Salmas: diferència entre les revisions

Indicis de poblament al menys des de l'època [[urartu|urartiana]] s'han trobat a la comarca. A l'època clàssica era part d'[[Armènia]] i després de la [[Persarmènia]]. A la rodalia hi ha un relleu sassànida, el únic a l'Azerbaidjan occidental. [[Constantí Porfirogènit]] l'esmenta junt amb Chert (Khoy). Fou un districte d'Armènia; el districte es deia en realitat Arna, i Salmas (o Malamas) era la capital. Fou ocupada pels àrabs al segle VII per tropes procedents del [[Diyar Rabia]] i va esdevenir una de les capçaleres de la regió si be dependent de [[Mossul]]. Limitava al nord amb [[Her]], a l'oest amb [[Zarehavan]] (districte amb el qual va estar unit sota dominació musulmana), a l'est amb el llac Urmia; i al sud amb el Tamber o Tambet.

 

 

El 1064 Salmas es va aliar a [[Alp Arslan]], el sultà seljúcida, en una expedició contra bizantins, armenis i georgians. En temps de [[Yakut]] vers 1200 la ciutat estava abandonada i en ruïnes, però fou reconstruïda en temps de [[Ghazan]] (pel visir Tadj al-Din Ali Shah Tabrizi) i [[Mustawfi]] l'assenyala altre cop habitada i prospera al segle XIV. Encara que no va desaparèixer va anar declinant progressivament fins al segle XX. Al inici del segle XX era un poble petit que portava el nom de Kuhna Shahr (Vila Vella); no gaire lluny hi havia el poble de Dilman (Dīlman o Dīlmagān) que fou rebatejat Shapur o Shabur i va esdevenir capital del districte. Un patriarca assiri nestorià està testimoniat a la Vila Vella des de 1281.