Najaf: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.6.4) (Robot modifica: pl:An-Nadżaf |
m r2.7.2) (Robot modifica: eo:Naĝafo; canvis cosmètics |
||
Línia 7:
L'[[hamdànida]] de Mossul Abul Haydja Abd Allah ben Hamdan (905-916 i 925-929) va fer erigir al darrera de la tomba d'Ali una gran ''kubba'' molt ornamentada, i també una ciutadella. El [[buwàyhida]] [[Adud al-Dawla]] hi va construir un mausoleu on va ser enterrat així com els seus fills [[Sharaf al-Dawla]] i [[Baha al-Dawla]]; en aquesta època al-Najaf ja era una petita població amb el nom de Mashad Ali. Hasan ibn al-Fadl (+1023) va construir la muralla de la ciutat. Fou incendiada el 1051/1052 pel poble fanàtic de [[Bagdad]] però aviat fou reconstruïda. El sultà [[Malik Shah I]] i el seu visir [[Nizam al-Mulk (visir)|Nizam al-Mulk]], que van estar a Bagdad el 1086/1087, van visitar Mashad Ali i també la tomba de [[Al-Husayn ibn Alí ibn Abi Tàlib|Husayn]].
El governador mongol de Bagdad va fer construir un canal que passava per la població ([[1263]]) però que aviat va quedar fora d'ús. El Il-khan [[Ghazan]] (1295-1304)
Al segle XV i després sota l'[[Imperi Otomà]] a partir del segle XVI, Najaf va patir força a causa dels continus atacs per part de les tribus del desert i la falta d'aigua. Així, el nombre de cases habitades va baixar de les 3.000 a les 30 a principis del [[segle XVI]]. El [[1623]] Najaf va passar als perses però va retornar als otomans el hivern del [[1638]] a [[1639]]. Els atacs beduïns van seguir al segle XVII i XVIII. L'escassetat d'aigua es va resoldre amb la construcció del canal d'Hindiyya iniciat el l 1793 i en funcionament el [[1803]] que es va unir al ja existent. Aquest fet va permetre el desenvolupament de la ciutat, de manera que la població passà en poc temps dels 30.000 als 60.000 habitants.
El [[1806]] la ciutat fou assetjada pels [[Wahhabisme|wahhabites]]. Al segle XIX fou teatre de les lluites entre les faccions Zugurt i Shumurd. Diverses revoltes la van afectar i tropes otomanes van haver d'anar a la ciutat el 1842, 1852 i 1854. A finals del segle es van afegir dos nous canals que va ordenar construir [[Abdul Hamid II]] (1876-1909). Najaf fou sempre un centre de pelegrinatge i en el segle XIX es va beneficar
El 1910 els [[wahhabites]] van tornar a atacar Najaf. A partir del 1912 el subministrament d'aigua de l'Eufrates va millorar considerablement. Durant els cinc segles de la dominació otomana la ciutat va conservar una considerable autonomia sota els clergue xiïta (els ''mudjtahids'' i els ''kilid-dar'' o guardians del mausoleu). El 1915 quan es va intentar introduir el reclutament forçós van provocar una revolta local. Va passar poc després als britànics però només tres anys més tard, el [[1918]], els xeics van rebel·lar-se, assassinant el governador. En aquesta mateixa revolta es tallà el subministrament de gra a la tribu dels Anaza, aliada dels britànics. Com a revenja, l'exèrcit del Regne Unit assetjà la ciutat i tallaren el subministrament d'aigua. La rebel·lió fou sufocada i es va tallar així, per la força, el poder dels xeics.
Línia 22:
== Enllaços externs ==
* [http://www.guardian.co.uk/flash/0,5860,1199973,00.html Guia interactiva de Najaf]
* [http://maps.google.com/maps?ll=31.995953,44.314256&spn=0.007581,0.013393&t=k&hl=en Mapa satèl·lit de la mesquita de Hazrat Alí a Najaf, Iraq - Google]
Línia 37:
[[de:Nadschaf]]
[[en:Najaf]]
[[eo:
[[es:Nayaf]]
[[et:An-Najaf]]
| |||