Xamfrà: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Canviant listaref per referències
claudàtor
Línia 1:
 
{{Polisèmia|xamfrà (aresta)}}
[[Fitxer: CruillesCerda2.jpg|thumb|right|300px|Pla Cerdà: aixamfranat de les cantonades a les illes.]]
Linha 11 ⟶ 10:
 
== Història ==
El xamfrà és un recurs arquitectònic conegut des d'antic. El [[palau de Fondevilla]] ([[Galícia]], [[1660]]) és un exemple de com un xamfrà soluciona la unió de dues [[façana|façanes]]; l'[[escut d'armes]] es va col·locar a sobre d'aquest, de manera que es pot apreciar des d'ambdues façanes.<ref> Ramallo Asensio, Germán, i Alonso Ruiz, Begoña; '' Arquitectura senyorial al nord d'Espanya '', pp 55-56. Ed[[Universitat d'Oviedo]] ([[1993]]). ISBN 978-8474687804. </Refref> Aquesta característica dels xamfrans ha estat aprofitada en temps més recents; així, a l'edifici del Banc Vitalici de [[Barcelona]] ([[Lluís Bonet i Garí|Lluís Bonet Garí]], [[1937]] - [[1946]]), se situa una torre o gratacels sobre el xamfrà, de manera que el xamfrà es pot apreciar des dels dos carrers que hi convergeixen.<ref>Bendala Galán, Manuel; '' Manual de l'art espanyol '', p. 937. Ed Silex Edicions ([[2003]]). ISBN 978-8477370994. </Ref>
 
La primera generalització de l'ús del xamfrà va ser usada per [[Ildefons Cerdà]] en el seu disseny planimètric per a Barcelona ([[1866]]), on els xamfrans són tan llargs com d'amples són els carrers convencionals (20 metres), per permetre el gir no pronunciat dels vehicles, ja que passen d'haver de girar en angle recte a fer-ho en obtús. El xamfrà va ser copiat per altres eixamples urbans espanyols, generalitzant-se a la [[península Ibèrica]].