Fal·làcia: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 1:
Una '''fal·làcia lògica''' és un error de raonament en una argumentació, que resulta independent de la veritat de les premisses. En sentit estricte, una fal·làcia lògica és l'aplicació incorrecta d'un principi lògic vàlid o l'aplicació d'un principi inexistent. Per accident, o a voluntat, les fal·làcies exploten reaccions emocionals en l’audiència o l’interlocutor (p ex [[apel·lació a l'emoció]]) o s’en aprofiten de les relacions socials entre la gent (p ex [[apel·lació a l’autoritat]]) L’argumentació falaç és freqüentment estructurada emprant patrons retòrics que ofusquen l’argument lògic, fent les fal·làcies més difícils de diagnosticar.
 
Tanmateix, s'acostumen a incloure en les fal·làcies arguments [[inducció|inductius]], [[Raonament_abductiu|abductius]] o [[presumptius]] incorrectes, [[entimema|entimemes]], [[preguntes capcioses]], [[argument|arguments]] irrellevants -no pertinents- i fins i tot arguments vàlids com la tautologia inclosa en la fal·làcia de la [[petició de principi]].
 
L'[[entimema]] és diferent de la fal·làcia. L'entimema és un [[sil·logisme]] segons el qual un o diversos arguments són probables, o bé no lògicament demostrables. Així, un entimema és fals (o no necessàriament lògic) perquè una o algunes de les premisses són falses o no necessàriament lògiques. Certs sil·logismes o construccions de frases, per exemple, d'arguments empírics o morals, són entimemes; poden resultar probables o fins i tot esdevenir casualment certs, però, o no són lògics, o són una estructura lògica mal formada.