Wetering: diferència entre les revisions

Un '''Wetering''' és un canal de desguas o un rec de desguas als [[pòlder]]s marítims o fluvials a la zona costera de [[Calais]] fins al riu [[Neisse]]. El mot és d'origen [[neerlandès]] i prové d'un verb obsolet ''weteren'' que significa desguassar. Per fer una wetering es pot excavar un canal nou o profitaraprofitar un curs d'aigua natural existent. Aquestes darreres es reconeixen per al seva forma irregular, orgànica (com el [[Brookwetterung]] als [[Vierlande]]), mentrestant els primers són força rectes. Els waterings tenen un cabal baix i sense manteniment permanent s'enlloten facilment. Quan no és pol·luït, el [[llot]] de [[dragatge]] serveix d'[[adob]] natural.

[[Fitxer:Altengammer Wettern.jpg|thumb|esquerra|Wettern al cementiri d'[[Altengamme]]]]Com el terra es troba sovint davall del nivell de la [[marea]] alta, calia un sistema de [[resclosa|rescloses]] a l'endret o el watering desguassa al riu principal o al mar. Com que aquestes rescloses eren punts febles per temps de marejades fortes, va optar-se amb el progrèsprogrés de la tecnologia per a molins i des de l'inici dels segle XX, estacions de bombatge. Enginyers com el [[comtat de Flandes|flamenc]] [[Simon Stevin]] (1548-1620) i el [[ducat de Brabant|brabanço]] [[Wenceslas Cobergher]] (1557-1634) van tenir un paper molt important en aquesta evolució.

A Alemanya del nord, l'arquebisbe [[Frederic I de Bremen|Frederic I]] de [[Bremen]], en cerca de territoris nous, va iniciar el moviment de polderització i va convidar colons [[comtat d'Holanda]] que am la seva perícia també van importar el seu vocubularivocabulari que passà de les paraules [[baix alemany|baix alemanyes]] '''wettern, weddern, wetter i wedder''' i l'[[alemany]] '''wetterung''' tot i el seu nom passà a la regió que van conquerir al mar i als aiguamolls: [[Hollerland]].