totes les disciplines i les diferents formes de fer música.
Actualment, l’ESMUC acull una mitjana de 150 alumnes cada nou curs i té una capacitat màxima al voltant dels 600 estudiants de grau, més els que fan màsters, postgraus i cursos de formació continuada. Compta també amb més de 200 professors, de prestigi internacional i d’unes 18 nacionalitats diferents.
 
Al llarg del 2009, el Departament d'Educació realitza la redefinició de la Fundació de privada a pública. Això obliga a una transformació important dels procediments administratius, augmentant considerablement la dependència directe del centre respecte del Departament.
Mitjançant l’oferta educativa de màsters, postgraus i cursos de formació continuada, l’ESMUC també pretén proporcionar als professionals de la música la preparació que els permetrà fer front a les exigències del mercat actual.
Els cursos abasten els diversos àmbits d’especialització: Màsters universitaris, Màsters i cursos de postgrau i cursos de formació continuada. A més, la formació que ofereix l’ESMUC està dissenyada per tal de preparar els professionals per a l’accés als doctorats en col•laboració amb les universitats.
 
==Professorat==
717.516

modificacions