|
'''Jordi Guillem de Brunsvic-Lüneburg''' (en [[alemany]] ''Georg Wilhelm von Braunschweig-Lüneburg'') va néixer a [[Herzberg am Harz]] el [[26 de gener]] de [[1624]] i va morir a [[Wienhausen]] el [[28 d'agost]] de [[1705]]. Va ser un noble alemany, el segon fill del [[duc]] [[Jordi de Brunsvic-Lüneburg|Jordi]] ([[1582]]-[[1641]]) i d'[[Anna Elionor de Hessen-Darmstadt]]
([[1601]]-[[1659]]).
El [[1648]], va rebre [[Calenberg]] del seu germà gran, [[Cristià Lluís de Brunsvic-Lüneburg | Cristià Lluís]], quan aquest havia heretat el principat de [[Lüneburg]]. A la mort de Cristià Lluís, el [[1665]], Jordi Guillem va heretar Lüneburg, i va cedir Calenberg al seu germà petit, [[Joan Frederic de BrunsicBrunsvic-Lüneburg | Joan Frederic]]. El 1672, Jordi Guillem va comprar a la familia noble Grote tres illes fluvials a l'[[Elba (riu)|Elba]] davant [[Hamburg]]. Per a poder desenvolupar-les va fer construir [[dic]]s i crear [[pòlder]]s conreables. Al centre va crear la ciutat de [[Wilhelmsburg]] (= burg de Guillem). En donar-la a la seva filla, ella va obtenir el títol de [[comte|comtessa]].<ref>[http://www.abendblatt.de/hamburg/article421429/Ein-Herzog-schenkte-die-groesste-Flussinsel-Europas-seiner-Tochter.htmlEin Herzog schenkte die größte Flussinsel Europas seiner Tochter], al diari [[Hamburger Abendblatt]], 26 de setembre de 2006, (traducció: Un duc dona l'illa fluvial més llarga d'Europa a sa filla)</ref>
Jordi Guillem noNo volia casar-se, però el seu desig de millorar la condició de la seva amant [[Elionor Desmier d'Olbreuse]], senyora de [[Harburg]] i després comtessa de [[Wilhelmsburg]], i de la seva filla [[Sofia Dorotea de Brunsvic-Lüneburg | Sofia Dorotea]] van fer que es casés el [[1676]] en contra de la volutatvoluntat de la seva família, ja que veia perillar la unió dels diferents territoris de [[Lüneburg]]. Aquest contratemps va poder ser superat el [[1682]] quan va casar la seva filla amb el seu nebot, [[Jordi I de la Gran Bretanya | Jordi Lluís]], que més tard es va convertir en el rei Jordi I de la Gran Bretanya. [[Elionor Desmier d'Olbreuse]] ([[1639]]–[[1722]]) era filla del senyor d'[[Olbreuse]] [[Alexandre Desmier d'Olbreuse|Alexandre Desmier]] ([[1608]]-[[1660]]) i de [[Jacquette Poussard de Vandré]] ([[1610]]-[[1648]]).
Quan el [[1689]] el duc de [[Saxònia-Lauenburg]] [[Juli Francesc]] va morir deixanti deixà dues filles, [[Anna Maria Saxònia-Lauenburg | Anna Maria]] i [[Sibil·la Augusta de Saxònia-Lauenburg | Sibil·la Augusta]], Jordi Guillem va reclamar per a ell la successió del ducat, tot i que el seu pare havia establert la base legal per a la successió femenina a [[Saxònia-Lauenburg]]. Jordi Guillem va optar per envair el ducat amb les seves tropes, conscient que altres famílies nobles alemanyes reclamaven també el dret a ser-ne successors. Malgrat que l'emperador [[Leopold I del Sacre Imperi]] no acceptés el cop de força, al final Jodri Guillem aconseguí consolidar el seu domini en lapràcticament pràcticala totalitat del ducat. ▼
▲Quan el [[1689]] el duc de [[Saxònia-Lauenburg]] [[Juli Francesc]] va morir deixant dues filles, [[Anna Maria Saxònia-Lauenburg | Anna Maria]] i [[Sibil·la Augusta de Saxònia-Lauenburg | Sibil·la Augusta]], Jordi Guillem va reclamar per a ell la successió del ducat, tot i que el seu pare havia establert la base legal per a la successió femenina a [[Saxònia-Lauenburg]]. Jordi Guillem va optar per envair el ducat amb les seves tropes, conscient que altres famílies nobles alemanyes reclamaven també el dret a ser-ne successors. Malgrat que l'emperador [[Leopold I del Sacre Imperi]] no acceptés el cop de força, al final Jodri Guillem aconseguí consolidar el seu domini en la pràctica totalitat del ducat.
== Bibliografia==
==Enllaços externsi referències==
{{Commonscat|George William, Duke of Brunswick-Lüneburg}}
*[http://welfen.de/Georg-Wilhelm.htm Casa de Welf]
{{Referències}}
[[Categoria:Nobles]]
| 