Primer Concili de Constantinoble: diferència entre les revisions

'''Primer Concili de Constantinoble''' ([[381]], ''2n. general o ecumènic'') fou convocat per l'emperador [[Teodosi I el Gran]].

Fou convocat en virtut de lletres del [[Papa]] i presidit primer per [[Meleci]] d'[[Antioquia]], i a la mort d'aquest per sant [[Gregori Nazianzè]] i per [[Nectari]] successivament. Concorri-ren al concili, 150 bisbes catòlics i 36 herètics. Les seves actes varen desaparèixer quasi del tot, pel qual el proces de la seves tasques s'ha de treure de [[Socrates]]Sòcrates, [[Zozomen]] i [[Teodoret]]. Abans de tot, es confirmà l'elecció de Gregori Nazianzè com bisbe de [[Constantinoble]]: després es procedí a omplir altres fins pel que s'havia convocat, que eren: confirmar la fe[[credo de [[Nicea]], reconciliar els semi-arrians[[semiarrianisme|semiarrians]] amb l'església catòlica i posar fi a l'[[heretgia macedoniana]].

IHi ha raons per creu-re que en aquest concili es redactà un tractat formal envers de la doctrina catòlica de la [[Santíssima Trinitat]] i contra l'apol·linarisme; però aquest important document no ha arribat fins avui si només el primer canon del concili i la formula del famós credo nicena-constantinopolità, al qual és com una amplificació del nicena i sembla que la data més remota, havent sigut probablement composta, de [[369]] a [[373]], per sant [[Ciril]] de [[Jerusalem]].

Els cànons d'aquest concili són, segons els grecs, set, i segons els més antics texts llatins. quatre. El primer és un anatema contra els matis-sus de l'arrianisme (eunomians, eudoxians, fotinians, apol·linaristes, i macedonians); el segon dictà lleis vers el govern de les diòcesis pels bisbes; el tercer declarà que sent Constantinoble la nova [[Roma]], el bisbe d'ella havia de gaudir d'una certa preeminència després del bisbe de Roma. Aquest Canon fou molt debatut: els llegats pontificis del [[concili de [[Calcedònia]] el refusaren, i sant [[Lleó]] el [[Magne]] (Ep. CVI in P. L. LIV, 1003, 1005) diu qu el tal canon no fou mai sotmès a la aprovació de la seu apostòlica; a més, els ''correctors'' romans de [[Gracià]] ([[1582]]) digueren d'ell: ''canon hic ex iis est, quos apostolica Romana sedes a principio et longo post tempore non recipit'' (Dist. XXII, t. 3).

El canon quart dona per invalida la consagració de [[Màxim I de Constantinoble|Màxim]], bisbe de Constantinoble. El caràcter ecumènic d'aquest concili de Calcedònia ([[451]]); Gregori el Magne, seguint l'exemple dels papes [[Virgili]] i [[Pelagi II]], el reconegué per un dels quatre concilis generals, però només en les seves declaracions dogmàtiques.

== Referències Bibliografia==

* [[Enciclopèdia Espasa]] Tom núm, 14, pàg. 1516, de l'[[Enciclopèdia Espasa]] (ISBN 84-239-4514-6)

[[Categoria:Concilis|Constantinoble, Primer Concili De]]

[[Categoria:BizantinsConstantinoble]]