Iñaki de Juana Chaos: diferència entre les revisions

El seu pare, Daniel de Juana Rubio, era [[metge,]]. nascutNascut a [[Miranda de Ebro]] ([[Burgos]]) i, va participar en la [[Guerra d'Espanya]] com a [[tinent]] assimilat a l'exèrcit franquista, essent condecorat amb una medalla de campanya, dues creus vermelles i una [[creu de guerra]]. Es va afiliar a la [[Falange]] el [[1943]]. La seva mare, Esperanza Chaos, nascuda en els [[anys vint]] a [[Tetuan]], capital del [[protectorat]] espanyol del [[Marroc]], era filla d'un militar, destinat allà en aquella època.

El matrimoni es va traslladar a [[Legazpi]] a causa del treball de Daniel de Juana, que exercia de metge a l'empresa de Patricio Echeverría Elorza (que va obtenir el títol de [[comte]] d'Echeverría de LegazpiaLegazpi durant el [[franquisme]]), una de les principals empreses [[Siderúrgia|siderúrgiques]] de [[Guipúscoa]]. El casalot on van néixer i viure els dos fills del matrimoni, Altamira (actualment divorciada de Jesús María Herrera, fill del comandant de l'Exèrcit José María Herrera, executat per ETA el [[1977]]) i José Ignacio, era al costat de la [[caserna]] de la [[Guàrdia Civil]] a la vila. Iñaki encara era un infant quan es va traslladar a [[Sant Sebastià]] amb la seva família, on va residir fins al [[1983]].

Va cursar estudis d'[[innfermeria]]. Va fer el [[servei militar]] a Alcalà[[Alcalá de Henares]], i va rebre una menció de l'[[ajuntament]] de [[Madrid]] el [[27 de maig]] de [[1977]] per la seva participació en l'extinció d'un incendi que es va declarar a la ciutat entre els dies 15 i 20 d'abril d'aquell any. Va ser militant del grup d'[[extrema dreta]] [[Fuerza Nueva]].

Va formar part de la segona promoció de l'[[Ertzaintza]] (creada el [[1982]]). Tanmateix, el [[1983]] va fugir a l'[[Estat francès]], després que es descobrís la seva pertinença a ETA. Les pesquises policials sobre la seva vinculació amb l'organització armada les havia originades la detenció d'un membre d'ETA amb armes robades en una Comissariacomissaria de l'Ertzaintza.

A començaments del [[1986]], De Juana es va fer responsable del "Comando Madrid", que s'havia entrenat a [[Algèria]]. En els tres anys següents, fins a la seva detenció a Madrid el [[1987]], va participar en diferents accions armades, dirigides principalment contra membres de l'[[exèrcit espanyol]] i agents de les forces de seguretat.

Les accions armades en les quals va participar Iñaki de Juana i el comando en el qual estava integrat són els següents (totes a Madrid):

* '''12 de juny de 1985.''' El comando [[Madrid]] ataca amb metralletes el cotxe oficial en què viatjaven el [[coronel]] de l'Exèrcitexèrcit Vicente Romaní i el seu xòfer, Juan García Jiménez, soldat de l'[[Exèrcit]]exèrcit. Ambdós van resultar morts. Els militants van deixar una bomba-parany al vehicle amb el qual van fugir de l'escenari de l'acció. En l'explosió del vehicle va morir l'agent de la [[Policia Nacional|Policia espanyola]] Esteban del Amo.

* '''29 de juliol de 1985.''' El vicealmirall de l'Exèrcitexèrcit Fausto Escrigas Estrada éxés executat.

* '''9 de setembre de 1985.''' Un cotxe bomba explota al pas d'un furgó de la Guàrdia Civil a la plaça de la República Argentina. El ciutadà [[Estats Units|nord-americà]] Eugene Kent Brown, que passejava per la zona, perd la vida accidentalment a causa de l'ona expansiva.

* '''25 d'abril de 1986.''' Un cotxe-bomba fabomba explosióesclata al pas d'un furgó de la Guàrdia Civil ena l'encreuament entre els carrers de Jorge Juan i Príncepe de Vergara. Cinc agents de la Guàrdia Civil resulten morts.

* '''17 de juny de 1986.''' UnEl cotxe oficial en el qualquè viatjaven el [[comandant]] Ricardo Sáenz de Ynestrillas, el [[tinent coronel]] Carlos Vesteiro Pérez i el [[soldat]] Francisco Casillas Martín, és tirotejat. Hi resulten morts els tres ocupants del vehicle.

* '''14 de juliol de 1986.''' Un cotxe- bomba explota al pas d'un [[autobús]] de la Guàrdia Civil a la plaça de la República Dominicana . Dotze agents de la Guàrdia Civil resulten morts.

També es va tractar d'acabar, sense èxit, amb el [[Fiscal General]] de l'Estatestat]], Luis Antonio Burón Barba, i el president del [[Tribunal Suprem espanyol|Tribunal Suprem]] Antonio Hernández Gil.