Diferència entre revisions de la pàgina «Emeric Pressburger»

cap resum d'edició
'''Emeric Pressburger''' ([[5 de desembre]] del [[1902]]-[[5 de febrer]] del [[1988]]) fou un realitzadorguionista, productor i director de cinema húngaro-britànic. És conegut per les seves col·laboracions amb [[Michael Powell]].
 
==Primers anys==
 
==Carrera cinematogràfica==
Pressburger inicià una carrera com a periodista. Després de treballar a [[Hongria]] i [[Alemanya]] passà a la realització a finals dels anys 20, treballant per [[Universum Film AG|UFA]] a [[Berlín]] (on s'havia traslladat el [[1926]]). El sorgiment del nazisme l'obligà a fugir a [[París]], on treballà de noynou com a realitzadorguionista, i després a [[Londres]]. Més tard diria, ''"les pitjors coses que m'han passat han estat conseqüències polítiques d'events que no podia controlar ... exactament igual que les millors coses."''
 
===Primeres obres===
Pressburger arribà al [[Regne Unit]] el [[1935]] amb passaport apàtrida; quan decidí quedar-s'hi, canvià el seu nom pel d'Emeric, el [[1938]]. A Anglaterra trobà una petita comunitat de cineastes hongaresos que havien fugit dels nazis, entre ells l'influent [Alexander Korda]], amo de [[London Films]], qui el contractà com a realitzador. Allí conegué el director [[Michael Powell]], i treballaren junts a ''[[The Spy in Black]]'' (L'Espia de Negre, [[1939]]). L'associació entre ambdós tindria com a resultat algunes de les millors pel·lícules britàniques del període.
Les primeres pel·lícules de Pressburger es feren principalment a [[Alemània]] i a [[França]], on treballà a l'[[Universum Film AG|UFA]] inen theel departmentdepartament de Dramatúrgia (sel·lecció de guions, aprovació i edició), i com a guionista pel seu compte. SomeAlgunes ofde theles filmspel·lícules madefetes ina Germany[[Alemanya]] havetenen Frenchtítols titlesfrancesos ando vice-versaviceversa. Als anys 30 moltes pel·lícules europees es feien en versions diferents per cadascun dels idiomes principals.
 
===Obra primerenca===
Les primeres pel·lícules de Pressburger es feren principalment a [[Alemània]] i a [[França]], on treballà a l'[[Universum Film AG|UFA]] in the department de Dramatúrgia (sel·lecció de guions, aprovació i edició), i com a guionista pel seu compte. Some of the films made in Germany have French titles and vice-versa. Als anys 30 moltes pel·lícules europees es feien en versions diferents per cadascun dels idiomes principals.
 
* 1930: ''Die Große Sehnsucht'', ''Abschied''
 
El 1932-33, quan els nazis arribaren al poder, el cap de l'[[Universum Film AG|UFA]] decidí acomiadar tots els jueus, i li digueren a Pressburger que no li renovarien el contracte. Deixà el seu apartament a [[Berlín]] "deixant la clau a la porta pequè els soldats d'assalt no haguessin d'esbotzar-la", i anà a [[París]].
 
* 1933: ''Une femme au volant'', ''Incognito''
* 1934: ''[[Mon coeur t'appelle]]'', ''Milyon avcilari''
* 1935: ''Monsieur Sans-Gêne'', ''Abdul the Damned''
* 1936: ''Sous les yeux d'occident''
 
A finals del [[1935]], Pressburger decidí que li aniria millor a [[Anglaterra]]. (algunes de les pel·lícules en què treballà foren estrenades a França després que hagués marxat).
 
* 1936: ''Port-Arthur'', ''Parisian Life'', ''[[One Rainy Afternoon]]''
* 1937: ''The Great Barrier''
* 1938: ''The Challenge''
* 1939: ''The Silent Battle''
 
===Període intermedi===
Pressburger arribà al [[Regne Unit]] el [[1935]] amb passaport apàtrida; quan decidí quedar-s'hi, canvià el seu nom pel d'Emeric, el [[1938]]. A Anglaterra trobà una petita comunitat de cineastes hongaresos que havien fugit dels nazis, entre ells l'influent [Alexander Korda]], amo de [[London Films]], qui el contractà com a realitzadorguionista. Allí conegué el director [[Michael Powell]], i treballaren junts a ''[[The Spy in Black]]'' (L'Espia de Negre, [[1939]]). L'associació entre ambdós tindria com a resultat algunes de les millors pel·lícules britàniques del període; junts van fer 20 pel·lícules en menys de 20 anys.
 
Però, tot i treballant amb [[Powell]], Pressburger encara portà a terme alguns projectes pel seu compte.
 
* 1940: ''Spy for a Day''
* 1941: ''[[Atlantic Ferry]]'' (aka ''Sons of the Sea'')
* 1942: ''Rings on Her Fingers'', ''Breach of Promise''
* 1943: ''[[Squadron Leader X]]''
* 1946: ''[[Wanted for Murder (film)|Wanted for Murder]]''
 
Cal dir que Pressburger no era només "el guionista de [[Michael Powell]]", com alguns l'han etiquetat. Les pel·lícules que van fer junts durant aquest període eren majoritàriament històries de Pressburger, qui també va fer la majoria del treball de producció per a l'equip. Pressburger també estava més involucrat en el procés d'edició que Powell i, com a músic, també intervenia en l'elecció de la música per a les pel·lícules.
 
===Darreres treballs===
[[Powell]] i Pressburger començaren a anar per camins separats després de la guerra. Van seguir sent grans amics, però volien explorar coses diferents, després d'haver fet gairebé tot el que podien fer junts.
 
* 1953: ''[[Twice Upon a Time]]'' - l'únic intent de Pressburger com a director en solitari
* 1957: ''Men Against Britannia''
* 1957: ''Miracle in Soho''
* 1965: ''[[Operation Crossbow]]''
* 1966: ''[[They're a Weird Mob]]'' - basada en la novel·la de [[John O'Grady]]
* 1972: ''[[The Boy Who Turned Yellow]]
 
==Altres obres==
* ''Killing a Mouse on Sunday'' ([[1961]]) - novel·la en què es basà la pel·lícula [[''Behold a Pale Horse'' ([[1964)]]]].
* ''The Glass Pearls'' [[1966]], novel·la.
 
==Premis, nominacions i honors==
* [[1943]]: guanyador de l'Òscar per ''[[49th Parallel]]'' al millor Argument.
* [[1943]]: nominat a l'Òscar per ''[[49th Parallel]]'' al millor guió, compartit amb [[Rodney Ackland]]
* [[1943]]: nominat a l'Òscar per ''[[One of Our Aircraft Is Missing]]'' al millor Guió Original, compartit amb [[Michael Powell]]
* [[1948]]: guanyador del premi Bodil per ''[[A Matter of Life and Death]]'' al millor Film Europeu, compartit amb [[Michael Powell]]
* [[1948]]: nominat per ''[[The Red Shoes]]'' al Lleó d'Or del Festival de Venècia, compartit amb [[Michael Powell]]
* [[1949]]: nominat a l'Òscar per ''[[The Red Shoes]]'' a la Millor Pel·lícula, compartit amb [[Michael Powell]]
* [[1949]]: nominat a l'Òscar per ''[[The Red Shoes]]'' al Millor Argument
* [[1951]]: nominat al Gran Premi del Festival de Canes per ''[[The Tales of Hoffmann]]'', compartit amb [[Michael Powell]]
* [[1951]]: guanyador de l'Ós de Plata del Festival de Berlín per ''[[The Tales of Hoffmann]]'' al Millor Musical. Compartit amb [[Michael Powell]]
* [[1957]]: nominat al Premi [[BAFTA]] per ''[[The Battle of the River Plate]]'' al Millor Guió Britànic, compartit amb [[Michael Powell]].
* [[1981]]: nomenat membre de la [[BAFTA]]
* [[1983]]: nomenat membre del [[BFI]]
 
==Personal quotes==
{{cquote2|quotetext=Crec que una pel·lícula ha de tenir un bon argument, un argument clar i, si és possible, una cosa que és probablement la més difícil - ha de tenir una moca de màgia... La màgia no es pot tocar i és molt difícil moldejar-la, no pots tractar amb ella en absolut. Només pots provar de preparar alguns nius, esperant que una mica de màgia s'hi esmunyeixi a dins.|personquoted=Emeric Pressburger|quotesource=NYC 1980}}
 
==Vida personal==
El [[24 de juny]] del [[1938]], Pressburger es casà amb [[Ági Donáth]], la filla d'Antal Donáth, un comerciant, però es divorciaren el [[1941]]. No tingueren fills. Es tornà a casar el [[29 de març]] del [[1947]], amb [[Wendy Orme]], i van tenir una filla, Angela, i un nen que morí el [[1948]]; aquest matrimoni també acabà en divorci a [[Reno, Nevada]] el [[1953]] and al [[Regne Unit]] el [[1971]]. Els dos fills de la seva filla Angela esdevingueren exitosos cineastes: [[Andrew Macdonald]] com a productor en films com ''[[Trainspotting]]'' ([[1996]]), i [[Kevin Macdonald]] com a director oscaritzat. Kevin ha escrit una biografia del seu avi, i un documental sobre la seva vida, ''The Making of an Englishman'' ([[1995]]).
 
Pressburger es nacionalitzà britànic el [[1946]].
 
Pressburger era una persona tímida i reservada que, de vegades, sobretot al final de la seva vida, podia ser hipersensible i propens a brots de melangia. Era amant de la cuina francesa, gaudia amb la música, i tenia un gran sentit de l'humor. Físicament era baix, portava ulleres, i tenia una expressió facial sagaç. Era un entusiasta seguidor de l'Arsenal F.C., una passió que desenvolupà poc després d'arribar a [[Anglaterra]]. Durant els seus darrers anys visqué a [[Saxstead]], [[Suffolk]], on morí en una residència d'ancians el [[5 de febrer]] del [[1988]] per complicacions de l'edat, inclosa la pneumònia. Es troba enterrat al cementiri de l'església Our Lady of Grace, [[Aspall, Suffolk]].
82

modificacions