Assemblea Democràtica d'Artistes de Girona: diferència entre les revisions

m (canviant enllaç cap una desambiguació per enllaç a l'article corresponent)
 
==El marc local==
{{Copyvio|1=http://www.eldimoni.com/article.php?id_article=475|2=<font color="green">[[Usuari:Paucabot|Pau Cabot]]</font> · [[Usuari Discussió:Paucabot|Discussió]] 21:38, 21 jul 2011 (CEST)}}
 
Per entendre correctament l’aportació de l’ADAG cal conèixer el context on va emergir i que la va fer possible. La ciutat de Girona a mitjan anys setanta era una societat força terciaritzada, una capital de «província» amb tota la seva xarxa burocràtica estatal i un pes important de l’església, en què predominava una economia de serveis i una estructura productiva hegemonitzada per petites i mitjanes empreses, i uns nivells de renda força alts en relació a la mitjana catalana i espanyola. Aquestes circumstàncies van afavorir que l’ADAG jugués un paper destacat en la dinàmica política del moment. D’una banda, perquè la realitat socioeconòmica local, en tant que generadora d’uns excedents materials, havia creat unes condicions propícies per a una presència nombrosa d’artistes i productors culturals; i de l’altra, perquè, davant la feblesa del moviment polític organitzat a Girona, l’ADAG podia oferir un tipus de pràctica alternativa, mena de via indirecta de fer política, capaç de compaginar la lluita ideològica i l’acció simbòlica amb la creació d’uns espais de sociabilitat des d’on contribuir a la cohesió dels nuclis opositors i des d’on fer arribar les seves reivindicacions a la ciutadania. La pràctica del col·lectiu es beneficiava, a més, de la “coartada estètica”, ja que les seves manifestacions, tot i alimentar-se directament de les problemàtiques més vives i punyents, apareixien mediatitzades pel fet de presentar-se com a actes artístics, cosa que els atorgava una distància aparent cap a la realitat política i les tensions i conteses reals, i, per tant, podien sortejar amb més facilitat els mecanismes de coerció estatals.
883.681

modificacions