Aïllant tèrmic: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
Línia 2:
Un '''aïllant''' tèrmic és un [[material]] caracteritzat per la seva alta resistència tèrmica. Estableix una barrera al pas de la [[calor]] entre dos medis que naturalment tendirien a igualar-se en temperatura.
 
Gràcies a la seva baixa [[conductivitat tèrmica]] i un baix coeficient d'absorció de la [[radiació]], el material més resistent al pas de calor és l'aire i alguns altres gasos. Tanmateix el fenomen de [[convecció]] que s'origina en les càmeres d'aire, augmenta sensiblement la seva capacitat de transferència tèrmica. Per aquesta raó es poden utilitzar com aïllament tèrmic materials porosos o fibrosos, capaços d'immobilitzar l'aire confinat en l'interior de cel·les més o menys estanques. Se solen utilitzar como aïllants tèrmics específics materials combinats de sòlids i gasos: [[fibra de vidre]], [[llana d'ovella]], [[llana de roca]], [[vidre expandit]], [[poliestirè expandit]] (''pòrex'' o ''porexpan''), [[espuma de poliuretà]], [[aglomerat de suro]], etc. En la majoria dels casos el gas tancat és el aire. Sovint, però, basta amb una o variesdiverses capes d'un material simple, sovint teixit (llana o cotó).
 
Els aïllants tèrmics es poden aplicar en nombrosos camps, com per exemple el tèxtil, panells solars, recobriment de cables i de tuberies, construcció d'edificacions, a la indústria, etc.
Línia 9:
[[Fitxer:Hogget fleece.JPG|thumb|Llana abans de ser filada i teixida]]
Des d'antic, un dels aïllants tèrmics més eficaços i més utilitzats és la llana. Aquesta s'empra tant en països freds, per a protegir-se del fred, com als molt calorosos, per a protegir el cos de l'entrada de la calor externa. Així, la majoria d'homes del desert es vesteix amb roba de llana, i és també el material utilitzat tradicionalment per a les tendes. Sinó, el simple fet de cobrir-se amb una capa de cotó, no només el cos sinó el cap, a més de protegir de cremades solars (tot i que no completament, ja que el sol passa a través del poros de la roba) crea una càmera d'aire entre la capa de cotó i la pell que fa baixar notablement la temperatura d'aquesta, si es compara amb l'alternativa de no portar-la.
La sabiduria popular coneix també des d'antic el que ara es pot mesurar i calcular amb aparells de mesura o amb càlculs d'equacions i simulacions per ordinador: que en general variesdiverses capes de teixit fi aïllen més que una sola de gruixuda.
Fins fa poc els teixits més indicats èren els naturals (lli, cotó, llana) per a afavorir la transpiració, permetre a la pell respirar i evitar l'efecte ''olla a pressió''; però actualment s'han creat teixits sintètics que, mantenint característiques similars, intenten millorar sobretot la lleugeresa i el gruix, i fins i tot de vegades altres utilitats com afegir impermeabilitat, etc. Alguns exemples són el forro polar i el ''[[Gore-Tex]]''®.